Provisional en diuen d’aquesta classe de presó. El món lliure que es serveix del treball polític per solucionar els problemes polítics i socials, roman estupefacte del que succeeix a Espanya. Aquesta Espanya la qual la formen nacions immemorials, no reconegudes ni acceptades i això -gran error- és la causa de la depreciació i pèrdua del seu potencial humà, social i econòmic. La mediocritat de l’Estat centralista enfront d’unes nacions i autonomies encotillades que no poden desenvolupar una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. La immemorial nació catalana, amb molt ben valorats representants polítics a la presó, constitueix un exemple i demanda la seva autodeterminació i independència. Així ho van demandar de forma democràtica i pacífica en un referèndum i abraçant les urnes de la democràcia. Tancats, empresonats ‘sine die’ per les acusacions de l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy -fet fora per una moció de censura-, el Govern espanyol i el Partido Popular, amb el suport del partit Ciutadans.
Quin espectacle davant les democràcies europees i del món lliure!
Provisional en diuen d’aquesta presó. Gairebé 10 mesos empresonats. No entenem què fan aquí repeteixen una vegada i una altra els funcionaris de les presons. Són catalans. Els presos polítics tampoc ho entenen. Milions de ciutadans de Catalunya tampoc ho entenen. Milions de ciutadans europeus tampoc ho entenen. Els jutges d’Europa que ja no comparteixen les acusacions contra els presos polítics catalans, tampoc ho entenen. Segle XXI l’Estat espanyol retrocedeix als anys trenta. Les grans democràcies europees la deixen enrere.
MILES DE PERSONAS PIDEN LA LIBERTAD DE LOS PRESOS POLÍTICOS CATALANES Y CLAMAN POR LA INDEPENDENCIA
Pensem en els països comunistes i ens preguntem si Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades té lloc a l’Europa actual que mira estranyada i amb recel -rara atracció turística- cap a les presons amb presos polítics catalans. No és rar, no és estrany que demanin i lluitin de manera pacífica i democràtica per l’autodeterminació i independència de la nació catalana. Són drets fonamentals i universals de la persona humana i de la Família de l’Home. Són drets civils. Més encara quan la política centralista del Partido Popular i el suport a Rajoy de Ciutadans els ha deixat tirats a la cuneta. I si no hi ha política que hi ha? Veurem que passa amb el progressisme del Partido Socialista Obrero Español.
Tancats des de fa gairebé deu mesos -presó provisional?- acusats d’una rebel-lió, sedició i malversació de fons que ningú veu, jutges europeus tampoc, quans milions d’éssers humans es preguntem, que han fet? A qui han colpejat? A qui han empès? A qui han insultat? A qui han cridat? A qui han amenaçat? A qui han disparat? A qui han maltractat? A qui han negat la llibertat d’expressió? A qui han dit que no volien parlar? A qui han dit que no volien dialogar? A qui han dit que no volien treballar per l’enteniment? A qui han impedit parlar? Quan van anar a Madrid, per què no van ser escoltats? Gairebé ni local van aconseguir per manifestar-se en llibertat d’expressió. Quina violéncia han fet servir? Quina justícia han infringit? Quina injustícia han comès? Quines armes han fet servir? Són catalans. És la gran diferència entre la denominació Espanya i Catalunya. Encara empresonats? Tota la Justícia de les democràcies europees està equivocada?
La seva permanència a la presó posa en evidència el fracàs polític del Govern espanyol. Fracàs humà, social i constitucional. La denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, no sap resoldre la greu situació en la que els separadors han llançat la relació i l’enteniment entre Catalunya, immemorial nació catalana, i l’Estat espanyol.
Any 2012. Dia de la Hispanitat. Desfilada militar. Avís i enuig del rei Joan Carles I, per l’actuació del ministre Wert i del govern Rajoy a Catalunya. Un avís amb temps i desaprofitat. Supèrbia supina.
Des de l’any 2011, inici del govern del Partit Popular, que la situació es troba enfangada i sense responsabilitat ni treball adequat. Però, és que no cobren sous enormes i quantioses dietes per solucionar problemes polítics com en les democràcies europees? Ser responsables no entra en el sou que cobren gràcies als impostos que paguen els ciutadans? El prestigi de les nacions que formen Espanya, ha de caure encara més baix? Vergonya, senyors vergonya!
“Els rics han d’ajudar als pobres. Les nacions industrialitzades han d’ajudar a les nacions subdesenvolupades. I els Estats Units, en companyia dels seus aliats, han de fer més -i no menys- pel seu programa d’ajuda a l’exterior; programa que ara està sent objecte d’intens debat al Senat dels Estats Units “.
(President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre del 1963)
“The rich must help the poor, the industrialized nations must help the underdeveloped nations, and the United States, in the company of its allies, must do more – and not less – for its foreign aid program, a program that is now being the subject of intense debate in the United States Senate. “
(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963)
<< Crec que, fa unes dues setmanes, el << New York Times >> va publicar un article escrit pel senyor Bigart sobre la desesperant pobresa en què es troben sumits alguns sectors de l’est de Kentucky;escoles que no tenien finestres, i que així mateix estaven dirigides per professors ocasionals, i comtats sense mitjans per distribuir els excedents de menjar que nosaltres vam repartir. I el que és veritat en algunes de les velles zones mainaderes dels Estats Units, també és cert en les nostres ciutats, i ho veiem en algunes de les nostres estadístiques, en què figura un retard mental tres vegades superior al de Suècia, i en les que així mateix figura una mortalitat infantil molt més alta que a la meitat dels països europeus. En aquesta dècada tindrem uns vuit milions de nois i noies que hauran de deixar d’assistir a l’escola i una bona part d’aquests milions que no tindran feina. Aquest Consell i els dirigents religiosos dels jueus i els catòlics tenen gran responsabilitat no només pel que fa a la vida moral de la comunitat, sinó també pel que fa al benestar d’aquells que han quedat i quedaran enrere … >> (President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
La comissió de ciutadans que funcionava sota la direcció del general Lucius Clay, al qual el president Kennedy havia nomenat per valorar de forma rigorosa el programa d’ajuda a l’exterior, havia informat al març de 1963 que l’ajuda a l’exterior <<era essencial per a la seguretat de la nació>>.
<< I think that, about two weeks ago, the << New York Times >> published an article written by Mr. Bigart about the desperate poverty in which some sectors of eastern Kentucky are mired; schools that lacked windows, and that were also run by occasional teachers, and counties with no means to distribute surplus food that we distributed. And what is true in some of the old nanking areas of the United States is also true in our cities, and we see it in some of our statistics, which shows a mental retardation three times that of Sweden, and in the that there is also a much higher infant mortality than in half of the European countries. In this decade we will have about eight million boys and girls who will have to stop attending school and a good part of those millions who will not have a job. This Council and the religious leaders of the Jews and Catholics have great responsibility not only in regard to the moral life of the community, but also in regard to the welfare of those who have remained and will be left behind … >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Vull parlar aquesta nit molt breument, però, sobre la Família de l’Home que està molt més enllà dels Estats Units. Perquè la Família de l’Home no es limita a una sola raça o religió, ni pot limitar-se tampoc a una sola ciutat o país. La Família de l’Home està formada per tres mil milions d’éssers humans. I és una família que viu a més de cent nacions. La majoria dels seus membres no són blancs. La majoria d’ells són cristians. La majoria d’ells no coneixen el significat d’expressions com ara << lliure empresa >>, << procés just >> o << papereta de vot >>. (President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre del 1963).
<< I want to speak very briefly tonight, however, about the Family of Man that is far beyond the United States. Because the Family of Man is not limited to a single race or religion, nor can it be limited to a single city or country. The Family of Man is made up of three billion human beings. And it is a family that lives in more than one hundred nations. The majority of its members are not white. Most of them are Christians. Most of them do not know the meaning of expressions such as << free company >>, << fair process >> or << voting ballot >>. (President John F.Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Discurs del president Kennedy sobre LA FAMÍLIA DE L’HOME en el Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963.
President Kennedy’s speech on THE FAMILY OF MAN in the Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963.
———————————————————————–
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
Comtes de nominació carolíngia
801-820 Berà, comte de Barcelona i Girona. Partidari de la pau amb els musulmans, és acusat de traició i desterrat a Rouen. Aquest fet clou un primer període de domini carolingi, caracteritzat per l’assignació de càrrecs a nobles indígenes.
835-844 Bernat de Septimània. Acusat de rebel.lió, és executat a Tolosa.
844-848 Sunifred. Noble indígena, constitueix una excepció en el criteri d’elecció dels comtes de Barcelona. Pel que fa a d’altres comtats, però, existeixen nombrosos indígenes que ocupen càrrecs comtals: Alaric, comte d’Empúries; Sunyer, del Rosselló; Guifré, de Besalú; Salomó, d’Urgell i Cerdanya.
848-850 Guillem. Fill de Bernat de Septimània, fou comte intrús de Barcelona i Empúries.
850-852 Aleran. Mort durant una ràtzia musulmana que destrueix Barcelona.
878-897 Guifré I el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya i Conflent d’ençà del 870. El 878, rep els comtats de Barcelona i Girona. La seva elecció inicia un nou rumb del poder franc, consistent a substituir els dignataris francs per comtes del país fidels a la política dels francs.
En aquest període, comença el repoblament del Solsonès, Bages, Berguedà, Osona i Ripollès, i es restaura la seu de Vic. El 879, funda el monestir de Ripoll. (Ulisses 11).
“Sóc un home innocent! He passat 15 anys a la presó per una cosa que no vaig cometre. Vaig veure morir el meu pare en una presó britànica per alguna cosa que no va cometre, i aquest govern segueix dient que és culpable. Vull dir-los que fins que el meu pare sigui provat innocent, fins que les persones implicades en aquestcas siguin provades innocents, fins que els culpables siguin portats fins a la justícia, ¡seguiré lluitant! ‘en nom del meu pare i de la veritat! ” (Gerry Conlon).
“¡Soy un hombre inocente! He pasado 15 años en prisión por algo que no cometí. Vi morir a mi padre en una prisión británica por algo que no cometió, y este gobierno sigue diciendo que es culpable. Quiero decirles que hasta que mi padre sea probado inocente, hasta que las personas implicadas en este caso sean probadas inocentes, hasta que los culpables sean llevados hasta la justícia, ¡seguiré luchando! ¡En nombre de mi padre y de la verdad!” (Gerry Conlon).
“I am an innocent man, I have spent 15 years in prison for something I did not commit, I saw my father die in a British prison for something he did not commit, and this government keeps saying that he is guilty. be proven innocent, until the people involved in this case are proven innocent, until the guilty are brought to justice, I will continue fighting! On behalf of my father and the truth! ” (Gerry Conlon).
Acusats de delictes de rebel-lió, sedició i malversació de fons? Els jutges d’Europa diuen que no. Juristes, representants i ciutadans espanyols diuen que no.
¿Acusados de delitos de rebelión, sedición y malversación? Los jueces d’Europa dicen que no. Juristas, representantes y ciudadanos españoles dicen que no.
Accused of crimes of rebellion, sedition and embezzlement?The judges of Europe say no.
Spanish jurists, representants, and citizens say no.
Angeklagte Rebellion, Volksverhetzung und Unterschlagung angeklagt?Die Richter Europas sagen Nein.Spanische Juristen, representants i ciutadans und Bürger sagen Nein.
ENTITATS
(Llistat provinent del rotatiu EL PUNT AVUI, 25 de febrer del 2018)
Pro-independence Catalans, Catalanes, Catalans in prison
1.- Jordi Sáchez. Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, JxCat.
