La nova frontera

La democràcia a Espanya és d’una baixa qualitat que fa basarda. A  Catalunya, per exemple, se li vol fer creure i empassar -com els ànecs d’engreixament-, que gaudeix d’una gran i exemplar autonomia. El règim no deixa de vanagloriar-se d’unes comunitats dites “autònomes” que amaguen a unes nacions constretes al servei d’un Estat centralista, devorador i d’una mediocritat supina. Ja veuen cap a on han portat el país, els governs espanyols, sobretot aquell de “España va bien”. L’autonomia de Catalunya és una farsa. Hi ho és perquè per la intel.ligència, la raó i la democràcia, una veritable autonomia és la facultat que té un poble de governar-se per les seves pròpies lleis. I ja veuen que ha fet l’Estat espanyol mitjançant la sentència del TC, caducat, contra l’Estatut referendat pel poble català i llançat al TC per part dels jerarques del “Partido Popular”. El mateix partit que ja va començar -encara continua- una campanya contra l’Estatut, però, que, en realitat, era i és contra la nació catalana, la nostra llengua i per la continuïtat del miserable espoli fiscal. 

No deixem mai d’estimar i parlar la nostra estimada llengua. La llengua de la nació catalana. La llengua dels Països Catalans.

   Pel que fa a la protecció i defensa del català, la Constitució espanyola està vist que no serveix per a res. Seríem uns covards i uns irresponsables si els Països Catalans no lluitem i defensem el nostre idioma; el dels nostres avantpassats, avis i pares i que és part essencial de la identitat d’un poble. Ningú ens obligarà a trair-los. A la nació castellana, si volen, que defensin la seva llengua; a la nació catalana defensem el català que és la nostra. I el primer que hem de fer tots -units- és ajudar a que l’aprenguin els ciutadans que han deixat el seu propi país per venir ací a treballar. 

   <<L’enemic és a casa. I l’enemic és més poderós que mai. A Aragó, la futura presidenta ja ha anunciat l’atac contra la protecció del català a la Franja. El govern balear ha anat més enllà i ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i ha sentenciat l’ensenyament en l’idioma propi, liquidant l’exigència del català per accedir a l’administració pública i derogant el decret de mínims que en garanteix la paritat a l’ensenyament. Al País Valencià, on els populars governen des de fa anys, la corrua d’atacs i manipulacions contra la unitat lingüística i les operacions per aprofundir en l’arraconament del valencià com és sabut no tenen ni fi ni compte. L’ofensiva, però, no es limita a les àrees on la llengua comuna té més problemes polítics de supervivència, sinó que s’ha desencadenat de manera lenta però inexorable a Catalunya mateix. Arran de la coneguda sentència del TC contra l’Estatut, la posició del català ha quedat altament debilitada en molts fronts, a mercè de la voluntat d’uns tribunals espanyols que, naturalment, entenen l’espanyolitat només en castellà i la catalanitat com un deure de ser castellanoparlant i prou. El panorama és negre. I només s’aconseguirà fer-lo revertir, començant per Catalunya per donar exemple, marcant unes clares línies vermelles en la política respecte de les relacions amb els partits que posen en perill el nostre patrimoni més preuat.>> (EL PUNT AVUI).

   Sí, fa basarda la baixa qualitat de la democràcia espanyola. Entre molts altres, clama al cel el “cas” del president de la “región” valenciana, Francisco Camps, i altres tres alts càrrecs del seu Govern i del PP, es sentin davant el tribunal de València acusats d’acceptar regals d’aquests últims a canvi -suposadament- de més de 8 milions d’euros en contractes a dit de l’Executiu valencià. Segons la Fiscalia Anticorrupció, Camps hauria acceptat de la xarxa corrupta -Gürtel- peces de vestir per un import de més de 14 mil euros. Davant la gravetat del cas, el secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, ha insistit que Camps ha de presentar la seva renúncia com a president de la Generalitat. Per Alarte, Rajoy “ha de retirar a Camps de les seves responsabilitats” i decidir ja “si deixa que el president de la Generalitat sigui jutjat”, una qüestió amb la que “es juga part de la seva credibilitat, davant el seu propi partit i davant Espanya sencera”. En la seva opinió, si el líder del PP “avala a Camps estarà també donant suport als implicats i imputats en els casos Brugal, el cas Fabra o Emarsa”. Per la seva part, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, sospita que “alguna cosa no haurà fet bé” el valencià i considera “poc normal” que un president de Comunitat Autònoma com Francisco Camps “estigui processat” mentre està exercint el càrrec. A cap país europeu o als EUA un polític amb les mateixes circumstàncies que Camps o, fins i tot, menors, s’hagués pogut presentar a les darreres eleccions com a president de la Generalitat valenciana. Cada vegada hi ha més gent que creu que el “cas” Camps, només és la punta del iceberg d’una situació molt més greu al País Valencià.

   Francisco Camps ha presentat la dimissió de president de la Generalitat Valenciana (Països Catalans). Renuncia a declarar-se culpable i s’enfrontarà al judici. En aquests casos la justícia ha de ser implacable i, fins i tot, a més a més, establir per votació una comissió judicial en el Congrés de Diputats amb plens poders per investigar, interrogar i jutjar aquesta classe de fets. La democràcia i el prestigi del país estàn en joc.

————————————————————————————-

El vídeo

   Això sí que és un insult a la llengua catalana, al poble de la nació catalana i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble català. “Si eres español, habla español” vàren fer escriure els franquistes feixistes causants del cop d’estat i de  la guerra incivil espanyola, a les façanes de les llars catalanes. Som catalans, formen part de la nació catalana i parlem i parlarem el català fins que l’infern es congeli. I al Congrés de Diputats i al Senat, de Madrid, s’han de poder parlar les llengues de les nacions d’Espanya, amb tota llibertat. Mal pesi al totalitarisme del PP. Amb qui pacten senyors del Govern de la Generalitat de Catalunya? Però que fan?

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:H2Tn0wfUI-M 

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Qué és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els vaixells catalans portaven oli, draps de llana, ferro, mercuri, cera, mel, safrà i teixits de lli, mentre que de les illes gregues i de la Romania treien cotó, sucre i esclaus, sobretot dones, que foren  una de les càrregues més renumeradores d’aquell tràfic. Tanmateix, apunta Pierre Vilar, <<de les illes -Rodes i Xipre, si no Càndia-, venien també les espècies. I en aquest sentit, eren ja l’Ultramar>>. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- A què es refereix el terme l’Ultramar?

   EL LEMA de la setmana.- “La lluita de l’home contra el poder, és la lluita de la memòria contra l’oblit”. Milan Kundera.

————————————————————————————-

   Gràcies als 70 lectors dels EUA que, fins el moment, han visitat aquest Blog del diari EL PUNT AVUI, digital.

El músic,  mestre i català universal Pau Casals amb el president John F. Kennedy,  amb les seves respectives esposes a la Casa Blanca.

————————————————————————————-

————————————————————————————-                                

    Universitat de Yale – New Haven (Connecticut), 11 de juny del 1962. El president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy, pronúncia un discurs durant l’acte de la distribució de diplomes de  fi de curs. JFK és un president intel.ligent amb una gran preocupació per el just i adecuat desenvolupament de l’economia del seu país. No va permetre, fins a on va poguer, abusos, injustícies ni privil.legis a les grans corporacions industrials, comercials i financeres. La seva lluita contra els magnats de l’acer a causa de la seva pretensió d’augmentar els preus, quan li havien manifestat que no ho farien, i ens uns moments de lluita contra la inflació; contra els magnats del petroli que pretenien no pagar impostos i rebre subvencions federals; la reforma fiscal…, en són una mostra. El Fiscal General dels EUA, Robert F. Kennedy, el va ajudar molt en aquesta tasca que comportava els seus riscs, però, entusiasta per polítics amb coratge. El servei públic i la defensa del bé comú a favor dels interessos generals del país, és la missió d’un polític que ho fa per vocació i no per guanyar diners i altres prebendes. I, per damunt de tot, la defensa de la democràcia, la llibertat i la pau.

   Una part del discurs del president és la que els hi exposo tot seguit, per si tenen a bé prestar-li la seva atenció. En uns moments de bogeria econòmica a causa de l’afany desmesurat de beneficis; de l’ambició desmesurada i descontrolada de diners i més diners; d’una ostentació i consum del luxe fastigós per part del capitalisme salvatge; d’un menyspreu pecaminós vers la dignitat de la persona humana, que clama a Déu i al cel. En aquests moments és bo escoltar unes paraules del mandatari i líder assassinat, el qual sou de president dels EUA i drets per els seus llibres publicats, anava destinat a obres de beneficiència. L’any 1962, en motiu del seu 45 aniversari, la seva muller, Jacqueline Bouvier Kennedy, li va regalar un cotxe descapotable. JFK va considerar que el president dels EUA tenia que donar exemple i no fer ostentacions davant els ciutadans pobres del seu país. Va fer tornar el vehicle al concessionari tot demanant disculpes. La Llei contra la Pobresa, va ser el darrer projecte de la seva Administració abans de ser assassinat a Dallas (Texas) el 22 de novembre de 1963. 

