Com a premi, garrots de presó. Aquest és el reconeixement a la bondat, intel.ligència i treball polítics d’Oriol Junqueras. Les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, tenen sort del President d’Esquerra Republicana de Catalunya, pres polític català, patriota, heroi i màrtir.
Progressisme eficaç en lloc de teranyines
Gràcies a Oriol Junqueras, president d’un partit republicà amb més de vuitanta anys d’existència i amb ni un sol cas de corrupció política, Espanya, nació de nacions, té un govern a l’Estat que afirma que vol ser progressista. Cal tenir coratge polític, honestedat i valentia per treballar i lluitar per aquest progressisme que ha de ser just, eficaç propi d’un estat modern, lliure i europeu. Treure de sobre les teranyines i l’anquilosament dels temps de María Castaña. Treure de sobre la pols d’una Constitució immobilista que sembla soterrada sota tones de marbre. Aquest és el trist paper que el Govern de Madrid, el Congrés dels Diputats i el Senat li fan fer.
Una penosa repressió, suplanta el treball polític
L’anterior president Mariano Rajoy i el govern del Partido opular, suport Ciudadanos, amb la Constitució a la mà i l’enteniment polític, podien haver treballat per solucionar el problema i conflicte espanyol amb Catalunya, però, la seva opció va ser, mitjançant la repressió, complicar encara més les coses i la ruptura que estem veient. Ara, només s’imposa un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, immemorial nació catalana. Una Catalunya on, la repressió de cada dia, fa que ja no tingui res a veure amb Espanya.
Tret dels seus escons del Congrés i del Parlament Europeu, sí a la governabilitat d’Espanya
Gràcies al representant Oriol Junqueras, pres polític català, elegit amb milions de vots tant al Congrés dels Diputats com al Parlament Europeu -l’Estat espanyol li ha arrencat la representació que el poble li va donar-, el govern del president Pedro Sánchez tindrà un pressupost perquè les nacions que formen Espanya puguin respirar i compleixin amb la seva responsabilitat de progressar.
Gràcies al representant Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’enorme complexe funcionarial de Madrid -més expansió empresarial i menys funcionarial-, podran cobrar els seus grans i puntuals sous i dietes augmentades en un 2%. També les cases reials amb els seus grans pressupostos. I tants i tants ministeris que ja no haurien d’existir per haver traslladat els seus treballs a les Comunitats Autònomes, acceptants de la grandesa i responsabilitat d’una veritable autonomia. Aquelles Comunitats -autònomes?- que no es vegin capaços de progressar amb aquesta responsabilitat, poden renunciar a l’autonomia.
Davant els pèssims efectes del repressor 155, que ja es noten com un terratrèmol de destrucció econòmica, i, la substitució del treball polític per l’embolic judicial, Catalunya, immemorial nació catalana, ja no podrà aportar el 20% al PIB espanyol. Disminueixen greument les perspectives econòmiques que la nació catalana podria aportar a Espanya i amb 12 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?-, que reben molt més del que aporten. Per que?
Quan el president del govern central, Pedro Sánchez, es reuneixi amb els presidents d’aquestes Comunitats els podria preguntar el motius.
(Aquest ‘post’ del present Blog, continuarà en el proper)
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
<<Hem de seguircap aendavant.Sé quehi haquis’oposarana totes aquestesmesuresigualquehi havia qui, en altres temps, s’oposavaa les lleisprohibintel treball delsmenors imésrecentment, al Senat, a l’atenciómèdica delsancians>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< We have to move forward.I know that there are those who will oppose all these measures just as there were those who, at other times, opposed the laws prohibiting the work of minors and more recently, in the Senate, to the medical care of the elderly >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<<El nostrepaís estariaencara,econòmicament,al’edat dela foscorsi aquestsoponentsdel progrésidefensorsde privilegisvetessincada pasendavant.Però elPresidentdelsEstatsUnitsi el Congrési totsnosaltresens hem de comprometrea l’accióen els nostresdies>>.
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven, 11 de junyde1962).
<< Our country would still be, economically, in the age of darkness if these progress opponents and privilege advocates vetoed every step forward.But the President of the United States and Congress and all of us must commit ourselves to action in our day >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<< Un sistema federal d’impostos fort i sa és essencial per a la Amèrica de el futur … L’eliminació de certes desigualtats com proposem a continuació proporcionarà ingressos per anivellar les reduccions d’impostos ofertes per estimular l’economia … S’han elaborat disposicions especials per donar un tractament preferencial a diversos grups. Sempre que a un contribuent li sigui permès pagar menys, a un altre li farà pagar més. La distribució uniforme de la càrrega de l’impost s’evita així, i es fa necessari acudir a tipus elevats per causa de l’estrenyiment de la base imposable. Per descomptat, cal cert abandó de la uniformitat per promoure objectius socials o econòmics desitjables. Però moltes de les preferències que s’han desenvolupat no xoquen amb aquesta prova i necessiten ser revaloritzades en el nostre programa de reforma tributària >>.
<< LA GUERRA CONTRA LA POBRESA NO HA ACABAT. ACABA DE COMENÇAR >>.
(President John F. Kennedy, Congrés dels Estats Units 20 d’abril de 1961).
<< A strong and healthy federal tax system is essential for the America of the future … The elimination of certain inequalities as we propose below will provide income to level the tax reductions offered to stimulate the economy … Special provisions have been developed to give preferential treatment to several groups. Whenever a taxpayer is allowed to pay less, another will be paid more. The uniform distribution of the tax burden is thus avoided, and it is necessary to resort to high rates due to the narrowing of the tax base. Of course, some abandonment of uniformity is necessary to promote desirable social or economic objectives. But many of the preferences that have been developed do not collide with this test and need to be revalued in our tax reform program >>.
<< THE WAR AGAINST POVERTY IS NOT ENDED. JUST STARTED >>.
(President John F. Kennedy, United States Congress, April 20, 1961).
“Tres notes defineixen, al meu parer, la democràcia: participació activa de tots els sectors socials en la tasca del poder; respecte autèntic, no retòric, pels drets humans; superació del nacionalisme bel·licós. “
“Three notes define, in my opinion, democracy: active participation of all social sectors in the task of power;authentic, non-rhetorical respect for human rights;overcoming bellicose nationalism. ”
Sí, com un joc de màgia. Ara hi són i ara no hi són. És més trascendental que un barret de copa amb conills que entren, surten i desapareixen. Ara, però, es tracte de bitllets de banc, molts i molts bitllets com aquells que guarda ‘la Caixa’.
500 milions
Experts economistes i financers, han fet càlculs sobre la quantia dinerària que el Congrés Mundial del Mòbil, deixa a la capital de la nació catalana. Vist i no vist. Parlen d’uns 500 milions d’Euros. Diners, ocupació i prestigi.
Els mòbils, precisament, -en diuen d’última generació supersònics- podrien calcular veloçment el que la dita xifra aporta a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura, seguretat, investigació…a favor dels ciutadans de la nació catalana que és on es celebra cada any el Congrés. Aquest any no, però el proper, sembla que valdrà per dos. Generalitat, Estat central, Ajuntament, emprenedoria i empresa…
JFK
És allò que recordava als seus compatriotes el president John F.Kennedy: “Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble”.
Catalunya: Empresaris i treballadors, per a qui treballen?
De totes maneres, una realitat penosa i injusta. Què representen els 500 milions d’Euros de moviment econòmic del Congrés Mundial del Mòbil, davant els 16.800 milions que es van cap a Madrid i no tenen retorn? Un 8,2% del PIB català procedents dels dels impostos dels ciutadans de Catalunya que, cada any, representen una aportació neta de fons de la nació catalana.
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Catalunya: De la tercera posició a la desena
Aquesta enorme quantitat, 16.800 milions, altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes. De les 17, hi ha 12 que reben més del que aporten, ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya passa de la tercera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.
Una presa de pèl i un ofec econòmic que, segons sembla, només la independència de la nació catalana podrà solucionar.
<<Per primeravegada en moltsanys, en elsúltims18mesos el nostreíndex decreixementexcedeixael de Françaial d’Alemanya.Això esdeu al fet que, com la revista<<Fortune>>assenyalavarecentment, elsbeneficisde lessocietatsa Amèricaestàaraaugmentant moltmés de pressaque elsbeneficisde lessocietatsamericanesa l’estranger …>>.
(President JohnF. Kennedy,Cambra deComerçde Florida, Estatde Florida18 de novembrede1963).