Interrogat per un segon delicte de sedició. Es manté la llibertat provisional i mesures: presentar-se cada 15 dies al jutjat, prohibició de sortir del territori estatal, retirada del passaport…
Ara, processats
EFE06 Abril, 2018 – 11:43h
El exjefe y el exdirector de los Mossos d’Esquadra, Josep Lluis Trapero y Pere Soler, respectivamente, recurrirán en los próximos días su procesamiento en la Audiencia Nacional por sedición y organización criminal en relación al asedio a la Conselleria de Economía y por el 1-O.
Según han informado a Efe fuentes jurídicas, ambos ex altos cargos de la policía autonómica recurrirán el auto de procesamiento que ayer dictó contra ellos la juez de la Audiencia Nacional Carmen Lamela, que también procesó al ex secretario general de Interior César Puig y a la intendente Teresa Laplana.
2.- Teresa Laplana.- (Intendent dels Mossos d’Esquadra).
Llibertat provisional amb mesures cautelars: presentar-se cada 15 dies al jutjat, prohibició de sortir del territori estatal, retirada del passaport, telèfon de contacte personal…Ara, processada.
Jutjat d’instrucció 13 de Barcelona
30 acusats de delictes de rebel.lió, sedició, malversació de fons, revelació de secrets, infidelitat a la custòdia de documents, prevaricació, desobediència al Tribunal Constitucional i contra la pau i independència de l’Estat.
1.- Josep Maria Jové.- Exsecretari general d’Economia. Ara diputat per ERC (aforat).
9.- David Franco.- Àrea TIC adscrita al Departament de Treball.
Detingut el 20 de setembre del 2017. Cap mesura cautelar.
10.- Rosa Maria Rodríguez.- Directora general T-Systems Ibèrica
Detinguda a Madrid el 20 de setembre del 2017. Sense mesures cautelars.
11. Joan Manel Gómez.- Coordinador a Cesicat.
Detingut el 20 de setembre del 2017. Cap mesura cautelar.
12. Natàlia Garriga.- Directora de serveis d’Economia.-
Detinguda el 20 de setembre del 2017.- Cap mesura cautelar.
13. Pau Furriols.- Advocat. Té una nau a Bigues i Riells, on troben paperetes.
Detingut el 20 de setembre del 2017. Cap mesura cautelar.
14. Josep Masolivé.- Responsable de l’àrea d’informàtica de la Fundació PuntCat. Cap mesura cautelar.
Detingut el 20 de setembre del 2017. Cap mesura cautelar.
15.- Josep Ginesta.- Secretari general del Departament de Treball.
Encausat policial.
16.- Mercedes Martínez.- Conductora d’un vehicle que va a la nau de Bigues i Riells.
Encausada policial.
17.- Jordi Cabrafiga.- Excap del gabinet de Governació i actual dirigent de ‘Junts per Catalunya’.
Declara al jutjat el 9 de febrer del 2018. Cap mesura cautelar.
18.- Lluís Domingo Anaya.- Adscrit a Governació.
Declara el 9 de febrer del 2018. Cap mesura cautelar.
19.- Valentin Arroyo.- Director corporatiu del CTTI.
Declara el 9 de febrer del 2018. Cap mesura cautelar.
20.- José María Reig.- Treballador del CTTI.
Declara el 9 de febrer del 2018. Cap mesura cautelar.
(més encausats)
Empresonats, encara?
Provisional, preventiva, en diuen d’aquesta classe de presó. Les acusacions les va fer l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. A ell l’han fet plegar però els presos polítics catalans segueixen empresonats. Són catalans. Gairebé 10 mesos empresonats, tancats, lluny de casa, de les seves famílies, fills petits, pares, llocs de treball…No entenem què fan aquí repeteixen una vegada i una altra els funcionaris d’aquelles presons llunyanes. Són catalans.
Els presos polítics tampoc ho entenen. Mesos i mesos de patiment en unes presons d’una nació de nacions que es proclama democràtica, moderna i progressista.Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, Amnistia Internacional, Parlament Europeu… Milions de ciutadans de Catalunya tampoc ho entenen. Milions de ciutadans europeus tampoc ho entenen. Els jutges d’Europa que no comparteixen les acusacions contra els presos polítics catalans, tampoc ho entenen.
Segle XXI o anys trenta?. Pensem en els països comunistes i ens preguntem si Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, encaixa a l’Europa actual que observa estranyada i amb por -rara atracció turística- cap a les presons amb presos polítics catalans. Són catalans. No és rar, no és estrany que demanin i lluitin de manera pacífica i democràtica per l’autodeterminació i la independència de Catalunya, immemorial nació catalana.Són drets fonamentals i universals de la persona humana i de la Família de l’Home. Són drets civils. Més encara quan la política estatal els ha deixat tirats a la cuneta. I si no hi ha política, que hi ha?
Tancats des de fa gairebé deu mesos, acusats d’una rebel.lió que ningú ha vist ni constatat, a 1200 quilòmetres -anada i tornada- quans milions d’éssers humans es pregunten, que han fet? A qui han colpejat? A qui han empès? A qui han insultat? A qui han cridat? A qui han amenaçat? Que han trencat? A qui no han deixat passar? A qui han amenaçat? A qui han mal tractat? A qui han disparat? A qui han impedit votar?A qui han dit que no volien parlar? A qui han dit que no volien dialogar? A qui han dit que no volien treballar per l’enteniment? Quan van anar a Madrid a explicar, per què no van ser escoltats? A qui han impedit parlar? Són a la presons espanyoles per defensar de manera política, democràtica i pacíficament els interessos humans i socials dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana? Són a la presó per denunciar l’espoli fiscal que ofega Catalunya?
<<Fa dos mil cinc-cents anys, el poeta grec Alceu va establir el principi que millor defineix la grandesa de Xicago: << No són les cases ben techadas -va escriure-, ni les pedres dels murs ben construïts, no; ni els canals ni molls els que fan la ciutat…, sinó els homes que són capaços de fer ús de les seves oportunitats >>.
<<Chicago té la sort d’estar dirigida per tals homes, i la meva més fervent esperança és que els Estats Units d’Amèrica, en fer front a les necessitats d’aquesta dècada,siguin poblats també per << homes capaços de fer ús de les seves oportunitats >> (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març del 1963).
<<Two thousand and five hundred years ago, the Greek poet Alceo established the principle that best defines the greatness of Chicago: “It is not the well-roofed houses,” he wrote, “nor the stones of well-built walls, no; neither the canals nor docks that make the city …, but the men who are able to make use of their opportunities >>.
Chicago is lucky to be led by such men, and my most fervent hope is that the United States of America, when facing the needs of this decade, will also be populated by << men capable of making use of their opportunities >> . (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago(Illinois), 23 març 1963).
<< Necessitem amb tota urgència un programa d’oportunitats d’ocupació per a la joventut, un programa que proporcioni a la gent jove formació i experiència en el treball en lloc de vagar pels carrers, sense treballar i sense esperances de fer-ho algun dia. Necessitem accelerar els nostres esforços per a acudir en ajuda de les zones deprimides i formar professionalment els aturats d’aquelles àrees on la depressió és crònica, i accelerar els nostres esforços també per donar més seguretat als nostres ancians, millorar les nostres vivendes i les nostres indústriesdel transport, i per descomptat, acabar d’una vegada i per sempre amb la cursa de la discriminació de races en l’educació i en l’ocupació, que, sens dubte, ajuda a incrementar la desocupació crònica dels grups minoritaris … >> (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març del 1963).
<< We urgently need a program of employment opportunities for youth, a program that provides young people with training and work experience instead of wandering the streets, without working and without hope of doing so one day.We need to accelerate our efforts to come to the aid of the depressed areas and professionally train the unemployed in those areas where depression is chronic, and accelerate our efforts also to give more security to our elderly, improve our homes and our transportation industries, andof course, to end once and for all the race of racial discrimination in education and employment, which undoubtedly helps to increase the chronic unemployment of minority groups … >>(President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
———————————————————————–
La frase
“Estimo la llibertat de l’Amèrica més que la meva pròpia glòria, i per aconseguir-la no he estalviat sacrificis”
“Amo la Libertad de la América más que mi gloria propia, y para conseguirla no he ahorrado sacrificios”
“I love the freedom of the Americas more than my own glory, and to achieve it I have not saved sacrifices”
(El gran cinema amagat que ja no es pot veure ni a la gran pantalla)
La llei del silenci (títol original en anglès: On the Waterfront) és una pel.lícula dirigida per Elia Kazan l’any 1954. Va rebre 8 Oscars: a la millor pel.lícula, director, actor (Marlon Brando), actriu secundària (Eva Marie Saint), guió, fotografia, direcció artística i muntatge.
Kazan sembla justificar-se per la seva denúncia de companys davant del Comitè d’Activitats Antiamericanes -la caça de bruixes promuguda pel senador Joseph McCarthy- amb aquest esplèndid i oscaritzat drama sobre la delació. De fet, els sindicats portuaris que en l’època estaven controlats pels obrers d’esquerres apareixen en la pel.lícula sota el comandament de mafiosos, en una translació gens casual ni innocent. Davant de la por de tots els altres obrers, la figura del delator, Terry Malloy (Marlon Brando), lluny d’aparèixer com un ésser menyspreable s’eleva a nivells heroics.
La vida dels estibadors dels molls novaiorquesos és controlada per un mafiós anomenat Johnny Friendly. Terry Malloy, exboxejador a sou, que treballa per a ell, és testimoni i autor indirecte d’alguna de les seves malifetes. Quan coneix Edie Doyle, germana d’una víctima de Friendly, Terry es penedeix, i comença a sentir-se culpable de la vida que porta. Ella el presenta al pare Barrie, que l’anima a acudir als tribunals perquè hi expliqui tot el que sap…
Direcció: Elia Kazan. Protagonistes: Marlon Brando, Eva Marie Saint, Karl Malden, Lee J.Cobb, Rod Steiger. Producció: Sam Spiegel. Guió: Budd Schulberg. Música: Leonard Bernstein. Fotografía: Boris Kaufman. Muntatge: Gene Milford. Productora: Columbia Pictures. Lloc de rodatge: Nova Jersey.
1955: Oscar a la millor pel.lícula. 1955: Oscar al millor director per Elia Kazan. 1955: Oscar al millor actor per Marlon Brando. 1955: Oscar a la millor actriu secundària per Eva Maria Saint. 1955: Oscar al millor guió original per Budd Schulberg. 1955: Oscar a la millor fotografia per Boris Kaufman. 1955: Oscar a la millor direcció artística per Richard Day. 1955: Oscar al millor muntatge per Gene Milford. 1955: Globus d’Or a la millor pel.lícula dramàtica. 1955: Globus d’Or al millor director per Elia Kazan. 1955: Globus d’Or al millor actor dramàtic per Marlon Brando. 1955: Globus d’Or a la millor fotografia per Boris Kaufman. 1955: BAFTA al millor actor estranger per Marlon Brando. ( De Viquipèdia).