   Aquestes són les seves paraules:

   <<..existeixen mites amb relació al  nostre deute públic. Generalment es suposa que aquest deute està creixent a un ritme perillosament ràpid. En realitat, tant el deute per persona com el deute relacionat proporcionalment amb la nostra producció neta nacional, venent minvant de manera forta des de la Segona Guerra Mundial. En termes absoluts, el deute nacional va augmentar només  el 8 per cent, mentre que el deute privat augmentava un 305 per cent, i els deutes de l’Estat i Govern locals ho feia en un 378 per cent. A més, els deutes públics i privats no són ni bons ni dolents per si mateixos. Demanar préstecs pot portar a un excés d’expansió i al col.lapse, però també pot conduir cap a l’expansió i a la força. No existeix ni un sol eslògan en aquest terreny en el qual poguem confiar.>>

   <<Finalment, arriba el problema de la confiança. La confiança tant pot arribar a ser un mite com una veritat. Permeteu-me que primer examini la veritat.>>

   <<És cert -i de gran importància- que la prosperitat d’aquest país depèn de la seguretat de que tots els seus principals elements acceptin les seves responsabilitats. Si la indústria deixés de banda les seves obligacions cap a el públic; si els treballadors es mostressin cecs cap a tota responsabilitat pública; i, per damunt de tot, si el Govern abandonés el seu deure evident i estatuari de vigilar gelosament la nostra salut econòmica…, si succeís qualsevol d’aquestes coses, després podria debilitar-se la confiança i augmentaria el perill de paralització. Aquest és el veritable concepte de la confiança.>>

   <<Però també existeix el concepte fals, i la seva forma més senzilla és la creença de que qualsevol i totes les voltes favorables de la roda especulativa, per molt temporals i especulatives que siguin en el seu caràcter, són el resultat de…, i cito textualment, <<manca de confiança en l’administració nacional>>. Això, ho tinc que dir, tot i que és estimulant i consolador, no és enterament cert. Pitjor encara; amaga la realitat que en si és tant senzilla. El sòlit terreny de la confiança mútua és la necessària societat del Govern amb tots els sectors de la nostra societat en la constant lluita per el progrés>>.

   <<Els plans corporatius no es basen sobre una confiança política en els dirigents dels partits, sinó sobre una confiança económica en l’habilitat de la nació per invertir, produir i consumir.  La indústria en general va tenir confiança en les Administracions dels anys 1929, 1954, 1958 i 1960; però això no va ser suficient per impedir la recessió quan la indústria, quan els negocis vàren deixar de tenir confiança en l’economia. Allò que importa és la capacitat com un bloc per a enfrontar-se amb els seus problemes económics i les seves oportunitats.>>

 El president John F. Kennedy i l’arquitecte John Carl Warnecke, que va guanyar el concurs per a la remodelació de Lafayette Square. L’any 1963, JFK, li va demanar que formés part de l’organisme que aprovava tots els projectes dels edificis federals a Washington. Desprès de l’assassinat del president, Varnecke va idear el projecte per la tomba de Kennedy en el Cementiri Nacional d’Arlington. Només tres anys desprès, més de 16 milions de persones havien visitat la tomba del president. 

  Acabava, Kennedy, d’aquesta manera:

   <<Els clixés dels quals acabo de parlar distreuen la nostra atenció i divideixen els nostres esforços. Aquests clixés no presten cap servei a la nostra nació, no perquè només siguin manipulats i impertinents, sinó perquè també són enganyadors; perquè són un impediment en el camí de la solució de difícils i complicats fets…>> 

    Després de l’assassinat del presidente, el feixistes organitzadors i criminals executors del complot i del cop d’estat contra el Govern dels Estats Units de Nord-Amèrica, vàren tenir les portes obertes per a la guerra exterminadora -amb napalm- de Vietnam. Els del maleït complexe militar-industrial i els magnats del petroli vàren fer grans beneficis a costa dels 3 milions de vietnamites i 55 mil nord-americans morts com a conseqüència de la guerra. El reverend Martin Luther King, premi Nobel de la pau, i el senador Robert F. Kennedy, candidat per el partit demòcrata a la presidència dels EUA, vàren intentar parar aquella terrible guerra, però, també van ser assassinats. Aquí va començar el declivi social i econòmic dels EUA, accentuat amb el <<cas>> Watergate que va portar a la dimissió del president Nixon. El Watergate va ser una continuació del magnicidi de Dallas. Part dels seus implicats havien participat en el complot per assassinar al president Kennedy.  La presidència de Bush, pare, que havia estat director de la CIA, i anys més tard la de Bush, fill, -amb les seves guerres particulars i al servei dels magnats del petroli de Texas-, vàren acabar d’enfonsar el seu país. Avui, amb un president pusil.lànime com Barack Obama, amb moltes paraules i pocs fets, els Estats Units de Nord-Amèrica no solament han perdut el gran lideratge mundial de llibertat, pau, democràcia, justícia i progrés que Kennedy va impulsar, sinó que es troben amb la més gran fallida de la seva història. Al centenar de famílies multimilionàries dels EUA, manegadors i desmanegadors,  tot això mai els hi ha importat. 

———————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La font de riquesa, però, no es trobava a la Mediterrània occidental, sinó a l’Orient. D’ençà de la presa de Sicília i de l’establiment de relacions amicals amb Venècia, en el segle XIV, s’obriren els camins de les costes adriàtiques, de la península hel.lènica, del Bòsfor i d’Anatòlia, és a dir de la <<Romania>>.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quins productes comercials eren objecte dintercanvi?

   EL LEMA de la setmana.- “Estar contents amb poc és difícil; amb molt, impossible.” Pearl Sydenstricker Buck.

————————————————————————————-  

 ————————————————————————————-

El vídeo

Quan un president dóna la cara i defensa el seu poble. Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:14A1zxaHpD8.

Si tenen a bé, quan acabin de veure el vídeo anterior, poden puntejar sobre el que els hi sortirà al final i que porta per títol: John F. Kennedy at Madison Square Garden, 13:26. Correspón a la segona part del discurs i els recomano vegin el final.

————————————————————————————-

   Els pobles i les nacions que obliden la seva història, estan comdemnats a repetir-la. També hi han els qui la menysprean, són els que estan d’acord en que la llengua de la nació catalana sigui només una mínima expressió del folklore de la perifèria i així, fins a desaparèixer. El catalanisme, la mil.lenària nació catalana i la nostra llengua – la dels Països Catalans-, tot empenyit cap a el barranc. Fer desaparèixer la nació catalana i les aspiracions del seu poble. Els patriotes catalanas no obliden la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat, i que va ser el “Partido Popular” qui el va llençar, mitjançant recurs, al TC. Però, això sí, l’espoli fiscal contra Catalunya si és acceptat per la justícia, l’Estat anomenat de “dret”, els governs espanyols, l’oposició, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. Tothom calla. Un vergonyós 10 per cent del PIB català -únic cas a Europa i a Amèrica- 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, una tercera part dels impostos que paga el poble català. Esprèmer Catalunya com a una llimona i la pela també. I ara retallades a dojo: sanitat pública pagada per els treballadors catalans, els seus pares i els seus avis; educació, retallades a les universitats i cultura; medi ambient…per tot. La fi del progrés i les aspiracions del poble català mentre les “regiones” espanyoles malgasten milions d’euros en aeroports fantasmes, línies de tren sense passatgers i autovies gairebé sense circulació. Qui són els qui signen aquestes contractes d’obres? Qui són els responsables d’aquests disbarats i de malgastar tans diners públics? Ho han denunciat a la Comissió Europea? Què esperen?

   La gran vergonya espanyola, dels governs espanyols, de l’oposició i de la nefasta política espanyola: una vergonya europea. El tren d’alta velocitat entre Toledo-Cuenca-Albacete amb un tràfic de 9 passatgers al dia, dels 2190 potencials que vàren dir que hi haurien cada dia. On són aquests passatgers? Aquesta és la manera de malgastar -això és un pecat molt greu- els diners procedents de l’espoli contra Catalunya? Mentre aquí s’estan fent retallades a tot arreu -tornem 10 anys cap a enrere- quins disbarats fan a la nació castellana? Quí són els responsables de tot això? Què hi diu la Comissió Europea? Què hi diu la cancillera Merkel? Ara callen els del “Financial Times”?  Què hi diu el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba, flamant candidat del PSOE a les properes eleccions generals espanyoles? Per què, d’una vegada, no tanquen La Moncloa? No saben? No contestan? A on és la transparència de la democràcia espanyola?   

   Espoli fiscal i ara espoli de la llengua catalana. Veuen el que estan fent a València i a les Illes Balears (Països Catalanas), governades per el “Partido Popular”? Volen fer desaparèixer la llengua catalana amb decrets, normatives i anul.lacions de lleis. El mateix que amb el llançament de l’Estatut d’Autonomia al Tribunal Constitucional, caducat. Però a la nació catalana tot el poble unit -manifestació del 10-J- i les que vindran, per a defensar la nostra llengua i les justes aspiracions, progrés, il.lussions i llibertat per el poble de la mil.lenària nació catalana. A fe de Dèu que ningú ens trepitjarà mai més!