<< For the first time in many years, in the last 18 months our growth rate exceeds that of France and Germany.This is because, as the magazine <<Fortune>> pointed out recently, the benefits of societies in America are now increasing much faster than the benefits of American societies abroad … >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, State of Florida, November 18, 1963).
<<Per al propermes d’abril,ambl’ajudaindispensabledeel projectede reducciód’impostospendent, elsEstatsUnitsnavegaranambelsventsde la mésllargaiforta expansióeconòmicaen temps depau detotala històriade la nació>>.
(President JohnF. Kennedy,Cambra deComerçde Florida,la Florida18 de novembrede1963).
<< For next April, with the indispensable help of the pending tax reduction project, the United States will sail with the winds of the longest and strongest economic expansion in peacetime throughout the nation’s history >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, Florida, November 18, 1963).
<< M’adono que alguns homes de negocis que només volen que se’ls deixi sols, que el Govern i la política no es fiquin en els seus assumptes, que el balanç i els beneficis de les seves societats siguin més importants que el balanç mundial de poder o l’índex nacional de desocupació.
Però espero no avançar-me a l’època si recordo a vostès., Aquell passatge de ‘Conte de Nadal’, de Dickens, en el qual Ebenezer Scrooge, aterrit davant el fantasma del seu amic soci, Jacob Marly, i espantat per la narració de la seva incessant vagar, crida: << Però tu sempre has estat un bon home de negocis, Jacob! >>, i el fantasma de Marley, amb les seves cames cenyides per cadenes de llibres de comptabilitat i caixes fortes, respon: << negocis? L’home era el meu negoci. La caritat, la misericòrdia, la indulgència i la benevolència eren el meu negoci. Els tractes de la meva comerç no eren sinó una gota d’aigua en l’immens oceà del meu negoci >>.
(President John F. Kennedy, Cambra de Comerç de Florida, la Florida 18 de novembre de 1963)
<< I realize that some businessmen who just want to be left alone, that the Government and politics do not get into their affairs, that the balance and benefits of their societies are more important than the global balance of power or the national unemployment rate.
But I hope not to get ahead of the time if I remember you, that passage from ‘Christmas Story’, by Dickens, in which Ebenezer Scrooge, terrified at the ghost of his partner friend, Jacob Marly, and frightened by the narration of his incessantly wander, shout: << But you were always a good businessman, Jacob! >>, and Marley’s ghost, with his legs girded by chains of accounting books and safes, answers: << Business? The man was my business. Charity, mercy, indulgence and benevolence were my business. The deals of my trade were nothing but a drop of water in the immense ocean of my business >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, Florida, November 18, 1963).
—————————————————————————–
LA FRASE
(Pronunciada abans delreferèndum de Pau (any 2017)per mostraralsenyor Rajoy i al govern espanyol,elsmilionsde persones queno estaven d’acordamb la seva políticaimmobilista i retrògadaa Catalunyaila necessitatde treballarper a un diàlegiafrontar elsproblemesde la nació catalana. No amb el repressor 155, ni la judicialització de la política, presons i exilis). Molt mal fet, senyor Rajoy, molt mal fet. Molt mal fet, Partido Popular, molt mal fet.
“Hem de fer un país diferent i només el podem fer amb un referèndum per anar cap a una república”
“Debemos hacerun paísdiferente ysólo lo podemoshacercon unreferéndumpara irhacia unarepública”
“We have to make a different country and we can only do it with a referendum to go to a republic”
Dolors Bassa
Independentista catalana
Tancada a la presó, 12 anys de comdemna
EX-CONSELLERA DE TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, IMMEMORIAL NACIÓ CATALANA
Locked up in jail, 12 years of condemnation in 21st century Europe
—————————————————————————–
ELS COLORS DEL
MÓN
SENSE GEL I SENSE MENJAR, PRIMER ELS ANIMALS DESPRÉS LES PERSONES
Europa, Espanya,segleXXI,presos políticscatalans, exiliatspolíticscatalans,referèndumsprohibits, unademocràciamenor i ambmoltadiferenciació amb Europa.
Europa, España, siglo XXI, presos políticos catalanes, exiliados políticos catalanes, referendums prohibidos, una democràcia menor i con mucha diferenciación con Europa.
Europe, Spain, 21st century, Catalan political prisoners, Catalan political exiles, prohibited referendums, a minor democracy with much differentiation with Europe.
Un gest de solidaritat i justícia per part de l’Estat central i centralista. També un exemple de democràcia i d’estat de dret. També un exemple de reconeixement i respecte cap a una gran nació immemorial. També un exemple de sentit i progressisme europeus.
Una gran part de Catalunya -molt productiva i treballadora- ha quedat destrossada pel ‘tsunami’ ‘Glòria’ -ja els tenim més a prop. Cal actuar amb diligència i fermesa. Sense concessions al desànim. Però, amb diners. Comptants i sonants. Diners de Catalunya, sí, procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que, cada any, es van cap a Madrid i no tenen retorn. A on van a parar? Una resposta a una qüestió de transparència demòcràtica, perquè la democràcia no és només anar a votar.
“Només els morts no tenen problemes”, deia el general i president Charles de Gaulle. Bé, general, però, els vius els han de solucionar. Podem parlar també del president espanyol Pedro Sánchez i demanar-li la signatura d’un decret urgent, conforme 5 mil milions d’euros, dels 16.800 milions que cada any van cap a Madrid, tornin per ajudar a reparar el desastre causat a Catalunya pel ‘tsunami’ ‘Glòria’ així com la situació d’ofec econòmic que pateix Catalunya.. Són diners procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part de l’Estat central.
Concretament són 16.800 milions d’Euros -un 8,2% del PIB català. Són els milions i milions que s’emporten i no tornen. Un pèssim i injust sistema de finançament que frega un espoli fiscal propi del colonialisme. La signatura d’un decret urgent per part del govern del president Pedro Sánchez, de tornar 5.000 milions dels 16.800 que es van i no tornen. Seria just ser solidari amb la nació catalana quan pateix un ofec econòmic i social i que sempre ha estat, és i serà solidària amb les nacions que formen Espanya.
Continuar fent saltar l’ós pel circ de la mala política o la política frustrada i autoritària, és el camí cap a l’autodeterminació.
L’aigua continua negant bona part del delta de l’Ebre. Fotografia: EFE/ Susanna Sáez
Ara ja són 16.800 milions d’Euros, un 8’2% del PIB català
—————————————————————————–
ART*******7
Qui té por deVirginiaWoolf?
¿Quién teme a Virginia Woolf?
Who’s Afraid of Virginia Woolf?
Les grans pel.lícules del cinema apartades de la gran pantalla
Ésuna pel·lículanord-americana de1966de comèdianegrai dramadirigidaper MikeNichols.El guiód’ErnestLehmanésuna adaptacióde l’obra deteatrehomònimad’EdwardAlbee.Va tenircom a protagonistaaElizabdethTaylorcom MarthaiRichardBurtoncom George, amb GeorgeSegalcom Nicki SandyDenniscomHoney.
It is a 1966 American film of black comedy and drama directed by Mike Nichols.The script by Ernest Lehman is an adaptation of the homonymous play by Edward Albee.He starred in Elizabdeth Taylor as Martha and RichaRD Burton as George, with George Segal as Nick and Sandy Dennis as Honey.
La pel·lícula va ser nominadaa tretzePremisOscar, incloentMillorPel·lícula iMillor Directorper MikeNichols,i és una delesdues úniquespel·lículesa ser nominadaen toteslescategorieselegibles(l’altra és‘Cimarron‘).Els quatreactorsprincipalsdela pel·lícula van sernominatsen les sevesrespectivescategoriesd’actuació.De granèxitde públic en elmomentde la seva estrena, va llançara la famaa un joverealitzador queel 1967reeditarial’èxitde crítica ipúblicamb un altreclàssic,‘El graduat‘.
La pel·lícula va guanyarcinc premis, incloent unsegonpremi de l’Acadèmiaa la Milloractriuper ElizabethTaylor iel de Milloractriu derepartimentper SandyDennis.No obstant això, la pel·lículaperddavant ‘A ManforAllSeasons‘en les categoriesMillor pel·lícula, Millordirector, Milloractori Millorguióadaptat,iniRichardBurtonniGeorgeSegalvan guanyaren les seves categories.En2013,la pel·lículava ser seleccionadaper a la sevapreservació en elRegistreNacional de Cinema.