En defensa de la dignitat dels treballadors i dels drets fonamentals de la persona humana, no a la llei del silenci, un acte roí i covard
S’hagués pogut trobar una solució apropiada l’any 2006 –pau i concòrdia diu ara el president Rajoy- amb la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, però, el senyor Rajoy i el Partido Popular -ara amb el suport de Ciutadans i amb la negativa, ara, d’ajuda a Catalunya del Partido Socialista Obrero Español-van optar per la fatídica recollida de signatures per els territoris de les nacions immemorials que formen Espanya, contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Després, recurso al Tribunal Constitucional no renovat i, quatre anys més tard, la pitjor de les sentències. L’Estatut que el poble no havia votat. Un panorama als ulls dels que estimen la democràcia d’enorme menyspreu cap als ciutadans, al Parlament i Institucions de la nació catalana. Va ser a partir d’aquest moment, d’una penositat separadora imcreïble, quan es va començar a enfonsar la unitat d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Sense un gran federalisme i de gran democràcia -que li és com la seva pròpia existència- Espanya no podrà desenvolupar la força i el progrés de les nacions que la formen. El centralisme radical i autoritari sempre ha portat al fracàs social i econòmic a l’Espanya de la mediocritat. Catalunya ja no li aporta el 20% del PIB.
Bèlgica
Monarquia constitucional i Estat federal, el poble troba les seves aspiracions
Sense un gran federalisme i de gran democràcia -que li és com la seva pròpia existència- Espanya no podrà desenvolupar la força i el progrés de les nacions que la formen
És força estrany en una democràcia europea del segle XXI, que el Congrés de Representants, el Senat i el Govern del senyor Rajoy al qual, ara, dóna suport Ciutadans i després de 13 anys, no hagin atès, no hagin escoltat, no hagin fet cas i hagin fet oïdes sordes, oídos sordos, a les continuades demandes de diàleg i sentar-se a treballar per la solució del conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Per aquest motiu, una i altra vegada, els presidents Mas i Puigdemont es van desplaçar a la Moncloa per intentar iniciar sessions de treball, tal com haguessin fet els dirigents, governs i Parlaments dels països de la Comunitat Europea, Unió Europea del segle XXI. La nació catalana té experiència en el treball del parlamentarisme, la negociació i el pacte. En el segle XI ja en el Parlament de Catalunya es parlava de PAU, abans molt abans del Parlament d’Anglaterra el qual establiment correspon al segle XII. La nació catalana -defensora de la democràcia- mai ha tingut por davant el treball de parlar i dialogar. Davant els representants empresonats, exiliats refugiats, inhabilitats, multats, embargats…, la nació catalana no té cap por de treballar per la pau i l’estabilitat social, política, econòmica…Europa i el món ho estan veient. Els possibles milions de visitants europeus i del món -la inestabilitat allunya els visitants i les inversions-, també ho veuen.
Rostres impenetrables, males cares, decepció popular, fracàs històric, no estar per la tasca, enfonsament d’una nació de nacions i, retratats per la història
* Sense l’alliberament dels representants polítics catalans -que fan a la presó? es pregunta la justícia europea i del món lliure i destacats juristes de les nacions d’Espanya-, bons polítics, bones persones, pares de família honestos, treballadors honrats pel benestar de tots els ciutadans de Catalunya -tant pels que són independentistes com pels que no ho són- tancats a la presó des del 2 de novembre de l’any 2017 de manera preventiva, provisional, a milers de quilòmetres de distància, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
* Sense utilitzar la política pel treball de resoldre les aspiracions i demandes polítiques, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, veu “necessari i urgent” solucionar el conflicte amb Espanya “amb diàleg polític” i lamenta “els dolorosos empresonaments preventius” dels independentistes.
*Sense la restauració de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
El Congreso aprueba el Estatuto catalán con 189 votos a favor y 154 en contra
CiU acusa al PP de haber abierto ‘heridas que tardarán en cicatrizar’
Des de l’any 2006, tretze anys d’una tragèdia penosa, vuitcentista, ruïnosa i que només serveix per utilitzar Catalunya com a arma electoral per aconseguir vots dels espanyols
* Sense la convicció de que la veritable autonomia és la facultat de governar-se per les pròpies lleis, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
*Més de vint lleis socials demanades pels ciutadans i aprovades pels representants del Parlament de Catalunya, portades al Tribunal Constitucional espanyol per part del president Rajoy i del govern del Partido Popular, que governa amb el suport de Ciutadans d’Albert Rivera. Aquest jove i inexpert representant té una obsessió de pel.lícula per ser president del govern espanyol i una obsessió, també de pel.lícula en blanc i negre, d’un constant intervencionisme sobre la nació catalana i els milions d’independentistes que cada dia són més a Catalunya. Aquestes actituds separadores són les que generen més independentisme o, com diu cada dia el senyor Rivera, separatistas, (gràcies als separadors).
En el fons, tant Rajoy com Rivera, no coneixen, no saben, no comprenen, ignoren i son aliens al que és Catalunya, immemorial nació catalana. Tampoc saben el que és una veritable autonomia. Per aquest motiu suspenen continuament l’assignatura sobre que és Catalunya, que es Catalonia, quae est Catalaunia. I això no és gens aconsellable per uns representants que volen governar a Espanya, nació de nacions perjudicades per un centralisme lligador de mans. Ho confirmen les 23 lleis socials demanades pels ciutadans de Catalunya i portades per part del Gobierno español del Partido Popular, al Tribunal Constitucional. Sempre contra Catalunya, siempre contra Cataluña, paga i calla. Hic eventus.
L’injust sistema de finançament ofega el progrés de Catalunya, escampa la injustícia social i no respecta el principio de igualdad
* Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat a Catalunya ha donat un sistema finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per 100 segons el criteri del flux del benefici).
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
L’aportació neta de fons de Catalunya a l’Estat Espanyol correspon a 16.000 M Euros cada any. Aquesta quantitat se situa, segons el sistema de càlcul que s’empri, entre el 5% i el 8% del PIB català anualment, i altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya passa de la tercera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Com ocuparem a la nostra ma d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
<< I aquest no és problema que afecta només a les classes obreres. Els empleats administratius també estan sent desplaçats pels computadors automàtics i per nous processos d’automatització. Aquesta Administració intenta fer avançarl’economia del Govern i de tota la nació, però també haurem de trobar en el campde l’economia privada treball per a tots aquells que vulguin treballar >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< And this is not a problem that affects only the working classes. Administrative employees are also being displaced by automated computers and by new automation processes. This Administration tries to advance the economy of the Government and of the whole nation, but we will also have to find in the field of private economy work for all those who wish to work >>.(President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
<< Tots aquests fenòmens que vostès han tingut ocasió de veure en aquesta ciutat i Estat: obrers desplaçats per l’automatització, nois i noies que han hagut d’abandonar els seus estudis i que ara deambulen pels carrers; homes que han deixat la granja buscant feina; que han deixat la mina, la fàbrica, el ferrocarril o la zona deprimida. També vostès tenen la seva part de negres, dones i homes grans sense feina, tot i que sota la direcció dura però eficaç de l’alcalde d’aquesta ciutat, Daley, s’estan creant nous llocs de treball amb més rapidesa que en qualsevol altra ciutat d’aquesta nació. El mateix pot dir-se en gran escala de tot el país. El nostre mercat laboral va augmentar en gairebé dotze milions de persones durant els últims quinze anys, però el nombre de llocs de treball només ho va fer en deu milions. En els últims cinc anys hem vist un increment anual de solament 175.000 llocs de treball, a part de l’agricultura, en comparació amb els set-cents mil habitats en cadascun dels anys precedents. La nostra total producció neta nacional va créixer a un ritme de només el tres per cent, mentre que la desocupació va romandre continu per sobre del cinc per cent. I la pèrdua d’hores-home de l’any passat, en termes d’aquells que volen però no poden trobar una feina fixa, va ascendir a la sorprenent xifra de mil milions de dies de treball, equivalent al que seria detenir la marxa del país sense producció , sense serveis i sense pagues durant tres setmanes >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< All these phenomena that you have had occasion to see in this city and state: workers displaced by automation, boys and girls who have had to abandon their studies and who now roam the streets; men who have left the farm looking for work; who have left the mine, the factory, the railway or the depressed area. You also have your share of blacks, women and older men without work, even though under the hard but effective leadership of the mayor of this city, Daley, new jobs are being created more quickly than in any other city in this nation. The same can be said on a large scale throughout the country. Our labor market increased by almost twelve million people during the last fifteen years, but the number of jobs only increased by ten million. In the last five years we have seen an annual increase of only one hundred and seventy-five thousand jobs, apart from agriculture, compared to the seven hundred thousand inhabited in each of the preceding years. Our total national net production grew at a rate of only three percent, while unemployment remained continuous above five percent. And the loss of man-hours last year, in terms of those who want but can not find a permanent job, amounted to a staggering one billion workdays, equivalent to what it would be to stop the country’s march without production , without services and without pay for three weeks >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
———————————————————————–
La frase
“La voluntat de càstig i venjança de l’Estat degrada la democràcia”
“La voluntad de castigo y venganza del Estado degrada la democrácia”
“The will of punishment and revenge of the State degrades democracy”
( Oriol Junqueras)
(Carta des de la presó d’Estremera (Madrid) -1.260 quilòmetres anada i tornada- d’Oriol Junqueras, representant i junt amb altres representants del poble de Catalunya, immemorial nació catalana, empresonat des del 2 de Novembre de l’any 2017, amb caràcter PREVENTIU i PROVISIONAL)
Empresonat des del 2 de novembre de l’any 2017 a la presó d’Estremera, Madrid, amb presó PREVENTIVA, PROVISIONAL. President d’Esquerra Republicana deCatalunya i vicepresident de la Generalitat de Catalunya. És llicenciat en Història,amb especialitat en Història Moderna i Contemporània, i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor associat al departament d’Història Moderna i Contemporània de la UniversitatAutònoma de Barcelona. És autor, a més, dels llibres ‘Els catalans i Cuba’, ‘La batalla de l’Ebre’, ‘Manel Girona’, ‘El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell’,’Guerres dels catalans o Centres i Perifèries : Catalunya, Espanya, Cuba ‘.
Encarcelado desde el 2 de noviembre del año 2017 en la cárcel de Estremera, Madrid, en prisión PREVENTIVA, PROVISIONAL. Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya y vicepresidente de la Generalidad de Cataluña. Es licenciado en Historia, con especialidad en Historia Moderna y Contemporánea, y doctor en Historia del Pensamiento Económico por la Universidad Autónoma de Barcelona. Es profesor asociado al departamento de Historia Moderna y Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona. Es autor, además, de los libros ‘Els catalans i Cuba’, ‘La batalla de l’Ebre’, ‘Manel Girona’, ‘El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell’, ‘Guerres dels catalans o Centres i perifèries: Catalunya, Espanya, Cuba’.
Imprisoned since November 2, 2017 in the prison of Estremera, Madrid, in PREVENTIVE, PROVISIONAL prison, president of Esquerra Republicana de Catalunya and vice president of the Generalitat of Catalonia.He has a degree in History, with a specialty in Modern and Contemporary History, and a PhD in History of Economic Thought from the Autonomous University of Barcelona.He is a professor associated with the Department of Modern and Contemporary History of the Autonomous University of Barcelona. He is also the author of the books’ Els catalans i Cuba ‘,’ La batalla de l’Ebre ‘,’ Manel Girona ‘,’ El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell ‘,’ Guerres dels catalans o Centers i perifèries : Catalunya, Espanya, Cuba. ‘
Des de l’any 2006, recollida de signatures pels territoris de les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, per part del representant Rajoy i del ‘Partido Popular, després a l’oposició, i ara amb el suport d’Alberto Rivera i de’ Ciutadans ‘, contra la Llei Orgànica’ d’obligat compliment ‘del Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament de Representants, retallat i aprovat pel Parlament de Representants i el Senat de Madrid, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya, deien : ‘Signar contra Catalunya!’. Després el recurs del senyor Rajoy i del ‘Partit Popular’, davant del Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació, contra la Llei Orgànica ‘d’obligat compliment’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Intervencionisme constant sobre Catalunya i deixant a l’Autonomia constitucional -Estat de les Autonomies? – com una autonomia de pantomima. Des de l’any 2006, tretze anys amb un resultat horrorós i horrible, sense solucionar, treballar, parlar, dialogar, arribar a objectius positius -molt fàcils d’aconseguir amb treball i enteniment, al que Catalunya sempre s’ha volcado-, per aconseguir assolir bons resultats i bons negocis de progrés per part del que hauria hagut de ser un gran Govern intel·ligent. Tantmateix, els grans negocis socials i de progrés del govern, haurien de ser uns bons negocis per el poble. Després de tretze anys perduts i d’un enorme ridícul europeu i internacional el cistell buit del tot. I les pensions també.