   Els pobles que obliden la seva història, estàn condemnats a repetir-la. “Si eres español, habla español”, vàren escriure els franquistes-feixistes de Franco, a les façanes de les llars catalanes. I una repressió ferotge contra la llengua catalana durant quaranta anys. Prou! Ja n’hi ha prou! Estem farts d’Espanya!

El general i dictador Miguel Primo de Rivera, va prohibir la bandera i la llengua catalanes. El general i dictador Franco, ho va tornar a fer. Els mestres catalans foren castigats i foragitats. La llengua catalana és encara perseguida a Espanya.

   Destitució de Georges Dwelshauvers i de molts altres professors de la Universitat Nova de Barcelona, exili dels membres de la junta del Col.legi d’Advocats, empresonament del president i secretari del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), destitucions i multes a nombrosos alcaldes, etc…

   Foren dissoltes organitzacions i entitats, com ara els Pomells de Joventut, l’Ateneu Popular d’Estudis Socials; tancat l’Orfeó Català i la Biblioteca Popular de la Dona, de Girona; clausurat el camp de joc del primer club futbolista barceloní, travada i fiscalitzada l’obra de l’Institut d’Estudis Catalans, etc…

   Primo de Rivera no s’aturà davant la Mancomunitat -la qual buidà de sentit i finalment dissolgué-, ni davant l’Església catalana: sacerdots distingits o humils foren empresonats o exiliats pel simple fet d’haber predicat o escrit en català. I tot això dins un marc de mesures generals que comprenien el total bandejament de la llengua catalana de les escoles, de tot acte públic, de la retolació dels carrers, així com també de la senyera, dels vestits i cants patriòtics, la suspensió de les commemoracions de l’Onze de Setembre, la constant censura en les publicacions, etc.

   Als ulls del general, la cultura i la llengua pròpies dels Països Catalans eren perilloses, els intel.lectuals catalans eren sediciosos, el poble català tenia una tendència innata a deixar-se emmetzimar per idees antipatriòtiques, separatistes. I tot això que Primo de Rivera no havia sabut veure quan feia de capità general a Catalunya, ho descobrí en arribar a Madrid.

   Els pobles que obliden la seva història, estàn condemnats a repetir-la.

————————————————————————————————————————————————

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:PKeA6jLnnPA

————————————————————————————————————————————————-

Té la solució, senyor Rubalcaba?

————————————————————————————————————————————————-El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pere el Gran prengué Sicilia l’any 1282. Sicília i Sardenya, punts fonamentals de l’anomenada ruta de les illes, foren els centres d’un actiu comerç: els catalans anaven a cercar-hi blat i coral i a vendre-hi ferro, resina, quitrà, fruits secs, terrissa i, sobretot, els draps d’elaboració pròpia. Els conflictes freqüents amb Gènova i Pisa no privaren que aquestes continuessin llurs importacions de l’excel.lent llana dels merins d’Aragó.

   LA PREGUNTA de la setmana.- La font de riquesa, és trobava únicament a la Mediterrània occidental?

   EL LEMA de la setmana.- “El que importa no és ser el més fort, sinó el supervivent.” Bertolt Brecht.

————————————————————————————————————————————————  

     No és un professor de l’assignatura de matemàtiques donant classes a l’aire lliure, a l’estiu, per allò de la gran reproducció de carabasses en aquesta època de l’any.  Això, quedaria bé i, a més, va de números. Jo no sé que vol dir, però, en aquesta vida tot va de xifres. A vegades, en una pel.lícula que veiem al cinema Arinco o Kyton, de Palamós, surt aquell personatge que ens recorda a Edward G. Robinson, amb aquelles dues cares de bondat o maldat infinites -segons el tema del film- i que li diu a l’altre protagonista, mentre estén un xec: “hi posi rere aquest número els zeros que vegi apropiats”. Es deuria tractar d’una missió molt especial. Com en aquella pel.lícula americana de l’any 1941, dirigida per John Huston, i titulada “El halcón maltés” protagonitzada per Humphrey Bogart i Mary Astor. Films com aquest, revivificarien el cinema nord-americà, avui tant decadent.

   La del professional d’hosteleria que veiem a la foto, també té la seva missió important: tractar d’aconseguir el major nombre de clients possibles. De moment, això és una part molt important, informar dels preus del seu establiment, en aquest cas situat a la zona del port de Palamós, en un moment i en un temps quan vàrem passar per aquell indret. Els preus pujen o baixen segons la situació del mercat i de la situació econòmica real del país. Però, també és important, ho és molt, la confiança amb aquella persona, empresa, botiga, establiment financer o de crèdit, diari…I també, fer les coses bé, posar-hi el cor com a vegades es diu. O el “seny” com sempre s’havia dit a la nació catalana. Recordo les paraules – avui de tanta actualitat- del president Kennedy, pronunciades, el 30 d’abril del 1962, davant la Cambra de Comerç dels EUA: “És cert -i de gran importància- que la prosperitat d’aquest país depèn de la seguretat de que tots els seus principals elements acceptin les seves responsabilitats. Si la indústria mostrés desdeny per a les seves obligacions cap a el públic; si les classes obreres es mostressin cegues cap a tota responsabilitat pública; i, per damunt de tot, si el Govern abandonés el seu deure evident i estatuari de vigilar gelosament la nostra salut econòmica…,si succeís qualsevol d’aquestes coses, desprès podria debilitar-se la confiança i augmentaria el perill de paralització. Aquest és el veritable concepte de confiança“.

  JFK

   Aquest establiment de la primera foto, es troba situat davant per davant de la Casa del Mar de Palamós i, fins i tot, podriem organitzar un concurs entre els lectors dels blogs del diari EL PUNT AVUI digital, perquè ens diguin el nom del restaurant. El que no podem fer, de moment, és convidar-los a un dinar com a premi. Ho deixarem per més endavant quan el diari EL PUNT AVUI tingui la tirada del Washington Post, per posar un exemple.

   Però, mirin per on, les pissarres dels col.legis d’abans, que tots recordem amb més pena que glòria, -mai he pogut superar el terror de sortir a la pisarra en una classe de matemàtiques, fins i tot, alguna vegada vaig anar a fer rodó-, tornen a estar de moda en els restaurants. Ah! i les barretes blanques de guix per a escriure a la pissarra, més tard, vàren aparèixer les de colors. I l’esborrador per a esborrar la pissarra. Bufar sobre l’esborrador ple de guix i escampar el polsim, era una manera de fer emprenyar a alguns companys de la classe. Els “hermanus”, germans de La Salle, ens feien borrar la pissarra. No vegis com els quedava la sotana de color negre amb el guix blanc i la polsada. Eren els anys del “florido pensil”.

   Els preus que els professionals dels restaurants apunten a les pissarres, en aquest cas de Palamós-Catalunya (Costa Brava), és una senyal d’inici de temporada i de que la maquinària econòmica del turisme -no tant potenta com abans- posa de manifest que una vila com Palamós i una gran nació com Catalunya, necessiten dels altres sectors econòmics per a navegar a tota vela. La xifra de 700 mil treballadors sense feina, ho certifica. Mirin que els passa a Grècia tot i tenint tant de turisme. Tot és qüestió de números, treballar bé i amb seny.

Zona portuària del Port de Palamós-Catalunya (Costa Brava)

————————————————————————————-

El vídeo

    Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: TVVe7VooaqA

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’expansió medieval per la Mediterrània, política, econòmica i militar, característica de la plenitud medieval catalana, el trobem en el regnat de Jaume I (1213-1276). D’una banda, els camins naturals de la reconquesta catalana eren cap al sud -conquesta de València, 1238- i cap a les Illes Balears -conquesta de Mallorca, nou anys abans, el 1229. L’empresa de Mallorca fou motivada també per les pressions dels comerciants catalans, que instaven el rei perquè acabés amb el focus de pirateria sarraïna. S’unia un tercer factor en la voluntat reial, que era el d’oferir unes lluites abellidores a la noblesa del país, revoltada durant la seva minoria d’edat. Hem de tenir en compte, així mateix, que Aragó representava un rerapaís que podia fornir homes per a les empreses exteriors.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quan es produí la conquesta de Sicília?

   EL LEMA de la setmana.- “El futur no és un regal, és una conquesta”. John F. Kennedy.