En2013,la pel·lículava ser seleccionadaper a la sevapreservació en elRegistre Nacionalde Cinema dela Biblioteca deCongrés delsEstatsUnitscom“cultural,històrica oestèticamentsignificativa”.A més,se la reconeixcomun delsfilmsmésimportantsde la carrerad’ElizabethTaylor, per la sevaactuacióipel granelencque componla producció. El títolfauna referència a lafamosaescriptoraVirginiuaWoolfial seu cognom,utilitzant-lo comuna paròdia de lafrase icançóclàssicade FrankChurchilli AnnRonell,“Who‘sAfraidoftheBigBadWolf?“(“Quité por deel llopferotge?).
Més enllà dels inferns encara existeix més por. És el terror dels monstres que ni l’expressió humana pot relatar. Hem de dir humana, però, en el fons és el resultat de l’actuació d’éssers despreciables que, molts anys enrere, ja van crear l’opressió i la repressió brutals i criminals.
♦ Són 16.800 milions els que surten cada any dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Un 8,2% del PIB català. Són els milions i milions que s’emporten i no tornen. De les 17 Comunitats autònomes, 12 reben més del que aporten. Catalunya ja aporta molt més del que rep. He aquí la situació d’abús. Un pèssim i injust sistema de finançament que frega un espoli fiscal propi del colonialisme. Un excés funcionarial en lloc d’una expansió empresarial que aporti noves empreses i ocupació. Treball i seguretat en les pensions.
No, no es tracta de constitucionalisme. No, no! Es tracta de milions i milions d’euros que s’emporten de Catalunya i no tornen. Una Castella que vol ser gran empetitint la llibertat de Catalunya, que sí que és una gran nació i manté la lluita per la independència. La lluita per la seva dignitat. Catalunya no té res a veure amb Castella. És un altre país: els Països Catalans.
Això ho confirmen els 100 anys de càstig al conjunt dels presos polítics catalans. Els exiliats polítics a Europa. El trencament de la llei orgànica “de obligado cumplimiento” de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Les càrregues policials. El repressor 155. La política judialitzada. La persecució dels presidents de la Generalitat. El Parlament menyspreat…
Es comença menyspreant i canviant el nom de la llengua catalana pel de ‘lapao’ -llei de llengües d’Aragó (Partido Popular)-, i s’acaba en una dictadura.
Segons que expliquen els millors experts economistes de la nació catalana, mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per cent segons el criteri del flux del benefici).
Escreix que l’Estat espanyol no retorna a Catalunya
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
La Generalitat de Catalunya, després de la mort del Dictador va ser restaurada el 1977, abans que s’aprovés la Constitució espanyola el 1978. El desplegament de la Constitució i dels estatuts d’autonomia s’ha fet amb una multiplicitat de Lleis que han conformat un estat central amb competències sobre les grans polítiques d’estat, i en unes autonomies que han assumit competències sobre les grans polítiques, i en unes autonomies que han assumit competències sobre els serveis que afecten més directament les persones (salut, ensenyament, benestar…).
No totes les comunitats han assumit el mateix nivell de competències en els serveis. Catalunya és una de les comunitats que n’ha assumit més (a part de les anteriors, també seguretat -mossos d’esquadra-, institucions penitenciàries, ocupació…). Un sistema de finançament injust ofega la nació catalana que, davant la irresponsabilitat política de l’anterior president Mariano Rajoy (Partido Popular, suport Ciudadanos), ara, advoca per la independència.
Amb el FLA “Fondo de Liquidez Autonòmico” el govern espanyol no fa altra cosa que deixar en préstec a Catalunya diners dels catalans, cobrant un interès.
Explicar, parlar, dialogar, treballar, fer política, llibertat, democràcia, formar part d’Europa…
Discurs sencer d’Oriol Junqueras a Madrid per parlar del referèndum 22/05/2017
Els efectes del repressor 155
Els millors experts en economia, productivitat i competitivitat van pronosticar els pitjors efectes en aquests camps, a causa de l’aplicació a la nació catalana del nomenat article 155 de la Constitució i que es va desenvolupar amb repressió per part de l’anterior president Mariano Rajoy, Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos. Molt malament va quedar la Constitució davant d’Europa i del món lliure, quan va ser utilitzada no per solucionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, sinó per empitjorar-lo i substituir a la política responsable per una gran quantitat de judicis. Això sí, sense que els polítics immobilistes i irresponsables deixessin de cobrar uns sous i dietes puntuals i quantiosos.
Anar baixant. El Producte Interior Brut (PIB) va créixer un 1,9% el tercer trimestre, una dècima menys que en el segon trimestre i del que s’havia previst un creixement del 2%. La taxa de l’1,9% és, a més, dues dècimes inferior al creixement previst pel govern pel 2019 en el Pla Pressupostari remès a Brussel.les (2,1%) i també una dècima inferior a les projeccions del Banc d’Espanya (2%).
Mentre la repressió contra la nació catalana puja, l’economia segueix baixant. Malament per l’ocupació, els sous del treballadors, les pensions…
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
<<El granenemicde la veritatsovint noésla mentidadeliberada,rebuscadaideshonesta, sinó elmite,persistent, persuasiui irreal.Massa sovint,ens agafemalsllocs comunsdels nostresantecessors.Sotmetemtotselsfets a ungrup deinterpretacionsprefabricades.Gaudimde la comoditatd’opinarsensela incomoditatde pensar…>>
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< The great enemy of the truth is often not the deliberate, far-fetched and dishonest lie, but the myth, persistent, persuasive and unreal.Too often, we cling to the common places of our ancestors.We submit all the facts to a group of prefabricated interpretations.We enjoy the comfort of opinion without the discomfort of thinking …
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<<Fa gairebéprop de 150anys, ThomasJeffersonva escriure:“Lesnovescircumstànciesdemanennoves paraules, novesfrases ila transferènciade vellesparaulesa nousobjectes:una micamés certavui del queva ser en elsdiesde Jefferson,perquè el paperd’aquest país éstantméssignificatiu…a mesura quetreballemd’acordperenfrontar-nos ambels problemesautènticsdels nostresdies,generaremuna visió iuna energiaque tornaran ademostrarael món lasuperiorvitalitatila força de lasocietatlliure>>.
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< Nearly 150 years ago, Thomas Jefferson wrote: “New circumstances ask for new words, new phrases and the transfer of old words to new objects: something more true today than it was in Jefferson’s day, because the role this country is all the more significant … As we work in line to deal with the authentic problems of our day, we will generate a vision and energy that will once again demonstrate to the world the superior vitality and strength of free society >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<<Hem de seguircap aendavant.Sé quehi haquis’oposarana totes aquestesmesuresigualquehi havia qui, en altres temps, s’oposavaa les lleisprohibintel treball delsmenors imésrecentment, al Senat, a l’atenciómèdica delsancians>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< We have to move forward.I know that there are those who will oppose all these measures just as there were those who, at other times, opposed the laws prohibiting the work of minors and more recently, in the Senate, to the medical care of the elderly >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
—————————————————————————-
LA FRASE
“La justícia ha arribat des d’Europa. Nul.litat de la sentència i llibertat per a tothom!”
“La justícia ha llegado desde Europa. Nulidad de la sentencia y libertad para todo el mundo!”
“Justice has come from Europe. Nullity of sentence and freedom for everyone!”
Dintre dels parameters del treball democràtic i polític a l’Europa actual, sembla impossible i per tant fora del context del segle XXI, l’existència de presos polítics i exiliats polítics catalans. Cal fer una reflexió sobre si Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, forma part de l’esperit progressista d’una Europa moderna, democràtica, avançada i justa. No només en el camp econòmic, sinó també en el social i en el de la justícia que tant embolic està creant. A l’Estat espanyol ha esdevingut una judicialització de la política -iniciada per l’anterior president Mariano Rajoy (‘Partido Popular’ suport de ‘Ciudadanos’)- que no només impedeix avançar en el polític i social, sinó que la seva retrocessió és evident. Cal sortir amb pressa de tal desconcert perquè sinó la pregunta és multitudinària, Espanya és Europa?
—————————————————————————-
MÚSICA PER LA LLIBERTAT, LA DEMOCRÀCIA, LA PAU I UNA EUROPA FEDERAL FORTA I UNIDA
El 7 de junio de 1937, un grupo de 454 niños salieron de España para refugiarse en México ante el terror y peligro de las bombas que caían sin cesar sobre sus ciudades de origen. Estos pequeños fueron bautizados como “Los niños de Morelia”. (Guerra Civil i guerra incivil espanyola, 1936-1939, causada por rebelión militar, sedición, golpe de estado del general i dictador Francisco Franco, contra el Gobierno legítimo de la República de las naciones que forman la denominación España).