Desde el año 2006, recogida de firmas por los territorios de las naciones constretes i amargadas; no reconocidas ni aceptadas que forman la denominación España, por parte del representante Rajoy i del ‘Partido Popular, después en la oposición, y ahora con el apoyo de Alberto Rivera y de ‘Ciutadans’, contra la Ley Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ del Estatuto de Autonomia de Cataluña, revisado por el Consejo Consultivo de la Generalidad de Cataluña, aprovado por el Parlament de Representants, recortado y aprovado por el Parlamento de Representantes y el Senado de Madrid, ratificado por el rey y por los ciudadanos de Catalunya, decian: ‘¡Firmar contra Cataluña!’. Después el recurso del señor Rajoy y del ‘Partido Popular’, ante el Tribunal Constitucional español pendiente de renovación, contra la Ley Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ del Estatuto de Autonomia de Cataluña. Intervencionismo constante sobre Cataluña i dejando a la Autonomia constitucional -Estado de las Autonomias?- como una autonomia de pantomima. Desde el año 2006, trece años con un resultado horroroso y horrible, sin solucionar, trabajar, hablar, dialogar, alcanzar objetivos positivos -muy fáciles de lograr con trabajo y entendimiento, a lo que Catalunya siempre se ha volcado-, para conseguir alcanzar buenos resultados y buenos negocios de progreso por parte de lo que habría tenido que ser un gran Gobierno inteligente y dialogante y no la mediocritat del inmobilismo centralista. Al fin y al cabo, los grandes negocios sociales y de progreso del gobierno, són unos buenos negocios para el pueblo. Después de trece años perdidos y de un enorme ridículo europeo y internacional, la cesta vacía del todo. I las pensiones también.
Since 2006, collection of signatures for the territories of constipated and bitter nations; not recognized or accepted that form the name Spain, by the representative Rajoy i of the Popular Party, later in the opposition, and now with the support of Alberto Rivera and of ‘Ciutadans’, against the Organic Law ‘of obligatory compliance’ of the Statute of Autonomy of Catalonia, revised by the Consultative Council of the Generalitat of Catalonia, approved by the Parliament of Representatives, cut and approved by the Parliament of Representatives and the Senate of Madrid, ratified by the King and by the citizens of Catalonia, said : ‘Sign against Catalonia!’ After the appeal of Mr. Rajoy and the ‘Popular Party’, before the Spanish Constitutional Court awaiting renewal, against the Organic Law ‘mandatory’ of the Statute of Autonomy of Catalonia. Constant interventionism on Catalonia and leaving the constitutional Autonomy – State of the Autonomous Regions – as a pantomime autonomy. Since 2006, thirteen years with a horrific and horrible result, without solving, working, speaking, dialoguing, achieving positive objectives -very easy to achieve with work and understanding, which Catalonia has always turned to-, to achieve good results results and good business progress on the part of what would have had to be a great intelligent and dialoguing government and not the mediocrity of centralist immobilism. After all, the great social business and government progress are good business for the people. After thirteen years lost and a huge European and international ridicule the empty basket completely. And pensions too.
Primera pregunta.- “És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventiva acusats de rebel.lió i sedició quan Amnistia Internacional ha demanat la seva llibertat?”. (Josep Miquel Bausset, monjo benedictí encarregat de llegir el sermó a la basílica de Montserrat, 5 març 2018).
Comentari del Blog.- Presó preventiva des de fa sis mesos. Les seves dones, fills, pares i familiars han de recórrer 1200 quilòmetres, anada i tornada, per poder-los visitar. Rebel-lió i sedició: jutges d’importants països europeus, entre ells, la República Federal d’Alemanya, ja han proclamat que no s’ha comès rebel.lió ni sedició. Destacats juristes, polítics i entesos de les nacions que formen la denominació Espanya, ja han dit que no s’ha comès rebel.lió ni sedició.
Rebel.lió, sedició, revolta, insurrecció, alçament militar i bèl.lic, cop d’estat contra la República Espanyola, guerra civil i incivil, dictadura…
Rebelión, sedición, revuelta, insurrección, alzamiento militar y bélico, golpe de estado contra la República Española, guerra civil e incivil, dictadura…
Rebellion, sedition, revolt, insurrection, military and war uprising, coup d’etat against the Spanish Republic, civil and uncivil war, dictatorship …
Segona pregunta.-“Va ser normal la violència que es va produir l’1 d’octubre quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a excessiva la força policial?” (L’homilia de Montserrat, 5 març 2018).
Comentari del Blog.- L’orígen dels fets ja ve de lluny. Els ciutadans de Catalunya -immemorial nació catalana- no oblidaran mai el tracte rebut per part del Partido Popular a l’oposició i durant el govern del president Rajoy. La recollida de signatures, l’any 2006, per tot el territori de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Els ciutadans de Catalunya no han signat mai en contra de cap Estatut d’Autonomia, d’altres territoris que formen les nacions d’Espanya. ¡Firmar contra Catalunya! deien. Els impostos més elevats dels ciutadans de Catalunya fan possible que altres Comunitats autònomes -autònomes?-, rebin més del que aporten i ho rebin en subvencions que no s’acaben mai. Catalunya, paga i calla. La Catalunya pagadora molt mal finançada, injustament finançada. El Congrés de Representants i el Senat ja ho saben això, però callen i ho consenteixen. En el Ministeri d’Economia i Hisenda ja ho saben això, però callen i ho consenteixen. “El problema principal d’aquest países diu espoli fiscal”, remarca el president Puigdemont. El Govern espanyol del Partido Popular, que governa amb el suport de Ciutadans, ja ho saben això però callen i ho consenteixen.
Mòlts a pals, molidos a palos, ja ve de lluny. Després de la recollida de signatures per part del senyor Rajoy, mòlts a retallades, molidos a recortes de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés de Representants i el Senat, ratificat pel rei i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Després del mólts a signatures, molidos a firmas, recurs del senyor Rajoy i del Partido Popular contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, davant del Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Mòlts a retallades, molidos a recortes. Del 2006 al 2010, quatre anys de retallades i sentències. Finalment, la pitjor. Un Estatut d’Autonomia irreconeixible del que el poble havia ratificat. A partir d’aquí el desastre i l’obertura d’una doble via. La de la pressió constant de l’intervencionisme sobre l’autonomia de Catalunya per convertir-la en una autonomia de pantomima ,i, l’enorme augment de l’independentisme a Catalunya que ja supera l’independentisme existent en altres nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, que formen la denominació Espanya i en altres països de l’hemisferi occidental.
Un passat pendent i viu, condiciona i paralitza el present
Recollida de firmes del PP contra l’Estatut del 2006. / FRANCESC MELCION
“Gracias, Tribunal Constitucional, contigo empezó todo” ( Carles Puigdemont 130 President de la Generalitat de Catalunya, exiliat i refugiat a la República Federal d’Alemanya)
Tercera pregunta.- “No és injust que una part del govern legítim de Catalunya, com va dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat?”
Comentari del Blog.- No només és injust sinó que no es comprèn en el segle XXI. Molts ciutadans espanyols demòcrates, creients amb la llibertat d’expressió i els drets fonamentals, no ho comprenen ni ho accepten. Tampoc els ciutadans europeus, moltíssims dels quals visiten o visitaven Espanya, ho poden comprendre. O els Estats Units d’Amèrica gran nació d’Estats federals lliures. O el Canadà amb dos referèndums al Quebec per preguntar als votants si desitjaven separar-se de Canadà i convertir-se en un Estat independent. O a Escòcia. I sense crits, ni baralles, ni cops, ni autoritarisme, ni judicialització de la política, ni inhabilitats, castigats, multats, embargats, exiliats refugiats, amb representants polítics elegits pel poble honrats, honestos, bones persones, pares de família que van demanar i demanen diàleg, empresonats amb presó preventiva des de fa sis mesos en la llunyania extrema. Les nacions europees on els seus ciutadans es fan creus de tot el que està passant a Catalunya i Espanya. De les grans diferències amb els països europeus tal com s’està veient -entre altres actuacions- amb els òrgans judicials. La justícia espanyola i l’europea no s’assemblen en res.
Moltíssims joves catalans i espanyols treballen i estudien -les mateixes empreses els faciliten i ajuden en la seva formació- ja han dit que no pensen tornar a Espanya, on els pressupostos destinats a l’educació, estudis, formació, preparació són infinitament inferiors als de les grans nacions federals europees. Pel que fa a Catalunya, immemorial nació catalana, el pes econòmic està fent marxa enrere. L’anomenat ‘155’ ciento cincuenta y cinco, article d’una Constitució que no ha funcionat per protegir la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, ha estancat Catalunya. Està paralitzant el progrés econòmic i social de Catalunya. “Los catalanes hacen cosas”, diu Rajoy. Els catalans feien coses, abans. Els tremends i injustos efectes de l’aplicació, per part del govern espanyol del ciento cincuenta y cinco, es començaran a notar amb força durant el 2019 i el 2020. Que Déu ens assisteixi! Sense diàleg polític, sense treball, sense enteniment i amb un PIB a la baixa a Catalunya. Los catalanes ya no hacen cosas.
Als peus de la Mare de Déu de Montserrat, el monjo benedictí Josep Miquel Bausset, va encoratjar l’Església a “no callar com si no passés res”: L’Església, com Jesús, no pot mirar cap a un altre costat i ha de denunciar la mentida, la injustícia i la corrupció.”
El monjo de Montserrat també va tenir un record per a la tragédia dels refugiats: “L’Església tampoc pot callar davant el drama dels refugiats que continuen morint al Mediterrani, mentre la Unió Europea, amb indiferència, mira cap un altre costat.”
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
Com ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
(segueix dels ‘posts’ anteriors)
<<No vull que em interpretin malament. Una productivitat creixent i
l’avanç en els mitjans tecnològics són essencials a la nostra capacitat de competir i progressar. Però també tenim l’obligació de trobar ocupació a gairebé dos milions de persones que han estat desplaçades per aquests avenços>>.
<<Finalment, i subratllant tot això, hi ha el tercer fenomen, alhora maleït i lloat, és a dir, l’avanç tecnològic conegut correntment sota el nom d’automatització. Durant els últims sis anys, la nació va augmentar la seva producció de fabricació en un vint per cent, però ho va fer amb vuit-cents mil obrers menys, i l’augment dels empleats d’oficina o professionals d’un altre tipus no va afectar per a res aquesta pèrdua a la mà d’obra. Des de la Segona Guerra Mundial, la veritable producció de l’economia privada es va elevar en un seixanta-set per cent amb només un tres per cent d’augment en l’hora-home>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Finally, and underlining all this, is the third phenomenon, both cursed and praised, that is, the technological advance commonly known as automation.During the last six years, the nation increased its manufacturing output by twenty percent, but it did so with eight hundred thousand fewer workers, and the increase in office workers or other professionals did not affect this loss at all. working. Since the Second World War, the true output of the private economy rose by sixty-seven percent with only a three percent increase in the man-hour>>. (President John F.Kennedy, Civic Lunch), Chicago (Illinois), March 23, 1963).