————————————————————————————-

   És un fet que es podria aplicar a diversos camps i sectors o, d’una manera general, a un tot: anem cap a enrera. Aquesta és la tònica generalitzada que ens envolta. La pena és que no es contempla una reacció útil i eficaç en direcció oposada. I mereix especial atenció quan la protagonista de la pel.lícula és la nació catalana. Sí, dic nació, i afegeixo mil.lenària malgrat pesi al Partido Popular i al Tribunal Constitucional espanyol, caducat. Nació amb un idioma propi actualment menyspreat, prohibit i perseguit a València i a les Balears. De les directrius que emanen a València i a Palma es desprèn, cada cop de manera més evident, que l’objectiu final és aconseguir fer del català no només una llengua de segona, sinó, maquinar per a la seva extinció. Els catalans unionistes i els nacionalistes espanyols, fa centenars d’anys que ho intenten: dictadors, cops d’estat, sedició, “si eres español, havla español”…Però la força d’un poble el qual el 50 per cent dels seus ciutadans -i va pujant- estan farts d’Espanya, i volen la independència de Catalunya, evitarà el mal treballar i actuar del totalitarisme nacionalista espanyol. A Catalunya i als Països Catalans, el Partido Popular només ens porta a mal borràs. Ja ho hem vist amb la sentència contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya desprès de quatre anys de canvis, recusacions, divergències en un TC caducat i sacsejat per abús de poder polític. Tot provocat per el maleït recurs del Partido Popular contra la primera llei de Catalunya: l’Estatut referendat pel poble i, al mateix temps, contra l’autonomia de la nació catalana. Esperem que l’actual Govern de la Generalitat demani de manera immediata, la invalidació de la sentència emesa per un TC caducat i tal com va assegurar recentment Eugeni Gay, actual vicepresident del TC, -en la carta que fa efectiva la seva dimissió-, que des que es va iniciar el debat de l’Estatut tenia la sensació de formar part d’un tribunal “segrestat”.

   Escoltin, va ser una greu anomalia democràtica -denunciada reiteradament des de Catalunya- d’haver de dictar sentència amb quatre membres amb el mandat prorrogat, una vacant per defunció i un recusat. D’aquí, la necessària i justa demanda de la invalidació de la sentència i que el Partido Popular demani perdó a la nació catalana per el mal causat al nostre Estatut i al desenvolupament de Catalunya. No ho oblidarem mai per mai i, per damunt de tot, a les eleccions generals de l’any vinent. Els catalans que vàren votar en blanc, nul o no van anar a votar, que s’ho pensin bé a les properes eleccions generals ja que amb aquesta actitud obren el pas a la dreta, l’ultradreta, nacionalisme espanyol a l’unionisme i al totalitarisme. Ja ho veuen.

   El retrocés de la competència en salut pública i altres

   Per culpa de la sentència contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de l’espoli fiscal per part del l’Estat espanyol -per això Madrid i la nació castellana no poden engolir la democràcia d’un Estat federal-, que representa la quantitat de 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, un vergonyós espoli fiscal del 10 per cent del PIB català, és a dir, una tercera part del impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, estem perdent el bon funcionament dels serveis públics com sanitat, educació, medi ambient…i altres. Estem farts d’Espanya!

   Ara resulta que en lloc de reforçar els CAP (Centres d’Atenció Primària) a l’estiu, els tanquen. Però què és tot això? Es pensen que molts ciutadans de Catalunya que van votar al Govern actual, ho vàren fer perquè ara no s’atenguin les seves necessitats en el període estiuenc -o tot l’any- com és el cas dels CAP? Què volen, col.lapsar els hospitals? Què passa amb referència a la reordenació dels serveis d’alta especialització i les urgències dels centres d’atenció primària, dintre de la reestructuració que ha presentat la Conselleria de Salut? Què passa amb el tancament de sales i centres? És que a la nació catalana anem cap a el subdesenvolupament dels serveis públics i socials?

   I amb tot això, van i suprimeixen gairebé tot l’impost de successions com fan sempre els governs de dretes -per afavorir als rics i poderosos- quan arriben a governar. Abans de la reforma de l’impost el 2009, la Generalitat recaptava per aquest tribut uns 800 milions d’euros -el deute de la Generalitat de l’any passat als hospitals-, ara amb prou feines quedaran engrunes. Quan els governs de dretes arriben al poder -deu ser per qüestió de l’educació d’elit- sempre afavoreixen als poderosos, als rics, al món dels negocis i als grups empresarials i multinacionals que en lloc de crear i mantenir llocs de treball, els suprimeixen i ara resulta que a Catalunya hi ha la vergonyosa xifra de 700 mil treballadors sense feina. Ah! I la gran quantitat de tècnics i treballadors -principalment joves- que han de deixar el propi país per anar a treballar i viure a un altre.

   Tantes retallades en els serveis públics i socials de la nació catalana, qué és que vostès no els utilitzen? Saben, de veritat, el que és anar a urgències al CAP o a un hospital comarcal -amb el magnífic esforç, simpatia i professionalitat dels i de les de bata blanca- i ara vostès, els retalladors de les aspiracions del poble i tot el que s’havia aconseguit “pagant”, ho volen trinxar?

   A Nova York, a la porta sempre oberta del seu despatx, Robert F. Kennedy tenia penjat un gran rètol amb lletres majúscules on s’hi podia llegir: ROBERT KENNEDY, SENADOR PER NOVA YORK: PASSI, EXPLIQUI, PREGUNTI.

   Poden, ara mateix, plantar cara al govern de Madrid, a la nació castellana, i exigir la fi de l’espoli contra Catalunya per part d’Espanya? Som una veritable autonomia? Podem votar ja, d’una vegada, per la independència de la nació catalana?

El senador Bob Kennedy, assassinat, treballava vint hores al dia. El seu amor – igual que els seus germans- imperatiu, inexorable, inflexible, cap a la política com a raó de servei, és a dir, posar-se a disposició del país i de les seves classes més necessitades.

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La batalla de Muret, on perdé la vida Pere I, significava el final de la política d’intervenció dels reis catalans en les terres del Migdia de França.

   LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera es va iniciar l’expansió medieval catalana per la Mediterrània?

   EL LEMA de la setmana.- “La violència no és una força. És l’abús de la força”. Michel Lancelot.

————————————————————————————-

 Ja està bé home! Però, és què no han vist les platges de la nació catalana en un dia d’estiu o en un calorós cap de setmana? Allò és un immens formiguer humà de proporcions infinites. Gent sobre la platja, estirats a plena pell, assentats, drets, ajeguts, fent esport…és un mar -mai millor dit- de milers de persones de totes classes i nacionalitats. Des de nenes i nens a ancians. De tot. Una babel escampada entre la sorra i l’aigua. Els que es banyen, però, veuen a vegades taques surant al seu voltant. Són llefiscoses i provenen del combustible de les nombroses embarcacions -cada anys més nombroses- que encerclen als banyistes i nadadors. Alguns dies de vent o temporal també ho fan nombrosos objectes sòlids, i no parlem de les meduses perquè el tema ja és prou conegut per a  tothom i més pels qui ja han testat el seu contacte.

   Tot plegat fa que la salut de les persones hi tingui molt a veure. I molt més quan es tracta de tants milers de persones que es concentren en un mateix lloc. L’aigua, la vegetació marina i l’aire de mar són importants per a la salut perquè ens aporten iode, element químic  essencial. La glàndula tiroide fabrica les hormones que contenen iode. En llocs on hi ha poca aportació de iode a través de la dieta (normalment en zones de l’interior, on no es consumeixen aliments marins) el dèficit en iode pot causar goll.

   Ho veuen perquè és important anar a la platja i a nadar? Afecta a la salut i al benestar dels ciutadans, per aquest motiu clamem a Déu i al cel devant el comunicat del govern de que no retirarà els objectes sòlids de l’aigua de les platges,  decidint reduir més de la meitat la quantitat d’anàlisis que feia a l’estiu. Els plans d’estalvi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) del Departament de Territori i Sostenibilitat també inclouen una retallada en els controls sanitaris que des del 1990 es fan a l’aigua de les platges, que es redueix més de la meitat. De les 16.000 inspeccions que es van fer el 2010 aquest any es passarà a les 6.000, la qual cosa afectarà la periodicitat de les anàlisis, que en comptes de ser setmanals ara seran quinzenals en cada un dels punts de mostreig.

   Molt bé home! Posar en perill greu la salut i el turisme. Més i més retallades per culpa de l’espoli d’Espanya contra Catalunya. La xifra de 22 mil milions d’euros, un 10 per cent del PIB català i una tercera part dels impostos que paga el poble de la nació catalana. Retallades en sanitat, educació, cultura i ara en salut a les platjes que de qui pocs dies romandran saturades de visitants. Saben el que pot arribar a passar? Déu ens ajudi. No han vist el que està passant a Alemanya amb el bacteri Escherichia coli? Saben que l’infecció pot també produir-se a l’engolir aigua en una piscina contaminada amb desferres humanes? I al mar, què pot passar amb els objectes sòlids de l’aigua de les platges que diuen no es retiraran?