Espanya, nació de nacions, forma part d’Europa? És europeista?
El president deParlamentEuropeu,DavidSassoli, ha instataquest dijousal’TribunalSuprem espanyola compliramb el que lidemana elTribunal deJustícia de laUnióEuropea(TJUE)sobreOriolJunqueras, amb la immunitatparlamentària hareconegutla corteuropea en unasentència.
El presidente del Parlamento Europeo, David Sassoli, instó este jueves al Tribunal Supremo español a cumplir con lo que le pide el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras, cuya inmunidad parlamentaria ha reconocido la corte europea en una sentencia.
The president of the European Parliament, David Sassoli, urged the Spanish Supreme Court on Thursday to comply with what is requested by the Court of Justice of the European Union (CJEU) on Oriol Junqueras, whose parliamentary immunity has been recognized by the European court in a ruling.
De les disset Comunitats Autònomes -autònomes?-, dotze reben més del que aporten i això no només és excessiu, demostra una manca de treball i d’efectivitat política, empresarial i col.lectiva. Un veritable autonomisme exigeix responsabilitat i treball pel progrés. Exigeix canvi social. No es poden comprendre i atacar els problemes contemporanis, si persisteixen les etiquetes tradicionals i els eslògans desgastats d’èpoques anteriors.
Per què hi ha dotze Comunitats autònomes que reben més del que aporten, i a sobre algunes encara tenen superàvit? Ningú no ho sap. Tothom calla, des del govern central fins a aquests governs i organismes autonòmics que, degut a aquesta situació, provoquen un greu desequilibri econòmic i social, principalment a Catalunya, immemorial nació catalana que ja no pot aguantar semblant irresponsabilitat i insolidaritat. També provoca un desequilibri econòmic a Europa. La Comissió Europea torna a renyar l’Estat espanyol pel seu esborrany pressupostari.
Cap estudi, cap informe del govern central, cap mesura correctora ni tampoc per part d’aquestes Comunitats, les seves Universitats, organismes econòmics i organitzacions empresarials. Què fa el govern central de Madrid perquè aquestes Comunitats aportin més del que reben? Silenci total. Mentre Catalunya, que és la que més aporta, pateix un ofec econòmic i social a causa d’un sistema de finançament injust que no s’ha renovat quan tocava fer-ho -incompliment de la Constitució- i més a prop de l’espoli fiscal.
La xifra de 7,5 milions de ciutadans de Catalunya que veuen com any rere any ,i, malgrat el seu esforç i solidaritat, la nació catalana rep molt menys del que aporta i sense retorn per part del govern central dels 16 mil milions -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya. Per què aquestes Comunitats reben més del que aporten? Què fan per corregir aquest desequilibri? El tan esbombat principio de igualdad entre todos los españoles, no inclou l’esforç del progrés econòmic i empresarial? Com és que tenen tants i tants funcionaris i tan pocs empresaris?
Els 100 anys
Això sí, 100 anys de presó pel conjunt dels presos polítics catalans, elegits pel poble. Els exiliats polítics a Europa, entre ells, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Empresonats i exiliats per haver participat en l’organització d’un referèndum on els ciutadans de Catalunya van expressar la necessitat d’un diàleg i treball efectiu amb el després president Rajoy i el seu govern. El seu immobilisme va portar cap a un desastre majúscul del qual Espanya no es recuperarà mai. L’enfonsament econòmic per l’aplicació del repressor 155, ja es comença a fer evident.
“Ni amb serveis, ni amb infraestructures”
Els economistes de la nació catalana expliquen que “Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics”.
Davant d’aquest fre constant en tot i a la contínua judialització de la política, a la nació catalana, sembla, per tot el que es veu, que no li queda més remei que l’autodeterminació.
Fets sense capacitat de diàleg i gran política durant el mandat de Mariano Rajoy (Partido Popular) que han augmentat l’independentisme a gran escala i el problema i conflicte espanyol amb la nació catalana, que està provocant un retrocés general de les nacions que formen la denominació Espanya. I el Partido`Popular i Ciudadanos encara volen tornar a governar!
(seguirà en el proper ‘post’)
.
Oriol Junqueras, pres polític català: Una lliçó de llibertat i de reactivació econòmica mentre l’economia catalana i la de les nacions que formen Espanya van cap enrere
Salvar el progrés, l’economia, les inversions, la investigació, l’ocupació, els serveis públics, les infraestructures, les pensions…, el benestar de la gent
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
El discursdepresidentKennedy aYalel’11 dejuny de 1962,va confirmar elspitjorstemors delshomes denegocis.
President Kennedy’s speech at Yale on June 11, 1962, confirmed the worst fears of businessmen.
El PresidentKennedy, les sevesparaules,vives
President Kennedy, his words, alive
<<El granenemicde la veritatsovint noésla mentidadeliberada,rebuscadaideshonesta, sinó elmite,persistent, persuasiui irreal.Massa sovint,ens agafemalsllocs comunsdels nostresantecessors.Sotmetemtotselsfets a ungrup deinterpretacionsprefabricades.Gaudimde la comoditatdepensarsensela incomoditatde pensar…
(President John F.Kennedy, Universitat de Yale, 11 de juny de 1962)
<< The great enemy of the truth is often not the deliberate, far-fetched and dishonest lie, but the myth, persistent, persuasive and unreal.Too often, we cling to the common places of our ancestors.We submit all the facts to a group of prefabricated interpretations.We enjoy the comfort of opinion without the discomfort of thinking …
<<No podemcomprendre iatacarels nostresproblemescontemporanisde1962si ensdeixemguiar peretiquetestradicionalsieslògansdesgastatsd’unaèpoca anterior.El fetdesafortunatdeel cas ésque la nostraretòricano ha mantingutel pasambla velocitat decanvi socialieconòmic.Els nostresdebatspolíticsi els nostresdiscursossobre assumptescorrentsinternsieconòmics, massasovinttenen poca ocap relacióambelsactualsproblemesamb què s’estanenfrontant elsEstatsUnits…
<< We cannot understand and attack our contemporary problems of 1962 if we allow ourselves to be guided by traditional labels and worn slogans from an earlier era.The unfortunate fact of the case is that our rhetoric has not kept pace with the speed of social and economic change.Our political debates and our speeches on current internal and economic affairs, all too often have little or no relation to the current problems the United States is facing …
<<Aquestsproblemes nopoden serresoltsper la màgiad’un passatoblidat.Però l’exempled’EuropaOccidentaldemostra quepoden resoldre, que els governs-imoltsd’ellssóngovernsconservadors-disposats aenfrontar-se ambelsproblemestècnics senseideologiespreconcebudes,podencoordinar elselementsd’unaeconomia nacionali aconseguir elcreixementila prosperitat...
<< These problems cannot be solved by the magic of a forgotten past.But the example of Western Europe demonstrates that they can be resolved, that governments – and many of them are conservative governments – willing to deal with technical problems without preconceived ideologies, can coordinate the elements of a national economy and achieve growth and prosperity…
<<Algunes delesconverses quehe sentital nostrepropipaíssonencomvells discosde llargaduradaconservatsdes delsanystrenta.El debat delsanystrentava tenir la sevagran significaciói va produirgrans resultats,peròes va desenvolupar enun món diferent,ambnecessitatsdiferentsi diferentsdeures.La nostraresponsabilitatés viureen el nostrepropimón, identificar lesnecessitatsirealitzarlestasques delsanysseixanta…
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven, Connecticut11 de junyde1962).
<< Some of the conversations that I have heard in our own country sound like old long-lasting albums preserved since the thirties.The debate of the thirties had its great significance and produced great results, but it developed in a different world, with different needs and different duties.Our responsibility is to live in our own world, identify the needs and perform the tasks of the sixties …
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, Connecticut, June 11, 1962).
El discurs íntegre del President Kennedy a la Universitat de Yale (New Haven)
Tema quecontinuarà enel proper‘post‘.
Topic that will continue in the next ‘post’.
Thank you very much
—————————————————————————-
LA FRASE
“Em van elegir més d’un milió de persones, però encara espero que respecteu la seva voluntat”
“Me eligieron más de un millón de personas, pero aun espero que respecteis su voluntad”
“More than a million people chose me, but I still hope you respect their will”
Carles Puigdemont
Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Brussel.les (Bèlgica)
Ok, @Europal_EN. I was elected by more than a million people, and we the eleccions in Catalonia…but I’m still waiting that you respect the will of the people. Will you help our voters? Happy International Day of Democracy. twitter.com/Europarl_EN/st…
—————————————————————————–
MÚSICA PER L’EDUCACIÓ, LA JUSTÍCIA, LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA
—————————————————————————-
L’APOCALIPSI
Mujeres rapadas por los golpistas en Oropesa de Toledo (guerra incivil espanyola)
♥ Quela visió de lesFestes deNadalenforteixi lavivènciade la llibertat,la democràcia,la justíciasocial, la dignitatdelséssershumansila Pau.Il·lusionspossiblesper a totsen un NouAny2020!