<< Aquesta ciutat no és aliena a cap d’aquests problemes. Vostès hauran vist que en els seus ferrocarrils desapareixien els maquinistes i fogoners a mesura que les locomotores Diesel constituïen el quinze per cent de les locomotores existents l’any 1947, fins arribar el noranta-set per cent d’avui dia. Hauran vist així mateix que en les mines de carbó d’aquest Estat desapareixien els obrers a mesura que apareixien noves màquines, que amb l’ajuda de quaranta-sis homes extreien el carbó que picaven cent homes al 1947. I també hauran estat vostès testimonis que en seus siderúrgiques avui només fan falta setanta homes per produir el mateix acer que produïen cent homes fa deu anys. Chicago, podria afegir jo entre parèntesis, és ciutat que pateix aquests problemes potser en major mesura que altres ciutats >>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< This city is not immune to any of these problems. You will have seen that in their railroads machinists and stokers disappeared as diesel locomotives constituted fifteen percent of the existing locomotives in 1947, until reaching ninety-seven percent today. You will also have seen that in the coal mines of this State the workers disappeared as new machines appeared, that with the help of forty-six men they extracted the coal that was stung by a hundred men in 1947. And you will also have witnessed that in Its steelmakers today only require seventy men to produce the same steel that a hundred men produced ten years ago. Chicago, I might add in parentheses, it’s a city that suffers from these problems, perhaps to a greater extent than other cities >>. (President John F.Kennedy, Civic Lunch, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
Chicago Bears bench before the beginning of a game against the Pittsburgh Steelers on Nov, 25, 1963. The Bears bow their heads in memory of President John F. Kennedy. From left are: Bennie McRae (26), Bob Kilcullen, Joe Fortunato, Steve Barnett (73), Wetoska, Willie Galimore (28), Joe Marconi (34), and coach Phil Handler. — Chicago Tribune historical photo
El president Kennedy a l’ONU
“Ser responsables y trabajar sin descanso a favor de la libertad, la democrácia, la igualdad de oportunidades, el trabajo, la dignidad de la Família del Hombre y la Paz, no solo para hoy sinó para las futuras generaciones”
“Ser responsables i treballar sense descans a favor de la llibertat, la democràcia, la igualtat d’oportunitats, el treball, la dignitat de la Família de l’Home i la Pau, no només per avui sinó per a les futures generacions”
“Be responsible and work tirelessly in favor of freedom, democracy, equal opportunities, work, the dignity of the Family of Man and Peace, not only for today but for future generations”
———————————————————————————————————————————————–
La frase
“Vici intolerable és al jutge condescendir a tot el que li demanen, però també és gran extrem no fer res del que li preguen, perquè el bon jutge ha de ser sempre,en el quesentencia, just, i en el que li preguen, algun cop humà “. (Fray Antonio de Guevara).
“Vicio intolerable es en el juez condescender a todo lo que le piden, mas también es gran extremo no hacer nada de lo que le ruegan; porque el buen juez ha de ser siempre, en lo que sentencia, justo, y en lo que le ruegan, alguna vez humano”. (Fray Antonio de Guevara).
“Intolerable vice is in the judge to condescend to everything they ask, but it is also extreme to do nothing of what they beg, because the good judge must always be, in what sentence, fair, and what you pray, ever human. “ (Fray Antonio de Guevara).
No cal un debat sobre les pensions de les persones humanes jubilades. També s’hauria de fer un debat sobre les causes del perquè de les 17 Comunitats autònomes -autònomes?-, 12 reben més del que aporten i de la seva menor productivitat. No crec que a l’Europa que funciona a base de treballar amb democràcia, s’hagin fet o es fagin debats sobre les pensions. És normal en tot país normal i avançat que els jubilats cobrin una pensió digna. O és que els representants del Congrés de Representants i el Senat, no cobren sous i dietes més que suficients i puntuals? Els ciutadans jubilats que han estat els primers treballadors d’aquesta nació de nacions, són ara els últims? Molts d’ells en un país amb tant atur, fan mans i mànigues per poder ajudar a les seves famílies. I el govern central i centralista del Partido Popular amb el suport de Ciutadans, parla, parla i parla de recuperació econòmica? Per a qui?
És normal en tot país normal i avançat que que els jubilats cobrin una pensió digna
Brussel.les alerta de l’alt nivell de desigualtat i pobresa a Espanya, tot i a la recuperació econòmica. Greu injustícia social. Milions i milions d’euros, cada any, de beneficis de les grans empreses. Molt bé. En ascens el nombre de milionaris a Espanya. Molt bé. Més riquesa material, però, serveix aquesta per augmentar les oportunitats i benestar del poble?
I entre elles la nació catalana –l’1 d’Octubre molidos a palos, representants empresonats, exiliats refugiats, inhabilitats, embargats, l’article ‘155’…- aquesta nació que aporta, cada any, la xifra enorme de 16.000 milions d’euros procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del govern central del Partido Popular ni amb serveis ni amb infraestructures. Així, l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics. Si es frena l’economia es frena l’ocupació i les pensions.
Torpedes de pressió contra l’enteniment, en lloc de diàleg i treball polític
“Los catalanes hacen cosas”, diu Rajoy, però el plec del ‘155’ -ningú comprèn la seva aplicació-, i el tancament de les Delegacions Comercials, Turístiques i Culturals de Catalunya a l’exterior, anirà ofegant progressivamente el progrés social, econòmic, d’infraestructures, recerca i investigació, esperit d’emprenedoria, negocis i de ganes de fer coses dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana.
Com es veu cada dia i degut a la substitució del treball polític i d’enteniment per la judicialització de la política, la ruptura entre Catalunya i Espanya és un fet real i progressiu. Des de l’any 2006, per part del Partido Popular, sempre contra Catalunya, siempre contra Catalunya. Recollida de signatures per tots els territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, en contra d’una Llei Orgànica de obligado cumplimiento -qui és que no compleix les lleis?,- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pel poble català tal com estableix la Constitució que actualment ha quedat desfasada ja que no serveix per resoldre el problema espanyol amb Catalunya o, s’ha fet servir molt malament. Posteriorment, per part del Partido Popular, portar l’esmentada llei orgànica al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Una llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat i ratificat pel poble i, quatre anys més tard, durament sentenciat. Sempre contra la Catalunya pagadora; siempre contra la Catalunya pagadora. Sempre articles ‘155’ trets del barret de copa de la gran comèdia espanyola.
Recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Firmar contra Catalunya, deien!
No cal que facin debats sobre les pensions que cobren o no cobren les persones humanes jubilades. Cal que es preguntin quina ha de ser la preocupació, l’interès, la responsabilitat, les bones maneres, la capacitat de diàleg, treball polític, enteniment per resoldre les aspiracions dels ciutadans i no l’immobilisme com a resposta d’un governant i del seu govern.
No cal que facin debats sobre les pensions que cobren o no cobren les persones humanes jubilades. Cal que, com a representants del poble, es preguntin i reflexionin sobre el fet, entre molts d’altres, de que amb els diners que costa un sol caça Eurofighter -només d’aquesta marca la Força Aèria d’Espanya en disposa 60-, es podrien construir 25 nous col.legis segons explica Servei Civil Internacional.
Es podrien preguntar també els representants, pensar, reflexionar sobre les pensions que cobren els expresidents de les Comunitats Autònomes i els sous que també cobren com a membres del senat. O el cas del diplomàtic espanyol que segons ‘LA INFORMACIÓN’:
Moragas duplica su sueldo: 200.000 euros al año más casa en Manhattan
“Así, hasta ahora y según los últimos datos del Portal de Transparencia, Moragas cobró 119.622 euros en 2016, sin contar los gastos de representación asociados a su cargo. Sus funciones, hasta ahora, eran “facilitar al Presidente del Gobierno la información política y técnica que resulte necesaria para el ejercicio de sus funciones, asesorar al Presidente del Gobierno en aquellos asuntos y materias que éste disponga y conocer las actividades, programas y planes de los distintos Departamentos ministeriales”.
“A partir de ahora, Jorge Moragas percibirá 200.509 euros brutos cada año, al retomar su vida de diplomático, como representante español ante la ONU. Además de un sueldo ad hoc con el nuevo cargo, más alto que lo que se paga en la política nacional, Moragas y su familia podrán acomodarse en la casa que el Estado español tiene en la Gran Manzana adscrita a ese cargo. Eso quiere decir que, además del salario, el Estado correrá con los gastos que dispone el servicio y el mantenimiento de su residencia en todo lo que concierne a su labor como nuevo embajador ante la ONU, un coste que no es pequeño en un lugar como Manhattan, uno de los más caros del mundo para vivir”. No caldria revisar les despeses de les ambaixades?
Join the Leica Akadamie and Master Photographer Tom Grill for a workshop in Aerial Photography. Learn firsthand the techniques necessary to take great photographs of New York City at dusk from a door less helicopter.
És necessària una gran expansió empresarial en lloc d’una expansió funcionarial. Cal fomentar i ajudar l’esperit i força emprenedora. A major nombre d’empreses, més llocs de treball, menys atur i més cotitzacions a la Seguretat Social per garantitzar pensions dignes. Es parla de l’existència de molt frau, que cal combatre per part del govern central i centralista del Partido Popular, frau que malmesa les pensions. De les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten i presenten nivells més baixos de productivitat i competitivitat, que no beneficien el sistema de pensions. La eficàcia i responsabilitat d’un govern es mostra i es defensa, ajudant a canviar aquestes situacions. No només, sempre contra la Catalunya pagadora. No solo, siempre contra la Catalunya pagadora. No només el ‘155’. Si no hi ha solució a les demandes plantejades per Catalunya davant el Govern de Rajoy, es tornarà allà mateix. Mediocritat i inestabilitat econòmica i social.
No cal un debat sobre les pensions. És perdre el temps.Actuïn amb eficàcia social, productiva i econòmica, en lloc d’un ‘155’ a Catalunya que ningú del món entén i que empitjora i no soluciona res. Expliquen sobre els autònoms:
La Inspección denuncia un fraude masivo con los “falsos autónomos”
La Seguridad Social sólo tiene registrados 10.000 de los 300.000 autónomos dependientes de un solo cliente y que, en realidad, actúan como asalariados.
La Inspección de Trabajo ha denunciado en el Congreso de los Diputados un “fraude masivo, de diversas modalidades”, a la Seguridad Social, y contra los derechos de los trabajadores, con los “falsos autónomos”. Es decir, son empleados obligados a hacerse autónomos, para que la empresa no pague la Seguridad Social. Son trabajadores que no están en la plantilla de la compañía, pero que operan como asalariados suyos, con una disciplina, horarios, jornadas y cometidos.Expansión
I les persones humanes jubilades, no poden cobrar una pensió digna?
Silicon Valley, Califòrnia, la grandesa de l’educació, l’expansió empresarial i emprenedoria, la investigació…en una nació d’Estats federals lliures que també són Estat i amb les seves pròpies lleis i el Dret a cada Estat
Pel que fa al problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, el problema no són les persones humanes independentistes -en molt menor número l’any 2012-,sinó l’actitud i el mal fer dels separadors. Mentre el president Rajoy romani a la Moncloa i governi el Partido Popular i Ciutadans, serà molt difícil trobar una solució justa i apropiada, que ja es va demanar l’any 2006 a la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble i, quatre anys més tard, sentenciat.