   Els Ajuntaments critiquen les retallades. Veurem quans representants d’Ajuntaments de la nació catalana acudiran a la gran manifestació del 9-J a Barcelona. La del 10-J de l’any passat milions de persones vàren sortir a donar la cara per mostrar la seva ràbia devant  la sentència del Tribunal Constitucional, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia referendat per el poble català – autonomia falsa i de mentida- llançat  al TC per part dels jerarques del “Partido Popular”, amb la finalitat d’ofagar Catalunya espoliada, menysprear les autonomies i tornar a la mediocritat i corrupció del centralisme franquista. La manifestació del proper 9-J -esperem de milions de persones- per tornar a fer evident que Catalunya és una nació, demanar l’anul.lació de les retallades dels serveis públics i socials i que l’Estat espanyol pagui tot el que deu a Catalunya i exigir la convocatòria d’una consulta popular per demanar la independència de la nació catalana, és a dir, la llibertat. També cal demanar a la manifestació del proper 9-J, la invalidació de la sentència del Tribunal Constitucional, caducat, contra l’Estatut de Catalunya, referendat, i que el “Partido Popular” demani perdó per aquest menyspreu i atac contra l’autonomia catalana. Facin el favor de demanar perdó immediatament! La Generalitat els hi va demanar que retiressin el recurs que el PP va mantenir, fins a romandre segurs que una majoria de magistrats conservadors, centralistes i nacionalistes espanyols tombarien l’Estatut: la primera Llei de Catalunya. El poble de la nació catalana farà tot el possible -visca la democràcia!- perquè el “Partido Popular” no guanyi les eleccions generals del 2012. 

   Escoltin, ara resulta que ni neteja ni anàlisis de l’aigua. Desprès de comunicar que no retirarà els objectes sòlids de l’aigua de les platges, el govern ha decidit reduir més de la meitat la quantitat d’anàlisis que feia a l’estiu. Diuen que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) s’estalviarà 300.000 euros reduint el nombre d’analisis de 16.000 a només 6.000. Home, ja està bé! Catalunya té que anar malament per culpa dels diners espoliats que surten dels impostos dels catalans i no tornen? Però què és tot això? Un lladronici? Què ens expliquen de les altres “regiones” que mai  havien estat autònomes ni tampoc ho havien demanat mai?

   Catalunya si havia estat una nació autònoma. Demanen respecte, democràcia, llibertat i justícia. La nació catalana vol administrar els impostos del seu poble. Ens volem administrar nosaltres mateixos i no que s’ens enduguin un 10 per cent del PIB català que no torna. 

  Ah, escoltin, senyors representants del poble i respectables polítics de la Generalitat i del Parlament, què passa amb la taxa sobre el turisme reconeguda, acceptada i aplicada als països europeus i, fins i tot, als Estats Units de Nord-Amèrica? Per què no s’aplica a Catalunya per tal d’ajudar a la greu situació actual de retallades dels serveis públics i socials? Es pensen que els visitants no vindrien? Tant poc valoren l’atractiu turístic de Catalunya? Volen fer el favor de tenir més coratge polític i aplicar-lo. Saben que amb les quantitats que deixen de recaptar de l’impost de successions, ja haurien pagat el deute als centres hospitalaris corresponent a l’any passat?

   Volen fer el favor de deixar de governar a favor de la nació castellana, i fer-ho a favor de la nació catalana. Què ens expliquen de Castella, home, no veuen que ja n’estem farts!

————————————————————————————-

 El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:58E3uPatPfI

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pere I el Catòlic (1196-1213) va intervenir en terres d’Occitània en defensa dels comtes vassalls que havien abraçat l’heretgia centrada en la ciutat d’Albi i que eren atacats per una croada predicada pel pontífex.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què va significar la batalla de Muret?

   EL LEMA de la setmana.- “Les idees són com els bitllets grans. Si els ensenyes, te’ls prenen”. Kalervo Tuukkanen.

————————————————————————————-

Gràcies, records i una abraçada als 72 visitants i lectors actuals del Brasil

————————————————————————————-

Un feliç cap de setmana i estiu a tothom, principalment les nenes els nens i els ancians, i Visca Catalunya! Com deia JFK “anem cap a endevant”.

————————————————————————————-

Però, que no ho veuen que estem farts d’Espanya!

 És un parvulari això o què és? S’han de començar a repartir orelles de burro? Home, ja està bé! Com en uns moments de menyspreu per la justícia social i diner públic piratejat i malgastat -res per a uns i molt per als altres-, es pot rebaixar fins a aquests extrems l’impost de successions? Per fer la pilota al “Partido Popular” que ens va llançar el nostre Estatut d’Autonomia, referendat, al Tribunal Constitucional, caducat, i per claudicar devant de les  famílies  empresarials, riques i poderoses que són capaces de consentir, tolerar i permetre que a  Catalunya hi hagin 700 mil treballadors i joves sense feina? Al palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya hi oneja la bandera de la nació catalana -la dels Països Catalans-. Per ella i per a la nostra pàtria  han donat la seva vida, en el transcurs de la història, milers de dones i homes, convençuts, que vàren creure en la llibertat, la democràcia,  la justícia social i el progrés humà del qual emana el benestar públic per el qual el poble tant ha treballat. És una manera d’honrar la seva memòria retallant, suprimint o privatitzant tot allò que tant va costar aconseguir? No n’hi va haber prou amb la misèria de “la febre d’or”?

   Sí ja sabem que els del “Partido Popular” -a Catalunya ja sembla que manen ells-, són molt aficionats a privatitzar-ho tot. Ja hem vist el que ha passat  amb les totpoderoses elèctriques i amb l’antiga”Cia. Telefónica de España” -privatitzades per el govern d’Aznar-, refugi d’anteriors polítics i d’alguns familiars dels actuals. Mirin com ens ho explica el professor Francesc Sanuy en un article a  El Punt -diari que val la pena i és molt útil ser-ne subscriptor-, (31/05/11): “…que la filial de Telefónica, Atento, que sortirà a borsa el proper dia 13 de juny, té de president Javier de Paz. Els punts més destacats del seu currículum són que, fins als 38 anys, va ser president de les joventuts (?)  del PSOE i que és fraternal amic i company de fatigues del president Zapatero. Tant, que la seva dona és la cap de gabinet de la segona dama, Sonsoles Espinosa, és a dir, de la senyora de ZP. I al capdevall, però, el que compta és que Javier de Paz rebrà de la companyia 395.000 euros fixos i 120.000 més de bonificació. Per si això fos poc, també té adjudicats 322.000 euros en tant que conseller de Telefònica i 500.000 euros en accions corresponents al pla d’incentius…”Explica el professor Sanuy: “En quest sentit, és interessant de veure allò que publica Carlos Segovia al dominical “Mercados” i que és revelador de com la companyia actua en totes direccions. Per exemple, entre els distingits empleats de la casa hi ha també la senyora Viri, és a dir, Elvira Fernández, que vés per on, és la dona de Mariano Rajoy i ocupa el càrrec d’assessora del director general de “Telefónica Contenidos”. No és, doncs, gens estrany que la companyia guardés silenci sobre els plans d’acomiadament de l’ERO previst fins les passades eleccions, però, l’endemà mateix dels resultats, tornés a anunciar que farien fora no els 6.000 treballadors inicialment previstos, sinó 8.500. No hi fa res que tot això passés mentre feien un benefici de 6.855 milions d’euros i que, simultàniament, el Congrés dels Diputats fixés la jubilació del comú dels mortals assalariats als 67 anys. Tampoc no importa que la Comissió Nacional de la Competència digués que tot aquest imperi s’ha construït gràcies que els usuaris no han tingut mai una alternativa de servei de des de la privatització. O que el Tribunal de Justícia de la UE li vulgui imposar una multa de 152 milions d’euros per abús de posició dominant al mercat…” L’alternativa procedent de la intel.ligència dels usuaris, podria ser, de moment, la de no agafar durant un mes el telèfon fixe, el mòbil i l’ordenador. També, demanar que s’els faci una auditoria per allò d’una transparència democràtica en uns moments de crisi econòmica de l’Estat espanyol. O és que la crisi només és per a uns i els altres ni s’han enterat?

   El tema s’arrossega des del temps d’aquell president Villalonga, íntim amic de JM. Aznar, nomenat per ell i famós per les “stock options” amb les quals gratificava els consellers.

   I a la Catalunya espoliada es continuen rebaixant i suprimint impostos mentre les retallades als serveis públics -els més greus sanitat i educació-, destrossen les esperançes dels treballadors i el poble de la nació catalana. I les aspiracions. Tot aconseguit en tant d’esforç. I ara, l’actual Govern de Catalunya, vol començar amb les privatitzacions per desballestar-ho tot. Junt amb el PP que li dóna suport. Mentre, l’esquerra, dividida, trossejada i gaire bé apartada degut en part a la incomprensible manca d’unitat i als vots en blanc, nuls i als electors d’esquerra que es vàren quedar a casa en lloc d’anar a votar. Ja veuran el que espera a la nació catalana!

   Felicitats i salut al professor i anterior diputat, Julio Anguita, que ha renunciat a la seva pensió de polític ja que cobra la pensió de profesor jubilat. Ho acabo d’escoltar en el programa “El Secret” de Catalunya Ràdio. Algú ens ho pot confirmar? Hi poden afegir quelcom els “indignats” o qui sigui?

   Es pot rebaixar fins a aquests extrems l’impost de successions? I ara ja es parla del de donacions i també de rebaixar els impostos (l’IRPF) als qui guanyen més…Què és això! Que fem riure! I el del Patrimoni que vàren treure, per afavorir a qui?