Bloc ‘La NovaFrontera‘
♥ Que la visión de las Fiestas de Navidad fortalezca la vivència de la libertat, la democràcia, la justícia social, la dignidad de los seres humanos y la Paz. Ilusiones posibles para todos en un Nuevo Año 2020!
Blog ‘La Nova Frontera’
♥ May the vision of the Christmas Festivities strengthen the experience of freedom, democracy, social justice, the dignity of human beings and Peace. Possible illusions for everyone in a New Year 2020!
(Segueix del ‘post’ anterior). El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, avui castigat, inhabilitat, multat, va anar diverses vegades a La Moncloa per exposar al president espanyol Mariano Rajoy (Partido Popular) l’ofec econòmic que pateix Catalunya degut a un dolent i injust sistema de finançament. Mas li va proposar a Rajoy parlar d’un pacte fiscal. Treballar per trobar una solució que, de ben segur, s’hagués acabant trobant. Es van veure diverses vegades més.
Mas va continuar exposant, plantejant i demanant a Rajoy un enteniment mitjançant numeros i propostes. Es podia haver establert un equip de treball i arribar a un acord constructiu davant el dolent finançament – a Madrid tothom ho sap, però callen- que pateix Catalunya. Un enteniment propi d’un país europeu del segle XXI amb nivells màxims de democràcia i no amb uns nivells mínims. Mariano Rajoy i el govern del Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos, van donar l’esquena al govern de la Generalitat i a Catalunya. Paga i calla, qui més paga menys rep, sempre contra Catalunya.
Ara, és segueix utilitzant a la nació catalana com a arma electoral i es diuen veritables falsedats i calúmnies. Una roïnesa de la mala política en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Davant un tracte que ratlla el colonialisme -càrregues policials, el repressor 155, 100 anys de presó pels presos polítics catalans i exilis- ha portat cap a una demanda d’independència justificada.
Intervencionisme contra la lliure empresa
Un altre meteorit contra Espanya, nació de nacions. Més que polític, empresarial ,i, aquesta vegada contra l’activitat de la lliure empresa. Interferència política contra la lliure empresa. Antes alemana que catalana, deien els de la supina ignorància. La interferència política del Partido Popular contra la compra d’Endesa per part de Gas Natural, va portar a una baralla descomunal que va fer riure a Europa. Finalment, va acabar sent italiana. Antes italiana que catalana. Però tampoc d’Espanya.
Tot a l’inrevés, i segueix el conflicte i problema espanyol amb la nació catalana que ja comença a afectar greument a l’economia, l’ocupació, els serveis socials i les pensions…
Unaincomprensióabsurda iendèmica
L’endarreriment, ignorància,ofecfiscal iautoritarisme per part delsgovernscentralsde Madrid, impedeixenel creixementde Catalunyamitjançant elmal govern, la judialització de la política, la repressióiuna autonomia depantomima.
El atraso, ignorancia, ahogo fiscal y autoritarismo por parte de los gobiernos centrales de Madrid, impiden el crecimiento de Catalunya mediante el mal gobierno, la judialización de la política, la represión i una autonomia de pantomima.
The backwardness, ignorance, fiscal drowning and authoritarianism by central governments of Madrid, prevent the growth of Catalonia through bad government, the judicialization of politics, repression and autonomy of pantomime.
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
LA CIÈNCIA, L’ESPAI I LA NOVA EDUCACIÓ
50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna
50 años de la llegada del hombre a la Luna
50 years since the arrival of man on the moon
“En les últimes vint-i-quatre quatre hores hem estat testimonis dels mitjans creats per dur a terme la més completa i complexa exploració de tota la història de l’home. Hem sentit com tremolava la Terra, i l’aire semblava trencar-mitjançant les proves d’un ‘Roket’ << Saturn C-1 >> nuchísimas vegades més poderós que el << Atles >> que va llançar a l’espai a John Glenn, un ‘Roket’ que genera energia equivalent a la de deu mil automòbils amb els seus acceleradors trepitjats a fons. Hem vist el lloc on cinc motors F-1, cada un dels quals tan poderós com els vuit motors del << Saturn >> juntos, s’uniran per fer avançar el missile << Saturn >>, muntat en una nova estructura que es construirà en cap Canaveral d’una altura equivalent a la d’un edifici de quaranta-vuit pisos, tan ampla com un bloc sencer de cases d’una ciutat i que ocuparà una extensió dues vegades superior a la d’aquest mateix camp >>.
(President John F. Kennedy, Universitat de Rice, Houston (Texas), 12 de setembre de 1962).
“In the last twenty-four hours we have witnessed the means created to carry out the most complete and complex exploration of the history of man. We have felt how the Earth was shaking, and the air seemed to break through the tests of a ‘roket’ << Saturn C-1 >> very many times more powerful than the <<Atlas>> that launched into space John Glenn, a ‘roket’ that generates energy equivalent to that of ten thousand cars with their accelerators trampled down. the place where five F-1 engines, each of which as powerful as the eight engines of the <<Saturn>> jubilee, will join to advance the missile <<Saturn>>, mounted on a new structure to be built in Cape Canaveral of a height equivalent to that of a forty-eight-story building, as wide as an entire block of houses in a city and will occupy an area twice as large as that of this same field >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
“Durantelsúltimsdinoumesos almenysquaranta-cincsatèl·lits hancirculaticirculen al voltantde la Terra.Unsquarantad’ells van ser<<fabricats alsEstatsUnitsd’Amèrica>>,i hanestat donatsa conèixer al mónsencerambmoltíssimsmésdetallsque els de laUnióSoviètica“
“During the last nineteen months at least forty-five satellites have circulated and circulated around the Earth. Some forty of them were << manufactured in the United States of America >>, and have been made known to the whole world with manymore details than those of the Soviet Union “
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston, Texas, September 12, 1962).
“La nauespacial<<Mariner>>a hores d’araen camícap a Venus,és l’instrumentméscomplicat queha existit en lahistòria de laciència espacial.La seguretat del seullançament potcomparar-se altret d’un‘missile‘des de CapCanaveralper caureen aqueststadiumentreleslínies de lesquarantaiardes.“
PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
“The spacecraft <<Mariner>> right now on the way to Venus, is the most complicated instrument that has existed in the history of space science. The safety of its launch can be compared to the firing of a ‘missile’ from Cape Canaveralto fall in this stadium between the lines of the forty yards. “
President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
—————————————————————————-
ART*******7
‘Van Gogh, la passió de viure’
‘El loco del pelo rojo’
Lust for Life
El gran cinema apartat de la gran pantalla
És una pel.lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli i George Cukor, estrenada el 1956 i doblada al català.
Protagonitzada per Kirk Douglas, la pel.lícula va narrant les tribulacions de Vincent Van Gogh des dels seus flirtejos inicials amb la predicació religiosa a les pobres regions mineres de Bèlgica, fins al seu contacte amb els innovadors pintors impressionistes ubicats a París, passant pels seus primers contactes amb la pintura al seu país natal (on dibuixava els camperols realitzant les tasques més quotidianes).
Les seves inestables relacions amoroses i amistoses, i el vincle afectiu més important que va mantenir en la seva agitada existència, el seu germà Theo, familiar que el va ajudar durant tota la seva vida tant com a suport emocional, i com a suport econòmic perquè Vincent pogués sobreviure al lloc on fos, Holanda, Arles o París.
En aquests llocs va procurar desenvolupar el seu geni pictòric en contacte amb altres artistes (Seurat, Monet, Pissarro o el seu millor amic Paul Gauguin, interpretat per Anthony Quinn -que seria guardonat amb l’oscar al millor actor secundari-) i sota la presència de la seva millor influència : els fenòmens naturals, la llum, el sol, el vent, les estrelles… Tot això expressat amb el seu vigoritzant sentit del color i el seu traç gruixut i ondulant. (Viquipèdia).
♦ “Vibrant recreació de la turmentada vida del pintor. Passió, emoció i obsessió es donen cita en aquesta interessantíssima història en la qual el genial director va plasmar, amb una habilitat sorprenent, el colorit dels quadres.” (Fernando Morales. El País).