Temps perdut, diàleg perdut, treball perdut, enteniment perdut, progrés perdut, frustració política, obsessió, mutisme, trencament de dos nacions ben diferents i oposades en una Europa aliena i allunyada. El president Rajoy i la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, haurien de començar a valorar la seva dimissió. Les nacions immemorials que formen Espanya, sortirien guanyant.
Donar la cara, explicar les coses, parlar, demanar diàleg, treball polític…per a tothom i lluny molt lluny de la violència
El Deure i la Glòria
De quina manera ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
<<L’índex d’atur és sempre més alt entre els no qualificats. En la nostra moderna societat fins i tot els graduats en segon ensenyament descobreixen que, avui dia, els seus coneixements són insuficients o inadequats>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
State Archives of Florida Memory Project
<<A més, l’índex d’atur és sempre més alt entre els no qualificats. En la nostra societat moderna fins i tot els graduats en segona ensenyança descobreixen que, avui dia, els seus coneixements són insuficients o inadequats. Però el Departament de Treball, en les seves inspeccions, mostra que l’índex d’atur obrer és molt més baix entre els que acaben la segona ensenyança que entre aquells que han deixat els seus estudis a mig acabar. Les últimes inspeccions demostren també que els índex d’atur entre els graduats en col.legis superiors és molt més baix que el que es registra entre els graduats en la segona ensenyança. Però, desgraciadament, només un alumne de cada deu acaba els estudis superiors. En resum, per molt difícil que sigui trobar llocs de treball per aquests vint-i-sis milions de nous treballadors que entraran a formar part del mercat laboral en els anys seixanta, més difícil serà encara trobar ocupació pels set milions cinc-cents mil nois i noies que no acabarán els seus estudis de segona ensenyança, incloent a gairebé dos milions i mig que tampoc acabarán els seus estudis de vuitè grau>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Prego a vostès que anotin bé aquestes xifres perquè l’atur de la joventut porta com a conseqüència un dels problemes a resoldre més explosius tant social com econòmicament amb que ha d’enfrontar-se aquesta ciutat i aquesta nació. En l’última dècada, per exemple, la detenció de joves va augmentar en un vuitanta -sis per cent. ¿Quina serà la xifra de la pròxima dècada, quant l’augment net de joves treballadors potencials en el mercat laboral ascendeixi quinze vegades més ràpidament que en els anys cinquanta?(President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
———————————————————————–
El discurs, les frases
What has been Catalonia?
———————————————————————–
La música
Catalunya, nació de Pau, acollidora, solidària, esforç i treball, demana solidaritat amb els seus representants polítics pares de familia, honestos, honrats, pacífics, elegits pel poble, tancats actualment en presons espanyoles allunyades, i que sempre han demanat el diàleg i el treball polític. Solidaritat, també, amb els seus exiliats i refugiats polítics i pel seu Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
Catalonia, nation of Peace, homely, solidarity, effort and work, asks for solidarity with its parents, honest and peaceful political representatives elected by the people, currently closed in distant Spanish prisons and who have always asked for the dialogue and the political work Solidarity, too, with his exiled and refugee politicians and for his Honorable President of the Generalitat of Catalonia, Carles Puigdemont, immemorial Catalan nation.
Allà on existeixen una gran i venerada llibertat, democràcia, justícia social i igualtat d’oportunitats, pel desenvolupament ple de les persones humanes i de la Família de l’Home, existeixen, també, els qui reben cops, cops, i més cops per defensar-les fins a les últimes conseqüències. Sense llibertat només hi ha lloc per la mediocritat, el patiment i la foscor (EFC)
Tornem al molidos a palos, paraules profètiques del representant Gabriel Rufián, portaveu adjunt d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés de Representants. “Nos molieron a palos, nosotros les moleremos a votos”. “Ens van moldre a pals, nosaltres els molerem a vots”. Imatges d’aquí, no de Veneçuela que també apareixen a la premsa mundial.Però hi ha qui ho va passar molt pitjor. El testimoni de Roger Español, el ciutadà que ha perdut la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma disparada per la policia espanyola l’1 d’octubre de l’any passat a Barcelona. Girona ja ha canviat el nom de la plaça de la Constitució per la de l’1’octubre.
Els ciutadans d’Europa i del món han quedat estupefactes davant un fet tan terrible. False news. Fake news. Paraula de l’any del Diccionari Oxford. Entre els 4.500 milions de paraules que van considerar els editors dels Diccionaris d’Oxford, en els últims 12 mesos, les paraules que més van augmentar en ús (un 365%) aquest any van ser la combinació “fake news” (notícies falses), paraula de l’any 2017.
El mateix Roger Español, músic de professió, ho va explicar així: “Després d’aquesta experiència, sobretot vull que ningú més l’hagi de passar. Perquè no és gens agradable. A part de la qüestió mèdica, en l’àmbit vital és molt incòmode. No m’hi acabo d’acostumar, a tenir la visió d’un sol ull. Jo espero que les bales de goma no es facin servir més”. Un material prohibit a la nació catalana d’ençà del 2014. Un fet terrible propi d’altres temps terribles, foscos i penosos de la Història de la denominació Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
Eren votacions pacífiques on es pretenia expressar la llibertat d’expressió i tractar els resultats dintre del diàleg polític, treball i enteniment. En tot moment, el president Carles Puigdemont, 130 President de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Brussel.les, va apel.lar al diàleg amb el Govern espanyol. La demanda d’aquest diàleg i de treball polític no judicial amb el president Rajoy, es remunta a l’any 2012 sota la presidència a Catalunya del president Artur Mas, avui jutjat, inhabilitat, multat, embargat, castigat i com exemple d’apartar, fer fora als adversaris polítics elegits pel poble que creuen amb el diàleg, treball polític, el progrés, la democràcia i la pau. La imatge d’Espanya cau en picat. El progrés social i econòmic, també. Entre els darrers d’Europa.
Mentre la dreta radical, centralista, anti autonomista, nacionalista espanyola i amb poder absolut del Partido Popular, governi a Espanya, nació de nacions, amb el suport de ‘Ciutadans’, el conflicte i problema espanyol amb Catalunya no es podrà solucionar i anirà a pitjor.
El Síndic cree que el ‘no’ del TS a Sànchez vulnera derechos de “toda la ciudadanía”
(elEconomista.es)
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha defendido este viernes que la decisión del Tribunal Supremo (TS) de denegar el permiso al candidato a la Presidencia de la Generalitat, Jordi Sànchez (JxCat), para salir de prisión y acudir al pleno de investidura del próximo lunes vulnera sus derechos de participación política como diputado y los de “toda la ciudadanía de Catalunya”.
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
En una rueda de prensa, Ribó ha recordado que el Estatuto de Catalunya establece que, para ser presidente de la Generalitat, hay que ser diputado del Parlament y que “solamente” el presidente de la Cámara puede organizar el debate de investidura después de las consultas a los grupos parlamentarios.
“El poder judicial no puede sustituir de ninguna manera esta función democrática”, ha sentenciado, y ha rechazado que el magistrado del TS Pablo Llarena haga consideraciones de carácter institucional y político que, según ha dicho, no pertenecen al ámbito judicial.
Ha asegurado que la juridisprudencia europea permite modulaciones de los derechos políticos de las personas pero que, en el caso de Sánchez, el TS no hace esta modulación, sino que “afecta al derecho de millones de ciudadanos de Catalunya que ejercieron su voto el 21 de diciembre”.
Ha considerado desproporcionado calificar de rebelión o sedición los hechos relacionados con el 1 de octubre y las medidas de prisión provisional que “a veces se ha basado en la ideología de las personas”.
Ha concluido que hay motivos suficientes para interponer recursos ante la Sala Penal del TS, pedir amparo al Tribunal Constitucional (TC) o llegar a interponer una demanda ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) “solicitando medidas cautelares”.
También se ha comprometido a recoger las quejas de los ciudadanos y a comunicarlas a las más altas instancias internacionales de defensa de los derechos humanos de la Unión Europea y de Naciones Unidas.
———————————————————————–
ElDeure i la Glòria
¿Com ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
How do we occupy our workforce in unemployment?
(JFK)
La preocupació constant del President Kennedy per l’economia, els seus compatriotes i joves sense ocupació i a l’atur
<<A més, l’índex d’atur és sempre més alt entre els treballadors no qualificats. A la nostra moderna societat fins i tot els graduats en segon ensenyament descobreixen que els seus coneixements avui dia són insuficients o inadequats…>> (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<El nombre de nens de la post guerra ha superat en molt a la capacitat de les nostres escoles elementals i secundàries, i ara estan a punt d’irrompre en el mercat laboral. Per exemple, l’any passat, dos milions vuit-cents mil joves nord-americans van aconseguir l’edat de setze anys. Aquest any, tres milions vuit-cents mil joves entraran en aquesta edat a formar part del mercat laboral. I en total, en els anys seixanta hi haurà vint-i-sis milions de nous joves, de nous obrers, que formaran part d’aquest mercat, un augment del quaranta per cent sobre els anys cinquanta i un nombre moltíssim més gran del que aquest país ha hagut de absorbir i formar en tota la nostra història>>.(President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Ja els treballadors amb menys de vint-i-cinc anys d’edat, encara que constitueixin menys de la cinquena part de tota la nostra mà d’obra, formen la tercera part del nostre contingent d’aturats. L’últim any, l’índex d’atur pels homes de vint -i- cinc anys o una mica més era d’un quatre coma quatre per cent. Però per aquells que comptaven de vint a vint-i-quatre anys, l’índex era del nou per cent, i pels de catorze a dinou anys ascendia ja a un tretze per cent. Encara que la joventut d’avui dia roman més temps a l’escola que en el que van romandre els seus pares, l’índex de nois i noies que no estudien -quatre de cada deu-, es massa alt, alhora que disminueixen les oportunitats de traball pels obrers sense qualificar en les factories, mines, granges, ferrocarrils, a la construcció i en els serveis>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Nosotros los catalanes somos personas pacíficas y valientes. Tenemos en mente a nuestros hijos cuando nos enfrentamos al castigo por defender la libertad de Catalunya. El Gobierno español nos quiere de rodillas, sumisos, pero nos encontrará de pie>>.
(Oriol Junqueras, empresonat a la presó d’Estremera (Madrid) en règim de presó preventiva, preventiva, provisional des del mes de novembre de l’any 2017.
El representant Oriol Junqueras és president d’Esquerra Republicana de Catalunya, vicepresident de la Generalitat de Catalunya. És llicenciat en Història, especialitat en Història Moderna i Contemporànea, i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona
Nombrosos juristes de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, d’Europa i del món, no poden comprendre de cap manera que hi fa el representant Junqueras tancat amb presó preventiva a la presó d’Estremera (Madrid). Tampoc poden comprendre que hi fan tancats tots els altres representants catalans
Les imatges de les càrregues de la policia espanyola a Catalunya, immemorial nació catalana, no agraden gaire als milions de visitants procedents de tots els continents del món que ho van veure per la premsa de gran envergadura. El govern de la Generalitat de Catalunya amb col.laboració amb el sector turístic i les Delegacions catalanes a l’exterior, -promocionals de l’economia i tancades ara per l’aplicació governamental del que anomenen 155-, van aconseguir l’any passat 19,1 milions de turistes estrangers. L’últim trimestre, que inclou el Primer d’Octubre, va ser el pitjor. De fet, tot va a pitjor des de l’aplicació d’aquest 155 que el senyor Rajoy va pregonar per la premsa a tot el món i després del Primer d’Octubre de 2017, referèndum aprovat pel Parlament de Catalunya per tal d’aconseguir abans i després del referèndum, un diàleg i sessions de treball amb el govern del president Mariano Rajoy, per atendre les demandes urgents plantejades a la llei orgànica de l’Estatut legal d’Autonomia de Catalunya, aprovat, ratificat pel poble i sentenciat pel Tribunal Constitucional espanyol no renovat, degut al recurs presentat pel Partido Popular. Gran error, craso error. Tot això després de la campanya de recollida de signatures pert tots els territoris de les nacions que formen Espanya, contra la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament, Congrés dels Diputats i el Senat, ratificada pel rei i pels ciutadans de Catalunya.