   I ara tornem a les privatitzacions d’Aznar  (“Partido Popular”). Pobre poble “super” “solidari” de la nació catalana amb l’Estatut de Catalunya, revisat per el Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat per el Parlament de Catalunya, per el Congrés de Diputats, per el Senat,  signat per el rei d’Espanya i referendat per el poble català, portat al Tribunal Constitucional, caducat, per part del “Partido Popular”, el “Defensor del Pueblo” “español” i “regiones españolas” -mai han demanat ni volgut l’autonomia-, les quals reben 22.000 milions d’euros procedents del poble català, un abusiu 10 per cent del PIB català, una tercera part dels impostos que paguem els catalans. Mentre, Catalunya, amenaçada i menyspreada, vinga a fer retallades en tots els sectors públics, principalment sanitat i educació.

Tanta por tenen de deixar que la nació catalana, en ús de la llibertat, la democràcia i la dignitat humana, faci un referèndum per la independència de Catalunya? Estem farts de tantes dictadures i de tants dictadors!!

   Aquesta és l’Espanya -nació de nacions no reconegudes ni acceptades- de la democràcia, de la justícia social, de la veritat i la transparència, del dret, de la responsabilitat, la que vol gaudir d’una bona imatge a Europa i al món, de la cultura i el saber…? 

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les conquestes de Tortosa, el 1148, i de Lleida, l’any següent, tot situant les fronteres a l’Ebre, incorporaven la Catalunya Nova.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Per quin motiu, Pere I el Catòlic (1196-1213), va intervenir en terres d’Occitània?

   EL LEMA de la setmana.- “Si fas alguna cosa només per diners, no triomfes”.  Barry Hearn.

 NOTA.- Els lectors dels Blogs del diari digital EL PUNT que tinguin a bé participar a l’espai “la pregunta de la setmana”, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “la Caixa”.

————————————————————————————- 

Països Catalans

   Gràcies, a tots els ciutadans de Catalunya que defensen la nostra llengua, perquè és la que ens vàren ensenyar els nostres avantpassats, els nostres pares, els nostres avis. Gràcies, a tots els catalans -tot aquell que viu, treballa a Catalunya i paga els seus impostos- per aprendre, parlar, llegir i escriure en català. Hi ho fem, així ha estat sempre, desde un profund respecte per la llengua de la nació castellana. Llengua que totes les nenes, nens, estudiants de primària, secundària i universitaris aprenen igual que la catalana. Tant als centres escolars com a la família i a la societat. Tots finalitzen els seus estudis amb el domini de les dues llengües. Si per a la nació castellana la seva llengua és important; també ho és el català per a la nació catalana. El nostre idioma perseguit, castigat, prohibit i menyspreat per les  dictadures i dictadors espanyols al llarg de la història.

   Encara, avui dia, es persegueix la nostra llengua. Ni la Constitució  serveix per a protegir-la. Ni l’Estatut d’Autonomia. El gran engany de les autonomies per a la desídia, vagància, por i manca de responsabilitat per part dels governs espanyols, per a la transformarció cap a un Estat federal, just, democràtic, fort i progressista.

   Som conscients de que la nostra llengua és la nostra identitat. La força d’una nació mil.lenària. La defensarem a les nostres llars, als carrers, a les plaçes, a les institucions docents, a les empreses, als mercats,  al cinema, a la televisió, a la premsa i a la ràdio i devant de tot el món. És la nostra identitat. Hi ho fem desde un profund menyspreu cap a les miserables retallades socials que ens imposen el Govern espanyol i el de la Generalitat, que mantenen una vergonyosa injustícia fiscal.

El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover (Tarrós, Lleida 1882, Barcelona 1940). Exiliat després de la guerra “incivil” va ser capturat per la policia franquista que col.laborava amb la Gestapo. Va ser extradit a Espanya, torturat, sotmés a un Consell de Guerra (una falòrnia i comdemnat prèviament)   i afusellat.

————————————————————————————- 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: K_5Dz-gA6to

————————————————————————————-

 És una continuació del capítol anterior. Parlàvem de que el reverend Martin Luther King, guardonat el 1964 amb el premi Nobel de la Pau, ja el 1965 s’havia manifestat públicament sobre la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament. Dos anys abans, el president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy, ja havia donat ordres per a la progressiva sortida dels soldats nord-americans del Vietnam. Un miler abans de finalitzar l’any 1963 i la resta abans del 1965. En aquells moments el nombre de soldats nord-americans destacats al Vietnam era de 16.732, després de l’assassinat del president Kennedy la xifra s’aniria incrementant fins al 580.000, 1,2 milions de tones de bombes a l’any, 400.000 vols d’atac anyals i un final aterridor: 3 milions de vietnamites morts,  55 mil nord-americans i la derrota militar i política dels EUA. Davant el desastre, el president Lyndon B. Johnson -ferm impulsor de la guerra i que a diferència de JFK, si va claudicar davant la bogeria dels generals- va decidir no presentar-se per el segon mandat presidencial. El disgust li va costar la vida.

El president Lyndon B.Johnson abatut pel desastre de la guerra del Vietnam, que ell mateix va ajudar a expandir amb els terribles  bombardeigs i el napalm a gran escala, fent cas als del Pentàgon i deixant actuar a la CIA.  Ple d’amargura va anunciar que no es presentaria com a candidat per a un segon mandat. Rere d’ell, el bust del president John F. Kennedy que, durant la seva presidència, mai va ordenar cap bombardeig contra ningú. La negociació, el pacte i la fermesa vàren ser la base de la seva actuació. Així, davant la crisi dels míssils amb Cuba i la Unió Soviètica, va evitar una guerra mundial. (Kennedy’s Cuban Missile Triumph).

   En el capítol anterior, mostràvem uns exemples d’alguns dels discursos devastadors del reverend Martin L. King, Jr., contra la guerra del Vietnam. Per un defensor de la no violència i de la pau com ell, no podia ser d’una altra manera. Avui els mostrem uns resums més, els darrers abans de ser assassinat l’abril del 1968. L’home que disparà a King fou detingut. Era el criminal de professió James Earl Ray que confessà haver estat pagat per a aquesta tasca. La seva mort fou obra d’una conspiració criminal contra el poble dels EUA, els pobles del món, la democràcia i la llibertat, la mateixa que va organitzar i portar a terme el cop d’Estat i assassinat del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy. 

   Aquestes són les paraules de Martin Luther King (1929-1968), pastor baptista i líder del moviment nord-americà dels drets civils.

   A la ponència Masey de la Canadian Broadcasting Corporation del novembre-desembre de 1967, King digué sobre el tema <<La consciència i la guerra del Vietnam>>: 

   <<I així em vaig veure forçat a veure en la guerra del Vietnam no tan sols un crim moral sinó també un enemic dels pobres, i a combatre-la com a tal. Sabia que no podria alçar cap més vegada la meva veu contra la violència dels opressors als barris negres si, primer de tot, no parlava clar i net amb el més gran proveïdor de violència del món contemporani: amb el meu propi govern.>>

   Poques setmanes abans de la seva mort, féu una prèdica a Atlanta, el 4 de febrer de 1968, on parlà de la guerra del Vietnam:

   <<Déu no ha cridat Amèrica a fer el que està fent al món. Déu no ha cridat Amèrica a enredar-se en una guerra absurda i injusta com la del Vietnam. Som criminals d’aquesta guerra. Hem comès quasi més crims de guerra que qualsevol altra nació del món i ho repetiré en el futur. I no acabarem amb la guerra per raó del nostre orgull i la nostra arrogància. Però Déu coneix maneres de mostrar el seu lloc fins i tot a les nacions. El Déu a qui jo prego té una manera ben categòrica de dir: “No em desafiïs!” Té una manera de dir -com el Déu de l’Antic Testament als hebreus-: “No em desafiïs, Babilònia. Estigueu calms i sapigueu que jo sóc Déu. I si no renuncieu al vostre curs irrespectuós, m’alçaré i trencaré l’espinada del teu poder”.>>

     Una altra marxa a Washington

   <<Hem d’anar a Washington perquè han declarat un armistici en la guerra contra la pobresa, mentre es gasten milions per a ampliar una guerra absurda, cruel i injusta al Vietnam. Hi anirem i insistirem a ser escoltats i ens hi quedarem fins que l’Administració respongui. Si això significa la repressió violenta del nostre moviment, ho afrontarem com ho hem fet moltes vegades. Si significa el menyspreu o l’escarni, ho suportarem com ja ho estan experimentant ara els pobres d’Amèrica. Si significa la presó, ho acceptarem dòcilment, com milions de pobres són ja presoners de l’explotació i la discriminació…>>

   Actualment els EUA continuen dient a molts pobles del món la manera com han de viure i dirigir els seus propis destins. Ho fan pels interessos del complexe militar-industrial, de les grans multinacionals nord-americans i per una cobdícia sense límits. Això es pot demostrar amb números, així com les vinculacions de membres dels governs amb determinades empreses. Tot plegat és un fàstic. Mentrestant, però, milers de ciutadans innocents,  nenes, nens són assassinats en unes guerres provocades pels nazis i feixistes ben aposentats en el seus despatxos de luxe i sumptuoses  mansions amb les aixetes d’or. Miserables!