♦ “Impecable adaptació (…) plasmada amb inusitada vitalitat (…) relat apassionat (…) impossible imaginar Van Gogh amb altres trets que no siguin els de Kirk Douglas. Anthony Quinn va obtenir un merescut Oscar encarnant a Gauguin, per una intervenció que no ocupan més de deu minuts, d’una intensitat encomiable.” (Fernando Morales. El País).
Director: Vincente Minnelli – George Cukor
Papers destacats: Kirk Douglas(Vincent Van Gogh), Anthony Quinn(Paul Gauguin), James Donald (Theo Van Gogh), Pamela Brown: (Christine), Everest Sloane (Doctor Gachet), David Bond (Georges Seurat)…
Productor: John Houseman i Jud Kinberg
Guionista: Norman Corwin, adaptació del llibre d’Irving Stone
Compositor: Miklós Rózsa
Director de fotografia: Russell Harlan i Freddie Young
1957: Oscar al millor actor secundari per a Anthony Quinn
1957: Globus d’Or al millor actor dramàtic per a Kirk Douglas
La unitatque tantpregonend’una Espanya, nacióde nacions,constretesiamargades;no reconegudesniacceptades, una unitatimpossible.Unaunitat a laforça, inexistent.
The unity they proclaim so much of a Spain, nation of nations, constrained and bitter;not recognized or accepted, an impossible unit.A unit by force, nonexistent.
¤ Sempre com a arma electoral, Rajoy i el Partido Popular, suport Ciudadanos, van instar la gent de les nacions que formen la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, -ni semblança amb els Estats Units d’Amèrica, units- a signar contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i votat pels ciutadans de la nació catalana.
Firmar contra Catalunya!, deien. D’aquesta gran culpa i l’orígen de l’actual conflicte i problema espanyol amb Catalunya, augmentat al portar per part del Partido Popular, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, els representants i candidats Pablo Casado i Albert Rivera no en diuen ni piu. Culpa in nobis est,en lloc de posar més llenya al foc conjurant-se per abolir l’autonomia -farsa autonòmica- de Catalunya, mitjançant un -155– repressor i permanent. Es comença canviant el nom de la llengua catalana pel de ‘lapao’, llei de llengües d’Aragó (Partido Popular), i s’acaba en una dictadura. Cent anys de presó -100- als presos polítics catalans elegits pel poble i per permetre la celebració d’un referèndum de consulta sobre la qüestió política de la independència de Catalunya. Dir sí o no en una papereta. Votar, l’orígen de la democràcia dels pobles lliures.
Voler humiliar i doblegar la nació catalana en lloc de democràcia, treball i diàleg com a exemple de civilització política. Voler posar les altres nacions d’Espanya contra la catalana. Descomunal error aliè a la política responsable i causant del desastre espanyol actual. Adéu al creixement econòmic i social. Adéu a la recerca i a la investigació. Adéu al lideratge del progrés i l’emprenedoria. Adéu a la fortalesa del dret a decidir dels pobles i de la llibertat…
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Pablo Iglesias, Jaume Asens, a diferència d’altres candidats que només prediquen ràbia i crispació, treballen per a una solució justa i democràtica, intentant arreglar el que han romput els separadors. Una solució intel.ligent per a la nació catalana, útil per a les nacions que formen Espanya. No, a la roïndat d’utilitzar Catalunya com a arma electoral. No cal que els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos) es presentin a les properes i tan repetides eleccions generals. Total si només és per aplicar el represor 155 a la nació catalana, com diuen cada dia, no val la pena que malbaratin diners ens campanyes electorals. Els ciutadans de la nació catalana coneixen la ràbia d’aquests representants candidats, sempre contra Catalunya. Des de l’any 2005 en que va començar Mariano Rajoy ,i, ja veuen els resultats.
Utilitzar Catalunya com a arma electoral dient veritables falsedats, barbaritats i calúmnies, principalment en els debats televisius a les televisions espanyoles, és una roïndat separadora que porta cap a l’autoritarisme i confirma la raó de la independència de la nació catalana. Utilitzant aquests mètodes de repressió -el 155, 100 anys de pressó i exilis- no saben -oh si- els separadors el mal que fan a Espanya, nació de nacions.
Per a l’actual President Quim Torra es demana fer-lo fora i la seva inhabilitació. Fer fora als adversaris polítics.
El màxim de la ignorància i incapacitat política
Ambla portaals nassosaCatalunya,immemorialnaciócatalana. Immobilismeinegativa ainiciar el treballper ajudara solucionar elsproblemesd’injustíciafiscal,a causa d’unsistemade finançamentpèssim, injusti de cairecolonialque ofegaa la naciócatalana.
Catalunyainteressanomésper la sevaaportació del20%al PIB espanyoli els 16mil milions d’eurosque aportencadaany-un8’5%del PIBcatalà-elsciutadansde Catalunyaen impostosi queno tenenretorn perpart de l’Estatcentral icentralista.La naciócatalana ésespremudacomuna llimona, les amenacesconstants delrepressor155, 100anysde presó als presos polítics catalansiexiliats…semprecontra Catalunya.
Judicialització de la política en lloc d’una política justa i constructiva. Elsensediàlegiel menyspreual MoltHonorable Presidentde la Generalitatde Catalunya, quan el Presidentespanyol PedroSánchezes nega aatendre’lal telèfon,confirma la seva irresponsabilitat política il’avanç de laindependènciade Catalunya. Retorn al Neandertal.
Desfilada militar Dia de la Hispanidad. El rei Juan Carlos I expressa al després president espanyol Mariano Rajoy, el seu malestar i disconformitat sobre l’actuació del seu govern amb relació a Catalunya, principalment, la manera d’actuar del ministre Wert. Rajoy no va rectificar i fins arribar a l’actual situació de conflicte i problema espanyol amb la nació catalana. Desastre obert.
—————————————————————————–
LA FRASE
“¿La Fiscaliade quidepèn?“, Ha contestat PedroSánchez, president en funcions del Govern espanyol,en una entrevista aRNEquanli hanpreguntatper quèva prometreen el debatelectoralportar detornada a Espanyaal president CarlesPuigdemontcom si d’uncompromíselectoralestractés.Segonsl’entrevistadorva reconèixer que laFiscaliadepeniade l’Executiu,Sánchezva afegir:“Doncsjaestà”.
“¿La Fiscalía de quién depende?”, ha contestado Pedro Sánchez, presidente en funciones del Gobierno español, en una entrevista en RNE cuando le han preguntado por qué prometió en el debate electoral traer de vuelta a España al presidente Puigdemont como si de un compromiso electoral se tratase. Según el entrevistador reconoció que la Fiscalía dependía del Ejecutivo, Sánchez añadió: “Pues ya está”.
“The Prosecutor’s Office depends on who?”, Pedro Sánchez, acting president of the Spanish Government, replied in an RNE interview when asked why he promised in the electoral debate to bring President Puigdemont back to Spain as if from aelectoral commitment is involved.According to the interviewer, he acknowledged that the Prosecutor’s Office depended on the Executive, Sánchez added: “Well, that’s it.”
L’asteroide polític. Fa 66 milions d’anys, els dinosaures, van rebre l’escomesa de foc i gel. Extermini total. Ara, l’asteroide és polític i ha colpejat el territori de les nacions que formen Hispaniam.
Les signatures de la discòrdia, cap al Tribunal Constitucional i la primera sentència
Es va començar a albirar, l’any 2006, amb l’impacte del meteorit de la recollida de signatures per part de Rajoy, Partido Popular, -dreta radical- contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. L’Estatut actual no és el que el poble va ratificar. Un altre meteorit amb la marca de Rajoy i del Partido Popular -vagi rient senyor Rajoy-, portar aquesta llei orgànica i ‘ratificada’ a un Tribunal Constitucional espanyol, pendent de renovació. Fins al 2010, quatre anys per emetre la pitjor sentència -un altre meteorit-. Indignació popular i una política representada per una manifestació de més d’un milió i mig de persones. Comença la trista i penosa equivocació garrafal: La política és substituïda pels tribunals. Cur Hispaniam ire?
Una autonomia de pantomima: menyspreu al Parlament de Catalunya i als seus ciutadans
Un altre meteorit: gairebé trenta lleis, moltes d’elles demanades pels ciutadans i institucions portades pel govern de Rajoy i el Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos -sempre contra Catalunya, immemorial nació catalana. Una altra vegada al Tribunal Constitucional. Sempre al Tribunal Constitucional. Sempre contra la Catalunya pagadora. Menyspreu al Parlament de Catalunya, als ciutadans i una autonomia de pantomima.