La senyora María Soraya Sáenz de Santamaría Antón i el senyor Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde, van ser els portadors del recurscontra la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació. Gran error, craso error. Un gran menyspreu cap a Catalunya, immemorial náció catalana -nacionalitat reconeguda a la Constitució- i que donaria pas al creixement de l’independentismea Catalunya. Cas obert, caso abierto iencara pendent de solució.
El Tribunal Constitucional, no renovat, admite a trámite el recurso del PP contra el Estatuto catalán (Llei Orgànica de obligado cumplimiento, ratificada pel poble)
Any 2006. Inici de l’actual conflicte i problema espanyol del Partido Popular amb Catalunya, immemorial nació catalana, -nacionalitat reconeguda per la Constitució espanyola. Recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut legal d’Autonomia de Catalaunya, aprovat pel Parlament, el Congrés dels Diputats, el Senat, ratificada pel rei i tornada a ratificar pels ciutadans de Catalunya. Anar sempre contra Catalunya, els fa riure. Més. Sáenz de Santamaria i Federico Trillo, porten la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat. Quatre anys després, 2010, la pitjor de les sentències. Any 2011, Eleccions Generals. Majoria absoluta del Partido Popular. Intervencionisme constant sobre Catalunyaque és utilitzada des de l’any 2006, com a estratègia electoral. Desestabilització política, social i econòmica cada vegada més forta. Amb l’aplicació de l’article 155, els efectes socials i econòmics més greus, es començaran a notar a partir del 2019. Mentre Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria governin, no hi haurà cap enteniment ni solució per el conflicte i problema espanyol del Partido Popular amb Catalunya. “Después de mí,el diluvio” .
Des de l’any 2006, els separadors fan créixer la independència de Catalunya. Boicot a l’economia, a la lliure empresa, al progrés i, segons es veu cada dia, augmenta la ruptura amb Espanya
És evident que tot aquest embolic i maremàgnum polític, no agrada als milions de ciutadans de la Catalunya pagadora que amb el seu esforç i impostos, fan –feien possible, hacian posible- l’aportació del 20% al PIB espanyol. Tampoc agrada als milions de turistes que ens visiten o ens haurien de visitar.
1.000 milions d’euros cap enrere
Podrien ser molts més mentre duri aquest estrany plec de l’article 155 propi del segle XIX. El desànim és total. S’enfonsa tot. Dóna la sensació que ja és el que volien. El ministre d’Economia Luis de Guindos, ha calculat en uns 1.000 milions d’euros el cost econòmic de la crisi política a Catalunya. En una entrevista a la Cadena Ser, De Guindos va argumentar que en el quart trimestre del 2017, el creixement econòmic de Catalunya s’ha desaccelerat de manera important passant del 0,91% trimestral al 0,4-0,5%. Així doncs, segons els càlculs del ministre d’Economia, aquestes quatre dècimes del PIB que s’han perdut corresponen a uns 1.000 milions d’euros tenint en compte que cada dècima suposa uns 200.000 milions. També hauriem de conèixer les dades econòmiques de mà de tots els sectors econòmics de la nació catalana, presentades pel conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. De totes maneres amb l’aplicació d’aquest anomenat article 155 i el tancament de les Delegacions Exteriors de la Generalitat, impulsores d’inversions i plans econòmics i socials, turisme, cultura, relacions públiques i publicitat, visites comercials, fires i mercats internacionals, etcètera, tot ha quedat estancat parat. La il.lusió i l’empenta van quedant reduïdes a cendres. El centralisme és la via cap a la mediocritat. A falta d’un acord entre Rajoy i la Generalitat de Catalunya, la ruptura amb Espanya flota en tots els ambients. Molts sous i dietes elevats i puntuals, però, sessions de treball per solucionar el conflicte, res de res. Sessions que s’esperen des de l’any 2012 en que el president Artur Mas va anar a la Moncloa a parlar amb el president Mariano Rajoy. Ara, Artur Mas, inhabilitat, multat, embargat. Cap resultat necesari ni positiu. Bo, si, els resultats actuals. Un negoci excel.lent. Un negocio excelente.
El professor Oriol Junqueras, representant polític, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, cessat per Mariano Rajoy, és llicenciat en Història, especialitat en Història Moderna i Contemporània, i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Empresonat a Estremera (Madrid), en règim de presó provisional, des del mes de Novembre de 2017
Locked in the prison of Estremera (Madrid), in provisional prison regime, from the month of November of 2017
<<Ja els treballadors amb menys de vint-i-cinc anys d’edat, encara que constitueixen menys de la cinquena part de tota la nostra mà d’obra, forma la tercera part del nostre contingent d’aturats. Això ens porta a la segona i creixent marea de la mà d’obra: els joves de la nostra nació>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Doncs ara un granger pot produir els aliments i fibres que necessiten vint-i-cinc nord-americans en comparació amb el que podia produir només per a set a últims del segle passat. Nous fertilitzants, insecticides, la investigació i altres recursos han fet que aquest sigui un dels miracles més productius de la Història -un dels grans miracles aconseguits pels Estats Units en contrast amb els fracassos dels nostres adversaris-, però és un fet que des de 1947 les nostres granges han augmentat la seva producció en un trenta per cent, alhora que les hores-home treballades en aquestes granges es reduïen a la meitat>>.
<<…l’ocupació agrícola durant aquest període va disminuir en tres milions, una mitjana de dos-cents mil llocs de treball a l’any, quantitat comparable a tots els habitants de la població d’Akron (Ohio), quedant-se sense feina cada dotze mesos. Només en els dos últims anys, l’ocupació en el camp va baixar al mig milió de llocs de treball, mentre que la producció i els ingressos agrícoles augmentaven ostensiblement. Es calcula que, encara que pot semblar terrible, només un de cada deu nois que es crien a les granges dels Estats Units podrà trobar un mitjà de vida en l’agricultura.(President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
Born, February 3, 1943 Fairfield, Alabama, U.S. Origin, Detroit, Michigan, U.S. Died, February 1, 2018 (aged 74) Chicago, Illinois, U.S. Singer. Vocals, piano.
Dennis Edwards was an American soul and R&B singer, notably a lead singer in The Temptations, on Motown Records. Edwards joined the Temptations in 1968, replacing David Ruffin and sang with the group from 1968 to 1976, 1980 to 1984 and 1987 to 1989. In the mid-1980, he attempted a solo career, scoring a hit in 1984 with “Don’t Look Any Further” (featuring Siedah Garrett). Until his death, Dennis was the lead singer of The Temptations Review featuring Dennis Edwards, a Temptations splinter group. (De Viquipèdia).
Una part de la gran música soul americana del Sud dels Estats Units d’Amèrica -música negre i americana- es va amb el músic i cantant Denis Edwards mort recentment. Una part es va amb ell, una altra part es queda, perquè, aquesta, no morirà mai. Continuarà sonant als Estats Units d’Amèrica i en altres llocs del planeta Terra. La música és vida, diuen, però, és que sense música la vida en aquest món seria molt més dominada per la penombra i la tristesa. El músic Denis ha viscut i ha mort en el país de la gran nació anticentralista formada per Estats federals lliures i on la llibertat d’expressió, mou les rodes de la grandesa de tot el que passa en un país primer i poderós, gràcies a la llibertat i a la igualtat d’oportunitats. Denis Edwards també va tenir la seva oportunitat acompanyada de patiment, esforç i treball. Que la música estimada l’acompanyi en aquest viatge, i, que descansi en pau Denis Edwards.
Home Mundo FOTOS SENSIBLES: Orangután muere tras recibir 130tiros y numerosas puñaladas en Indonesia. Mundo. 8 febrero, 20188 febrero, 2018 By Redacción. 0 0 .
Més hauria valgut que aquests 87 milions d’euros -¿cal afegir el cost de la denominada Operación Cataluña?- els haguessin proporcionat a la Sanitat Pública catalana, que no rep l’ajuda econòmica que necessita i que tots els representants del Congrés dels Diputats i del Senat, saben perfectament que aquesta Sanitat Pública catalana i Catalunya, pateixen un finançament injust i insolidari causa primeríssima de l’actual problema i conflicte espanyol amb Catalunya. No s’entén com encara es poden atendre tants pacients vinguts d’altres nacions d’Espanya, i, si s’entén que no pugui dedicar a la investigació i recerca els mitjans econòmics que necessita. Bo si, amb molt d’esforç, treball i dedicació, retallats ara, amb l’aplicació d’aquest article 155 de la Constitució espanyola, que ningú sap que vol dir, que representa i a quin segle correspon de la penosa història d’Espanya. Nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i a les quals es priva de la grandesa del federalisme modern i progressista.
“Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures”
Si, 87 milions d’euros que ha valgut tenir 6.000 policies desplaçats a Catalunya i que, entre les grans dades, destaquen els 43 milions d’euros de dietes per als agents i els 28 milions que ha costat llogar els vaixells per acollir-los. És a dir, cada policia va costar a les arques públiques 190 euros al dia. Destaca el fet de que segons un estudi redactat per economistes i professionals de la Sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana, expliquen que “Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics”.
87 milions d’euros, i, els més necessitats, gairebé oblidats
Aquesta xifra podria significar, segons que explica Laura Pelay a ‘El Nacional.cat’ ,i, per els ciutadans que més ho necessiten, tres mesos de pressupost del Govern de la Generalitat per a la renda mínima d’inserció. O molt més que el pressupost del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per fer polítiques per als aturats i aturades de més de 45 anys (1,7 milions d’euros). També podem afirmar que el cost del desplegament dels policies a Catalunya va triplicar el pressupost de la Generalitat en Ajuda Oficial al Desenvolupament. I si ho mirem d’una altra forma, amb els 87 milions d’euros podríem haver pagat vora de 88.600 prestacions de renda garantida de ciutadania a famílies de quatre membres que en aquests moments estan en la pobresa a Catalunya.
La trista i penosa Història d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, s’accentua quan la dreta radical, centralista, nacionalista espanyola governa amb poder absolut
Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol que no són retornats ni en forma de serveis ni d’infraestructures
La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari ( 5 per 100 segons el criteri del flux del benefici). Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Llibertat d’expressió, demanda continuada i incansable de diàleg al president del Govern espanyol, sense fructificar, i només espai per un únic camí: la vía cap a una Catalunya Estat Federal o la independència
Eren unes votacions pacífiques i on es pretenía expressar la llibertat d’expressió i les demandes dels ciutadans de Catalunya. També es pretenia, com ja es va veure, tractar els resultats dintre del diàleg polític, treball i enteniment. De manera pacífica, al menys pel que fa a la Generalitat de Catalunya. Sempre i en tot moment, el president Carles Puigdemont va voler apel.lar al diàleg. Sempre i en tot moment. També ho va fer, des de l’any 2012, l’anterior president Artur Mas. Però per part del Govern central, centralista, antiautonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular que governa amb el suport de Ciudadanos i del Partido Socialista Obrero Español -molt poc socialista i molt poc obrero-, no hi ha diàleg que valgui. I així estan les coses:Judicialitzades i amb absència total de treball polític.