   Es malgasten bilions de dòlars en bombes i armaments de totes classes, mentre la gran majoria de ciutadans d’aquests països bombardejats i ocupats, no tenen lo suficient per menjar ni oportunitat per treballar.  En lloc de malgastar tants recursos en aquestes maleïdes guerres, ajudin a que cada nena i nen puguin estudiar i cada família gaudeixi d’una llar decent. En lloc de llançar tants bilions de dòlars en aquestes guerres, ajudin a que totes les dones i homes puguin lliurar-se dels lligams de la injustícia social i siguin lliures per seguir el camí que ells mateixos escullin, lliures per a participar en els fruits del progrés.

Nenes i nens innocents, víctimes d’aquestes maleïdes i miserables guerres que només porten cap a el dolor i el patiment. Ja n’hi ha prou!

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:  watch?v=x1L8y-MX3pg 

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya 

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La unió amb el regne d’Aragó (1137) es produí arran de les esposalles de Ramon Berenguer IV (1131-1162) amb la nena Peronella, filla del rei d’Aragó, Ramir II. Des d’aquest fet, els comptes uniran al seu títol originari el de monarques d’Aragó.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què incorporaren les conquestes de Tortosa?(1148).

   EL LEMA de la setmana.- “Un paisatge es conquereix amb les soles de la sabata, no amb les rodes de l’automòbil”. William Faulkner.

————————————————————————————-

 En el “post” del dia 7-5-11, capítol primer (I),  parlàvem de l’assassinat del president John F. Kennedy i els mostràvem, molt a contracor, unes imatges terribles de l’autòpsia del president assassinat a Dallas (Texas). Imatges que segons la decisió i paraules del magistrat degà Earl Warren, president de la Comissió Presidencial Investigadora de l’assassinat del president Kennedy -per encobrir no pas descobrir als instigadors, organitzadors i feixistes nazis assassins del president dels Estats Units de Nord-Amèrica-, va garantir que tots els <<materials de la investigació>>, fins i tot les dades considerades de <<duptosa oportunitat o gust>>, s’havien dipositat <<en els Arxius Nacionals, on romandran sempre segurs sota la llei>>. Un assassinat i la posterior actuació vergonyosa dels successius governs dels EUA que continua essent una taca de sang sobre la bandera de la democràcia americana. El Pentàgon i la CIA, callen. 

   Els “documents del Pentàgon” revelen com, l’octubre de 1963, gairebé dos mesos abans de ser assassinat, el president Kennedy havia iniciat uns plans per a la sortida progressiva dels assessors militars i soldats nord-americans de Vietnam. La xifra d’un miler el desembre de 1963 i la resta, abans de finalitzar l’any 1965. El seu nombre en aquells moments era de 16.732 homes, després de l’assassinat de Kennedy el nombre de soldats aniria pujant fins als 580.000; 2 milions de tonelades de bombes a l’any; 400.000 vols d’atac anuals i, al final, 3 milions de vietnamites assassinats i 55.000 nord-americans. Mai el maleït complexe militar-industrial i, per damunt de tot, els magnats d’helicòpters i avions de guerra havien espoliat tans milions de dòlars dels contribuents nord-americans. No en va el president Kennedy havia dit dels militars, més d’una vegada, que <<estaven tocats del cap>>. El seu enfrontament amb el Pentàgon i la CIA, va ser constant. JFK mai es va ajupir devant d’ells. 

   El president Kennedy es va negar a ser el “titella” del Pentàgon i la CIA

                                                        —————

   <<Hem après a volar com els ocells i a nedar com els peixos. Però no hem après pas a conviure en pau>>. (Martin Luther King Jr.)

   Després de l’assassinat del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F.Kennedy, que es va oposar a la guerra del Vietnam i va ordenar la sortida progressiva dels soldats nord-americans, li va tocar el torn a Martin Luther King (1929-1968). Pastor baptista i líder del moviment nord-americà dels drets civils, és una de les figures claus en la lluita contra la segregació racial. L’any 1964 va ser guardonat amb el premi Nobel de la pau. Kennedy es va oposar a la guerra del Vietnam i va ser assassinat. Martin Luther King -quina casualitat!- ho va ser-ho també durant la seva campanya demolidora contra la guerra. Ja l’any 1965 King s’havia manifestat públicament sobre la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament. Si per el Govern dels EUA assassinar al seu president va ser com anar a pixar al carrer, no és rar que els nazis i feixistes actuessin amb tota impunitat assassinant als líders polítics i representants elegits per el poble. La seva mort el 1968, per un assassí a sou, James Earl Ray, fou obra d’una conspiració. La mateixa que va fer assassinar al president Kennedy, a Dallas (Texas), l’any 1963. Mirin com són les coses, -ja fa temps que hem fet la primera Comunió- que, James Earl Ray, assassí a sou, va ser captat en una fotografia en el lloc on transcorria la comitiva presidencial a Dallas (Texas), el 22 de novembre de 1963. Diguem-ho clar i sense embuts, el reverend Martin Luther King, premi Nobel de la pau, va ser sentenciat a mort en el mateix moment de declarar-se en públic en contra de la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament.

   El el seu valent i demolidor discurs, el 4 d’abril de 1967, a la Riverside Church a Nova York, es va posar de manifest devant la nació nord-americana el seu contundent atac contra el Govern dels EUA, el Pentàgon, la CIA  la dreta,  l’ultradreta nord-americana i el món dels negocis sense escrúpols que fan enormes fortunes amb les guerres en les que són assassinades milions de persones, nenes i nens innocents. Són uns sanguinaris.

   Heus ací les paraules del reverend King: 

   <<Aquesta manera de resoldre els problemes no és correcta. Aquesta mena d’ocupació de cremar éssers humans amb napalm, d’omplir les cases del nostre país de vídues i orfes, d’injectar odi verinós a les venes de la gent, d’enviar a casa homes dels camps de batalla sangonosos i tenebrosos, mutilats físicament i desequilibrats mentalment, no pot estar mai d’acord amb la saviesa, la justícia i l’amor. Un poble que des de ja fa anys despèn més diners en defensa militar que en el desenvolupament de reformes socials és a prop de la mort esperitual.>>

   El 6 de febrer de 1968, en la conferència anual de l’associació <<Eclesiàstics i laics preocupats pel Vietnam>>, que <<la gent, malgrat tot, ha après a construir enormes ponts sobre les mars; a escurçar les distàncies mitjançant avions i posar cadenes al temps. S’han construït edificis enormes. Ens hem obert pas arreu del món i en les profunditats del mar; però a la “casa del món”, on tots els homes poden conviure, ningú no hi construeix. Amèrica té un avantatge tècnic i, alhora, un endarreriment moral. Tots sabem que la guerra del Vietnam ha enfortit el complex militar industrial del nostre país… Fa servei a una generació per a posseir els mitjans tècnics, aparells de televisió, automòbils i llum elèctrica, i per, al capdavall, perdre la seva ànima. Les paraules de Jesús són també veritables en un altre sentit. L’home no viu tan sols del pa de la televisió en color, sinó també d’una paraula de l’amor, de la justícia, de la veritat…I el problema rau aquí, que massa gent en posicions de poder intenta fer viure a Amèrica de coses falses…Vivim en una nació que és actualment la més gran proveïdora de violència. Una nació que gasta milions de dòlars del pressupost anual en objectius de defensa… i de tant en tant dóna una almoina per a reformes socials, s’acosta a la pròpia perdició espiritual>>.

   Ho entén tot això president Barack Obama? A vosté li han atorgat el premi Nobel de la pau, com l’any 1964 l’hi vàren atorgar al seu compatriota -per cert, de color com vostè- Martin Luther King i encara continuen als  Estats Units de Nord-Amèrica que “massa gent en posicions de poder intenta fer viure a Amèrica de coses falses…? Encara viuen en una nació que es gasta bilions de dòlars del pressupost anual en objectius de defensa…? I de tant en tant -com deia el reverend King- el seu Govern dóna” una almoina per a reformes socials que fa que la seva nació s’acosti a la pròpia perdició espiritual?”

   Què espera president Obama per a canviar tot aquest muntatge bestial?

   Poques setmanes abans de la seva mort, Martin Luther King, féu una prèdica a Atlanta, el 4 de febrer de 1968, on parlà de la guerra del Vietnam. Aquesta prèdica la podran llegir en el proper “post” dedicat a aquest tema. 

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:92-r05TH9qs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació – Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’expansió cap al sud tingué una fita important amb Ramon Berenguer III (1096-1131), que conquerí i repoblà Tarragona (1118). En canvi fou efímera la conquesta de l’illa de Mallorca de mans dels sarraïns, que piratejaven per la Mediterrània occidental. Pel seu matrimoni amb Dolça de Provença es convertia en senyor dels comtes provençals i donava motiu a un intercanvi d’influències culturals, l’exponent més brillant de les quals serien les poesies dels trobadors en la llengua d’oc.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Com es produí la unió amb el regne d’Aragó?

   EL LEMA de la setmana.- “El dòlar civilitza amb els canons”. Maxime Ndêbêke.