Per tot això i més, l’independentisme segueix augmentant i el conflicte i problema espanyol amb Catalunya cada vegada és menys irresoluble. Ni cap classe de diàleg ho podrà resoldre davant el seu enquistament des de Rajoy i el govern del Partido Popular amb el suport de Ciudadanos. El nomenat 155, una via del segle XIX amb l’amenaça, sembla, de repressió continuada, encara ha augmentat més el malestar polític i social. També l’econòmic que s’anirà notant cada vegada més. La nació catalana ja no podrà aportar gairebé el 20% al PIB espanyol, ni els 16 mil milions que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 8,5% del PIB català- i que no tenen retorn per part del govern central i centralista. Un sistema de finançament injust i colonialista que no s’arregla i que és motiu principal de la demanda d’un referèndum d’autodeterminació. Hispaniam non recte.
La política constructiva, justa i civilitzada aixafada pels impactes dels meteorits contra el treball polític aliè a l’immobilisme, i contra les esperançes d’una societat nova, moderna, progressista i europea. Meteorits contra el treball polític i l’enteniment. Meteorits contra la pròpia teulada. Hispaniam non recte.
(Seguirà en el proper ‘post’ d’aquest Blog )
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
LA CIÈNCIA, L’ESPAI I LA NOVA EDUCACIÓ
50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna
50 años de la llegada del hombre a la Luna
50 years since the arrival of man on the Moon
<<Encara nohi harivalitat,niprejudicis,niconflictesnacionalsen l’espai exterior.Els seusatzarsesmostrenhostilsper igual atotsnosaltres. La seva conquestaes mereixel millor detotala Humanitat,i la sevaoportunitatde pacíficacooperaciópot ser quemaitorni apresentar-se.Peròdiuenalguns: Per quèarribara la Lluna?Per què escolliraquest planetacom el nostremésimmediatobjectiu?Però elmateixpodrienpreguntar-se:Per quèescalar la muntanyamés alta?, per quèfatrenta-cincanysesva travessarl’Atlàntic enavió?
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< There is still no rivalry, no prejudices, no national conflicts in outer space.His chances are equally hostile to all of us. His conquest deserves the best of all Humanity, and his opportunity for peaceful cooperation may never come again.But some say: Why reach the moon?Why choose this planet as our most immediate objective?But the same could be asked: Why climb the highest mountain? Why thirty-five years ago the Atlantic crossed by plane?
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<Hemtriatarribara la Lluna.Triemarribara la Llunaifer altrescosesmés, no perquèsiguinfàcils,sinó perquèsóndifícils;perquè la nostrametaserviràper organitzarimesurarlesmillorspossibilitatsque ens ofereixenla nostrahabilitat ienergies;perquè és undesafiament queestemdesitjantacceptar,un reptela respostano desitgemdemorar,i uncombaten el qualintentemvèncer…i els altrestambé>>.
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< We have chosen to reach the moon.We choose to reach the Moon and do other things, not because they are easy, but because they are difficult;because our goal will serve to organize and measure the best possibilities that our ability and energies offer us;because it is a challenge that we are willing to accept, a challenge whose response we do not want to delay, and a fight in which we try to overcome … and the others too >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<És peraquestesraonspel quejoconsiderola decisió presal’anypassatd’accelerarels nostresesforçosen l’espai comla mésimportantdecisió presades que emvaig fer càrrecde la presidència.>>
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< It is for these reasons that I consider the decision taken last year to accelerate our efforts in space as the most important decision taken since I took over the presidency>>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
“Semprehemrebutjatqualsevol formade violència,iho femi ho seguiremfent.Qualsevolobjectiu de la vidanoblepot resultarimmoralsiles maneressónindecents”.
“Siempre hemos rechazado cualquier forma de violencia, y lo hacemos y lo seguiremos haciendo. Cualquier objetivo de la vida noble puede resultar inmoral si los modos son indecentes”.
“We have always rejected any form of violence, and we do and will continue to do so.Any objective of the noble life can be immoral if the modes are indecent”.
Cops d’estat militars, sedició, rebel.lió, pronunciaments, aixecaments, guerra civil, guerra incivil, detencions, morts i més morts, dictadures, presons…el camí del passat més fosc i inacabable en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
El que tindrà lloc properament al 131 Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, -immemorial nació catalana-, Quim Torra. <<Ha lluitat tota la seva vida a favor de la llibertat del seu país>>.
Això, no és cap novetat pels milions de ciutadans de Catalunya i els seus presidents. Sovint ha estat així i ho confirma la Història que pretén ser democràtica i veritable. Presidents denunciats, acusats, humiliats, perseguits, detinguts, jutjats, empresonats, afusellats, inhabilitats, multats…Desgraciada i penosa història de les nacions que formen Espanya. I, en el cas de Quim Torra, per no haver retirat a temps el llaç i la pancarta de suport als presos polítics, que li va ordenar la Junta Electoral Central, i que penjava del balcó del palau de la Generalitat de Catalunya. Amb pancartes o sense, els presos polítics catalans segueixen existint, els exiliats polítics catalans també. L’independentisme, més gran.
Per un llaç de color groc i una pancarta. Mentre a Andalusia l’explosió del desastre causat per listeriosi eleva, cada dia, el nombre d’afectats pel brot. Un total de 204 persones, o més, han resultat afectades, tres de les quals han mort. Tres dones embarrasades, o més, han perdut el fetus i eleven a cinc, o més, la xifra d’avortaments. Però, que és aquest desastre nacional i internacional! Hi ha o no hi ha un delicte contra la salut pública? Què és tot això? Hispaniam facis.
Del govern de la Junta de Andalucia, format pel Partido Popular i Ciudadanos, ningú no dimiteix? No hi ha cap cessament? No hi ha cap denúncia? No hi ha declaracions davant dels jutges? No hi ha cap presó provisional i preventiva davant d’uns fets gravíssims que afecten a la salut pública?
Els representants Casado, del Partido Popular, i Rivera, de Ciudadanos, que es passen les 24 hores del dia i més, demanat la supressió de la minvada autonomia de Catalunya mitjançant el repressor 155, -confrontació permanent- i que governen a Andalusia, no tenen res a dir sobre aquest desastre provocat per la listeriosi? Els de la Marca España i España Global, no diuen res?
I, al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, el fiscal li demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30 mil euros per desobediència per no haver retirat a temps un llaç grog i una pancarta que, finalment, es va acabar retirant?
Si l’homefracassaa conciliar lajustíciaila llibertat,fracassaen tot.(AlbertCamus)
Si el hombre fracasa en conciliar la justicia y la libertad, fracasa en todo. (Albert Camus)
If man fails to reconcile justice and freedom, he fails in everything.(Albert Camus)
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
La ciència, l’espai i la nova educació
50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna
50 años de la llegada del hombre a la Luna
50 years from the arrival of man to the moon
<<No obstant això, els votsd’aquesta naciónomés podrancomplir-se sinosaltres, en aquest país,intentemser els primers.En resum, la nostraprimaciaen la ciènciai en laindústria, les nostresesperancesde pauiseguretat, les nostresobligacionsenversnosaltresmateixos,aixícom per a altres,tot requereixque femaquestesforçper resoldreaquests misteris,solucionar-lospel béde tots els homesiconvertir-nos enla nació quecondueixilesinvestigacionsespacials>>.
PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston,(Texas), 12de setembre de1962).
<< However, the votes of this nation can only be fulfilled if we, in this country, try to be the first.In summary, our primacy in science and industry, our hopes for peace and security, our obligations to ourselves, as well as to others, all require that we make this effort to solve these mysteries, solve them for the good of allmen and become the nation that conducts space research >>.
President John F. Kennedy, Rice University, Houston, (Texas), September 12, 1962).