————————————————————————————-

Els Països Catalans

 Les nenes, nens i joves de la nació catalana, aprenen en català i en castellà. Estudien, escriuen, llegeixen, treballen i parlen en català i castellà, a la família i al carrer. Al pati de les escoles i a la llar. Veuen televisió en català -molt poca- i en castellà, moltíssima. Totes les grans i poderoses cadenes són en castellà. Llegeixen els diaris en català -pocs- i en castellà, gairebé tots. Van al cinema a veure les pel.lícules en castellà, gairebé cap en català. El cinema és només en castellà. Després d’una gran tasca dels centres escolars, instituts… els alumnes acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. I això és gràcies a l’exemplar model lingüístic educatiu de Catalunya. Qui digui al contrari diu mentides. Segons la Plataforma per la Llengua, el Tribunal Suprem intenta “forçar un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya”, considera que el “degotall de setències només té una lectura política” i busca “construir un conflicte social inexistent”. “I tampoc s’hauria d’extralimitar de l’objecte propi d’aquestes dues sentències (que responen a les denúncies presentades per dues famílies), ni intentar forçar, com fa de facto, un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya”.

   Que la nació catalana es mantingui ferma, sinó, acabarem com a València i les Illes Balears, on la llengua catalana és perseguida,  denigrada i menyspreada. Si perdem la nostra llengua, perderem la nostra identitat de nació i de poble. La nació i la llengua catalana tenen tot el dret d’existir. O és que només ho té que fer la nació castellana? Qui es creuen qui són? Ja n’hi ha prou!, estem més que farts de tantes dictadures, de tants dictadors i de tant espoli fiscal.

————————————————————————————-          

A la Catalunya espoliada, nenes, nens i joves fan les classes en barracots. Un exemple entre molts: Segur de Calafell.

  La gran mentida de l’autonomia de Catalunya és ja una evidència a nivell europeu i mundial. Cada vegada que la nació catalana mou fitxa per a governar-se per les seves pròpies lleis -fonament d’una veritable autonomia en tot Estat democràtic-, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per atendre amb responsabilitat i progrés el bon funcionament de les seves competències, segons les justes i democràtiques aspiracions dels catalans -tota aquella persona que viu, treballa a Catalunya i paga els seus impostos-, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per avançar cap a endavant, pel que fa a disposar de totes les eines tècniques i humanes possibles per aconseguir un augment del PIB i de la competitivitat en tots els camps i sectors econòmics i socials, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per a defensar i enaltir allò més sagrat en els seus mil anys d’existència -el nostre país als segles X i XI es formà dins l’espai dels comptats que integraven la Catalunya Vella. Un territori despoblat separava Catalunya del món àrab (Espanya, en deien), el qual era sovint escenari de lluites esporàdiques-, és a dir la nostra identitat nacional: una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura, llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya vol veure reflexades les seves sagrades i justes aspiracions en el propi Estatut d’Autonomia, referendat per el poble català; cada vegada que la nació catalana vol avançar cap a el progrés amb democràcia i llibertat, surt el carca Estat espanyol representant d’un nacionalisme únic i retrògad, amb una democràcia de baixa qualitat per barrar el pas al progrés de la nació catalana. Als ulls de qualsevol Estat modern de la Unió Europea, o a l’Estat espanyol encara impera la dictadura o aquestes constants actituds, fets, menyspreus, odis, venjances, insults i frens contra Catalunya són un clar exemple d’uns governs i partits polítics espanyols ancorats al segle XIX. No han avançat i ens han portat a la cua d’Europa. Si us plau!, es posin les orelles de burro. No veuen que ho han suspés tot i ja no poden repetir curs.

   Això sí, mentre Catalunya espoliada té que fer retallades en educació i sanitat, el Govern espanyol contribuirà amb 5 mil milions d’euros per evitar l’enfonsament econòmic de Portugal i es nega a pagar a  Catalunya els 1.450 milions del fons de competitivitat.

   Què significa aquest recurs del Govern espanyol contra la convocatòria d’oposicions a professor per part de la Generalitat? Catalunya és o no és una autonomia amb les competències d’Educació? El Govern espanyol porta al de Catalunya als tribunals perquè aquest convoca oposicions pel professorat que necessiten el joves de Catalunya, que ja es veuen obligats a fer classes en barracots per culpa de l’espoli fiscal que pateix la nació catalana. Els 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, un 10 per cent del PIB català i una tercera part dels impostos que paga el poble català, a on van a parar? I a sobre ens obliguen a retallar la sanitat pública, l’educació, la cultura i tants altres serveis. Què és més important per l’Estat espanyol, la que ells anomenen <<fiesta nacional>> que deixa tenyit de sang els sòls de les places de toros de totes les autonomies que malgasten milions en aeroports fantasmes, autovies sense trànsit i trens d’alta velocitat sense passatgers, o l’educació que és la base del progrés d’un país? Per qué no tenquen el <<palacio de El Pardo>>, residència del darrer recent dictador espanyol, i ens diuen quan val el seu manteniment? Per què no tenquen les <<Delegaciones del Gobierno>>, i ens poden dir de què serveixen si no és per mantenir l’aparell del nombre de funcionaris més elevat del món? No veuen, encara, que a l’Estat espanyol són necessàries més i millors empreses i més productivitat, com el pa que mengem?

   No veuen, encara, que són necessàries més i millors empreses i més productivitat, com el pa que mengem?

   I va el president Rodríguez Zapatero a Albacete i diu que “Catalunya reclama el que no li correspon”, per justificar que no pensa pagar a Catalunya els 1.450 milions d’euros que li correspon aquest any pel fons de competitivitat. L’any passat i l’anterior, però, el govern del PSOE va pagar puntualment aquesta partida sense aplicar l’endarreriment. És per què ara governa el president Artur Mas, i després ho feia l’ex-president José Montilla? Això sí, mentre Catalunya espoliada té que fer retallades, el Govern espanyol contribuirà amb 5 mil milions d’euros per evitar l’enfonsament econòmic de Portugal i els qui han de cobrar -els més forts i poderosos- cobrin. No veuen que hi ha països que, sense ordre ni concert, són un desastre i que només procuren per els interessos i beneficis particulars, en lloc dels del país? Són el cul de sac d’Europa i fan anar malament a la resta.

   Les altres Comunitats Autònomes gasten el doble i el triple per renta per càpita en sanitat, i Catalunya té que retallar 1.000 milions en sanitat? Això és justícia social? Això és democràcia? La xifra de 22 mil milions d’euros que surten dels impostos del poble català i no tornen, a on van a parar? Per què creuen que a Catalunya cada vegada hi han més ciutadans que volen la independència?

   La constant persecució de la llengua catalana per part del nacionalisme espanyol únic i més retrògad, de la dreta i l’ultradreta. Volen separar, apartar, les nenes i nens catalans en dos grups, els de la “lengua del imperio”, que no és l’espanyol sinó la llengua de la nació castellana imposada a les altres nacions d’Espanya: “si eres español, habla español” vàren escriure els franquistes a les façanes de les cases de Catalunya, així com expulsar, castigar i substituir als mestres catalans. Ara, demanen que “vengan las fuerzas de orden público a imponer el orden”.

   És per totes aquestes misèries i per moltes altres agressions contra la nació catalana, no oblidarem mai la sentència contra l’Estatut de Catalunya, referendat per el poble català i portar al Tribunal Constitucional espanyol, caducat, a instàncies del Partido Popular, que a la nació catalana -democràtica, dialogant i tolerant- no li queda cap més opció que anar a votar en massa per la independència i la llibertat. Tan en les eleccions municipals -22M- com les generals de l’any vinent. Fracassada per covardia i vagància dels governs espanyols la conversió d’Espanya en un Estat federal, modern, just, progressista i democràtic, Catalunya no pot permetre per més temps que Espanya ens barri el pas cap a el progrés social i econòmic, així com les justes aspiracions del poble català. Elegir per la independència i la llibertat. L’abstenció i el vot en blanc dóna més força a la dreta i l’ultradreta.

De cap manera podem oblidar la manifestació del 10-J en contra de la sentència del TC, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat per el Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat per el Parlament de Catalunya, el Senat, el Congrés de Diputats, signat pel rei d’Espanya (conjunt de nacions que la formen) i REFERENDAT per el poble català. Som una nació diu el poble i així ha estat desde fa mil anys i així és. Les eleccions, anar cap  a les urnes en massa és la manera de demostrar-ho a Europa i al món sencer.

————————————————————————————-

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: Nc6jI-mFV3I

————————————————————————————-

El naixement d’una nació

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076) afermava la superioritat feudal del comtat de Barcelona, alhora que cobrava “pàries”, tributs, dels reietons musulmans considerats també vassalls. A ell es deu la promulgació del codi dels “Usatges”, una recopilació de lleis feudals, la primera d’Europa.

   LA PREGUNTA  de la setmana.- L’expansió cap al sud tingué una fita important, quina va ser?

   EL LEMA de la setmana.- “Els que no creuen en tu no canviaran de parer quan aconsegueixis l’èxit”. David Brown.

————————————————————————————-