<< Issem la velasobre aquestnou palperquèhi ha nousconeixements queaconseguiri nousdretsa guanyar,is’han de guanyariutilitzar per alprogrés de tots elspobles.Doncsla ciènciade l’espai,de la mateixa maneraque la ciència, no téconsciència pròpia.Siesconvertiràen una forçadel bé odel maldepèn de l’home,inoméssi elsEstatsUnitsocupen unaposiciópreeminentpodremajudara decidirsi aquest nouoceàseràun marde pauo un nouiespantósteatrede guerra.No dicque haguem d’anaro queaniremsenseprotecció contral’hostilabús de l’espaien major grau queanemsenseprotegir contral’hostilúsde la maro de la terra;però sídicque l’espaipot serexploratidominatsense elsfocs de laguerra,senserepetir elserrorsque l’homeha comèsen estendreel seu dominial voltant d’aquestglobus quehabitem.>>
PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< We set sail on this new mast because there is new knowledge to gain and new rights to gain, and must be gained and used for the progress of all peoples.For space science, like science, lacks self-awareness.Whether it will become a force of good or evil depends on man, and only if the United States occupies a preeminent position can we help decide whether this new ocean will be a sea of peace or a new and frightening theater of war.I do not say that we should go or that we will go without protection against the hostile abuse of space to a greater extent that we go without protecting against the hostile use of the sea or land;but I do say that space can be explored and dominated without the fires of war, without repeating the mistakes that man has made in extending his domain around this globe we inhabit. >>
President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
JFK Moon Speech: Read President Kennedy’s Historical Address as the Apollo 11 Anniversary Punches Science | news
—————————————————————————–
LA FRASE
“Hoy el mundo entero ha visto a la fuerza pública actuar contra ciudadanos que solo querían depositar una papeleta en una urna”
“Quienes creen que la democracia se defiende a palos o desde las cloacas, ni entienden la democracia ni son demócratas”
“El Gobierno debe detener inmediatamente la represión y permitir que los ciudadanos en Catalunya se expresen en libertad”
“El PSOE no debió avalar la estrategia del PP hacia Catalunya. Aunque ya es tarde, deben rectificar y dejar de apoyar al Gobierno del PP”
Pablo Iglesias (‘Podemos’ – ‘Podem’) líder d’una política constructiva i d’enteniment per iniciar els treballs per una solució del conflicte i problema espanyol amb la nació catalana. Espanya és una nació de nacions i el federalisme és l’essència mateixa del que és Espanya. Caldria una reforma de la Constitució que com a Bèlgica van fer en el seu dia, sent ara una monarquia constitucional (Regne de Bèlgica) i, al mateix temps, un Estat federal des de 1994, com a solució al seu antic problema territorial. Pablo Iglesias, representant progressista i per la justícia social, vol treballar cap a un camí de responsabilitat per aconseguir unes nacions d’Espanya més lliures i fortes en l’econòmic i en el social. Així ho demostra cada dia en el treball polític i ajudant a un govern efectiu per Espanya. Mereix confiança i suport. Per ell, pels presos polítics catalans, pels exiliats polítics catalans a Europa, pel retorn a la política responsable que allunya les dictadures, per la Pau…
Aquest ‘post’ segueix de l’anterior.Instar a signar ‘Contra Cataluña’, una desastrosa acció política del Partido Popular i que no ha fet res per aconseguir una esmena constructiva amb la nació catalana. Això sí, impedir el diàleg, la negociació, l’enteniment, el treball polític i posar en el seu lloc al repressor 155, als fiscals, jutges i tribunals. La no solució i l’immobilisme polític davant el problema i conflicte espanyol amb Catalunya es correspon més a una dictadura de cuello blanco que a una democràcia forta i real.
Possiblement, si com a les grans democràcies -Estats Units d’Amèrica-, els jutges i fiscals fossin elegits pel poble, algun fiscal o jutge hagués defensat una llei orgànica com la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble. Però, no. Rajoy (Partido Popular) amb el suport de (Ciudadanos), va tenir tota la via lliure per innundar els territoris de les nacions que formen Espanya, de pamflets per instar a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Firmar contra Cataluña deia la gent.
Un acte de tanta irresponsabilitat que ha portat a Espanya i Catalunya a la situació actual. Fins i tot, el terrible succés que Europa i el món lliure contempla amb estupefacció dels presos polítics catalans tancats des de fa 2 anys a la presó nomenada provisional i preventiva, i, amb polítics catalans exiliats a Europa. Substituir a la política pels tribunals ha portat a una Espanya sense govern efectiu i a una inestabilitat política, econòmica i social on tot s’enfonsa. Estancament total.
El senyor Pedro Sánchez, etern president electe, diu que no necessita per a res als independentistes.Catalunya, immemorial nació catalana, no necessita per a res al senyor Pedro Sánchez ni al Partido Socialista Obrero Español. Pel que sembla, les nacions que formen Espanya si necessiten Catalunya i diuen que, sense Catalunya, no se’n sortiran. Que poca confiança en ells mateixos! El pare Estat no és qui hade resoldre la sevasituació.
Hispaniam, facis?
Escàndolmajúscul
Elsciutadansde les nacions queformen Espanya,esperen unacontundentactuacióde justíciaperpartdel’advocaciade l’Estat,fiscalsijutges pel gravíssim cas de carn contaminada de listèria a Andalusia
Tres embarassades avorten pel brot de listeriosi a Sevilla i Madrid
Ja són quatre els casos confirmats de morts de fetus per listeriosi
L’Ajuntament de Sevilla denuncia Magrudis a la Fiscalia i precinta la fàbrica
Cinc dones embarassades més han perdut el fetus per listeriosi i eleven a set la xifra d’avortaments
Un total de 204 persones han resultat afectades pel brot, tres de le quals han mort
Molta feina per la Marca España i España Global per explicar al món un cas molt greu que podria representar un delicte contra la salut pública
<<WilliamBradford,parlanten l’any1630sobre la fundacióde la colòniade PlymouthBay, va dir quetoteslesgransilloablesaccionsvan acompanyadesde gransdificultats,ique han deser empresesivençuts ambvalor>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< William Bradford, speaking in 1630 about the founding of the Plymouth Bay colony, said that all great and laudable actions are accompanied by great difficulties, and that they must be undertaken and overcome with courage >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<Si aquesta‘encapsulada‘història del nostreprogrésensensenyaalguna cosa,ésque l’home,en la seva constantlluitapel coneixementi el progrés,estàindestructiblementdeciditino hi hares que puguidetenir-lo.L’exploració de l’espaicontinuarà,ja ensunimtotsen ella ono.És una delesgransaventuresdel nostretemps,de totsels temps,icap nacióque esperiser líderd’altresnacionspotquedar-se enrereen aquesta cursade l’espai>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< If this ‘encapsulated’ history of our progress teaches us something, it is that man, in his constant struggle for knowledge and progress, is unswervingly determined and there is nothing that can stop him.The exploration of space will continue, whether we all join in it or not.It is one of the great adventures of our time, of all time, and no nation that expects to be leader of other nations can be left behind in this space race >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<Aquellsque van venir abansque nosaltresvan fer elpossibleperquèaquest paísfos elque produíslesprimeresonades dela revolució industrial,lesprimeresonadesde la invenciómoderna ilesprimeresonadesde l’energianuclear,iaquestageneracióno intentaquedar-se enrereen la futuraedatde l’espai.Volemser partd’ella.Volemcaminaral seu cap, ja que elsulls delmónmirenaracap a l’espai,a la Llunaiels planetesmésllunyans;ienshemcompromès aque l’espai nosiguigovernatper unahostilbanderade conquesta,sinóper unestendardde pauillibertat.Enshemcompromès aque l’espai nos’omplid’armes dedestrucciómassiva,sinóambinstrumentsde coneixementicomprensió>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< Those who came before us did their best to make this country the one that produced the first waves of the industrial revolution, the first waves of modern invention and the first waves of nuclear energy, and this generation does not try to lag behindin the future age of space.We want to be part of it.We want to walk to your head, for the eyes of the world now look towards space, the Moon and the farthest planets;and we have pledged that the space is not governed by a hostile flag of conquest, but by a banner of peace and freedom.We are committed to the space not being filled with weapons of mass destruction, but with instruments of knowledge and understanding >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
—————————————————————————-
LA FRASE
(…)<<Havientancatlesportesde seguidaperò el trenno es va posaren marxa finsa la tarda.Enshavíemassabentat amballeujamentdel nostre destí.Auschwitz:un nommancat de qualsevolsignificatllavorsper a nosaltresperòque havia decorrespondre a unlloc d’aquestmón>>.
“Si aixòésun home“(1947)
(…)<< Habían cerrado las puertas enseguida pero el tren no se puso en marcha hasta por la tarde. Nos habíamos enterado con alivio de nuestro destino. Auschwitz: un nombre carente de cualquier significado entonces para nosotros pero que tenía que corresponder a un lugar de este mundo>>.
“Si esto es un hombre” (1947)
(…)<< They had closed the doors immediately but the train did not start until the afternoon.We had learned with relief of our destiny.Auschwitz: a name devoid of any meaning then for us but that had to correspond to a place in this world>>.