Junqueras, Puigdemont i Mas, sis anys demanant diàleg i sessions de treball entre el Govern de Rajoy i la Generalitat de Catalunya. Avui, Junqueras (empresonat), Puigdemont (exiliat), Mas (inhabilitat, multat, embargat)
Sis anys sense diàleg ni sessions de treball entre Govern central i la Generalitat de Catalunya, quan així ho estableix l’Estatut d’Autonomia. Liquidacions econòmiques pendents que el Govern central encara no ha transferit a la Generalitat i que afecta a les institucions i ciutadans de la Catalunya pagadora. Catalunya paga i calla.
En qüestió d’hores el president Rajoy va formar la comissió de 27 senadors per aplicar l’article 155 que ho ha empitjorat tot i deixar Catalunya sense autonomia. Aplicació sobre la qual representants del Congrés dels Diputats han presentat recurs davant el Tribunal Constitucional. En canvi, durant 6 anys, Rajoy no ha format cap comissió per atendre les demandes reiterades del Govern de la Generalitat de Catalunya, Parlament, representants i ciutadans. La Catalunya que només és visible a l’hora de pagar. La Catalunya, nació immemorial, que només es té en compte a l’hora de pagar els impostos per part dels seus ciutadans. La xifra de 16 mil milions d’Euros cada any, un 8,5% del PIB català.
El resultat del constant intervencionisme sobre Catalunya: Mil milions d’Euros, sense objectius, desànim econòmidc i social i enfonsament progressiu total
Luis de Guindos (ministre d’Economia), Sáenz de Santamaría (vicepresidenta del Gobierno espanyol del Partido Popular), Mariano Rajoy (presidente del Gobierno espanyol) i Cristóbal Montoro (ministre d’Hisenda), errors constants pel que fa a l’intervencionisme desaforat sobre Catalunya
La majoria d’escons democràtics representants dels resultats les eleccions del 21-D al Parlament de Catalunya, proposa al diputat votat i representant Carles Puigdemont, com a president de la Generalitat de Catalunya vist el resultat electoral i la presentació del candidat esmentat. El respecte pels resultats de les eleccions és imprescindible i bàsic per la supervivència de la democràcia, l’enteniment i del progrés econòmic i social que garanteix el representant Puigdemont
De moment, Catalunya, 1.000 milions d’euros enrere,que afecten a l’economia de les nacions que formen la denominació Espanya i a Europa
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha calculat en uns 1.000 milions d’euros -cada dia que passa són més- el cost econòmic de la crisi política -problema i conflicte espanyol amb Catalunya-, a Catalunya. En una entrevista a la Cadena SER, De Guindos ha argumentat que en el quart trimestre del 2017, el creixement econòmic de Catalunya s’ha desaccelerat “de manera important” passant del 0,91% trimestral al 0,4-0,5%. Així doncs, segons els càlculs del ministred’Economia, aquestes quatre o cinc dècimes del PIB que s’han perdut, corresponen a uns 1.000 milions d’euros tenint en compte que cada dècima suposa uns 200.000 milions. El Govern espanyol roman molt atent pel que fa a aquesta qüestió econòmica, però, molt poc atent, gens atent, a les demandes del Govern de la Generalitat i dels representants i ciutadans de Catalunya, amb una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble i portat pel senyor Rajoy i el Partido Popular, davant el Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació i que el va sentenciar quatre anys més tard. Cas obert. Caso abierto.
<<Fa dos mil cinc-cents anys, el poeta grec Alceo va establir el principi que millor defineix la grandesa de Chicago: <<No són les cases bé en sostre -va escriure-, ni les pedres dels murs ben construïts, no; ni els canals ni els molls els que fan la ciutat…,sinó els homes que són capaços de fer ús de les seves oportunitats. Chicago té la sort d’estar dirigida per tals homes, i la meva més fervent esperança és que els Estats Units d’Amèrica, en fer front a les necessitats d’aquesta dècada, siguin poblats també per <<homes capaços de fer ús de les seves oportunitats>>. (President John F.Kennedy, dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
President John F. Kennedy speaks at a dedication ceremony at O’Hare International Airport on March 23, 1963. “Among airports, it is first in nation, like so many other things about Chicago,” he said. Mayor Richard J. Daley is on the left. — Chicago Tribune
Eager hands reach toward President John F. Kennedy as he walks from the O’Hare International Airport terminal building with Mayor Daley, right, on March 23, 1963. Approximately 5,000 people gathered at the airport to catch a glimpse of the president. A secret service agent is at Kennedy’s right. — Chicago Tribune
In 1963 President Kennedy lays a wreath on a monument dedicated to Lt. Comdr. Edward “Butch” O’Hare. The wreath was handed to him by O’Hare’s nephews, Philip Tovrea III and Edward Palmer, right. — Steve Lasker, Chicago American
<<La dificultat d’avui dia consisteix en que hi ha una desmesurada demanda de treball que excedeix a la existència de llocs de treball. Però ara, com llavors, tots nosaltres hem de realitzar l’esforç necessari per reforçar l’economia i poder trobar feina per la gent que ho sol.licita. I això es relaciona, no només amb Chicago en aquest país, sinó amb la nostra posició dirigent en el món. El senyor Kruschev va dir que la porta de la Història es mouria sobre les seves frontisses quan ell fos capaç de demostrar que el seu sistema podria ser més productiu que el nostre. I aquesta porta de la Història es mourà si no podem trobar treball pel nostre poble, no només durant les recessions, sinó també durant els períodes de prosperitat. Considero això com el problema número u en què ens anem a enfrontar en aquest país en aquests propers anys. És prou greu com per merèixer acurada atenció per part de tots nosaltres i fer-nos comprendre que no pot solucionar-se mitjançant esperances i trivialitats, alhora que estar segurs de que es farà sentir aquí, a Chicago, Illinois, i a tota la nació. Hi ha tres raons per això: primer, està la mà d’obra en atur que ha produït la revolució de la tecnologia agrícola. L’agricultura és el patró més poderós d’aquesta nació; un patró que proporciona treball a molta més gent que la indústria siderúrgica, la dels automòbils, la de fabricació d’estris domèstics i la dels transports, totes elles reunides>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
https://vimeo.com/6289117
Senador Edward M. Kennedy
———————————————————————–
La frase
<<Notemes ni a la presó, ni a la pobresa, ni a la mort. Tem a la por >>
<<No temas ni a la prisión, ni a la pobreza, ni a la muerte. Teme al miedo>>
<< Do not fear the prison, nor poverty, nor death. Fear of fear >>
Vaig escoltar a la representant Inés Arrimadas en una recent entrevista a Catalunya Ràdio, efectuada per Mònica Terribas. Tot i les seves constants diatribes en contra dels independentistes i el Govern de la Generalitat de Catalunya -empresonats, exiliats, inhabilitats, castigats, multats, propietats embargades…- el tinter va quedar ple. Els independentistes que hi ha a Catalunya i arreu del món són persones normals que treballen per una causa que creuen és justa. Els milions de ciutadans que els voten també ho creuen així. Molts demòcrates ho pensen així. Els Estats Units d’Amèrica van ser fundats pels indis i pels emigrants independentistes. És bó i productiu treballar amb independentistes catalans perquè, així, s’aprenen moltes coses sobre Catalunya, immemorial nació catalana, sobre la democràcia i sobre una autonomia que vol ser veritable i no de pantomima i encotillada. Tot i que, ara, parlar d’autonomia sembla que ja no tingui sentit. Catalunya vol, pot i es mereix ser Estat. Per a tots els catalans que viuen i treballen a Catalunya. Sempre ha estat així, sense excepcions.
Quan els independentistes governen i demanen un merescut i just sistema de finançament -no un que actua com a espoli fiscal-, ho fan tant per afavorir a les famílies i treballadors dels independentistes com pels que no ho són. I com que des del govern central i centralista només es respon amb recursos davant els tribunals i no amb el treball polític apropiat, als independentistes no els queda més remei que treballar amb la independència que milions de ciutadans voten i demanen. I com que, des del govern central i centralista, tampoc volen treballar per un referèndum constitucional i pactat, el conflicte continuarà fins que l’infern es congeli.
Un quiròfan del Hospital de Can Ruti, obert a l’estiu
La xifra de 16.000 milions, un 8,5% del PIB català, que anualment surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central, afecta greument la sanitat pública catalana. El president Carles Puigdemont, exiliat a Brusel.les, i el vicepresident, Oriol Junqueras, tencat a la presó d’Estremera des del 2 de Novembre de 2017, ja demanaven continuament al president Rajoy obrir un diàleg i sessions de treball per parlar del finançament injust que afecta als ciutadans de Catalunya. De fet, es demana des de l’any 2006, a la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia, ratificat pel poble i després sentenciat. Catalunya paga i calla.
Ni el Partido Popular ni Ciudadanos són, en aquests moments, representacions polítiques capaços de comprendre, entendre i governar a Catalunya. No han entès res. I amb el desplegament d’aquest estrany article 155 que menysprea el valor, funcions, objecte i tasca d’una Constitució, no solucionaran res. El poder de governar neix de baix a dalt i no de dalt a baix.
Si. Van deixar molta tinta al tinter. Perquè, les actuacions dels inefables separadors no les van parlar, ni escriure amb tinta invisible. Actuació errònia i disparatada del senyor Rajoy i dels jerarques del Partido Popular, -any 2006 acció pròpia dels separadors- quan van endegar una campanya de recollida de signatures per tots els territoris de les nacions immemorials que formen Espanya, per instigar a signar contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pels ciutadans. Si, aquí va començar tot. Actuació errònia i disparatada del senyor Rajoy i dels jerarques del Partido Popular, quan van portar la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Fins quatre anys més tard, l’any 2010, la pitjor de les sentències contra l’Estatut d’Autonomia.
Cas obert
Caso abierto
Open case
Sempre contra Catalunya, una obsessió dels separadors. Fins i tot, una altra campanya. En aquest cas va afectar a la lliure empresa, com va ser la campanya del Partido Popular contra la compra ‘d’Endesa’ -companyia procedent de l’antiga catalana ‘Fecsa’ i amb la gran majoria dels seus clients a Catalunya-, per part de Gas Natural. ‘Antes alemana que catalana’, cridaven ,i, finalment, ‘Antes italiana que catalana’. Actualment, un 70% ‘d’Endesa’ és propietat de la italiana ‘Enhel’.
La Voz de Galícia
El Gobierno y Gas Natural recurren la paralización de la opa sobre Endesa
El Constitucional admite el recurso del PP contra la ampliación de las atribuciones de la CNE El Ejecutivo insiste ante el Supremo en que su decisión no es lesiva para la competencia
Un furibund intervencionisme per part del president Rajoy i del Govern espanyol, contra una veritable autonomia de Catalunya: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. L’anti autonomisme dels separadors que ens ha portat a la situació actual. Gairebé 30 lleis demanades per la societat civil a favor de la justícia social, els serveis socials, l’economia, els drets civils…, aprovades pel Parlament de Catalunya i que Rajoy i el seu govern del Partido Popular, han presentat recursos davant el Tribunal Constitucional. A Espanya, a diferència d’Europa, el diàleg, l’enteniment, les sessions de treball polític, la coalició per un millor servei als ciutadans, no existeixen. Només tribunals, tribunals i més tribunals. Que prop d’Europa i que lluny al mateix temps! Una enorme expansió funcionarial en lloc d’una necessària expansió empresarial. El deute d’Espanya: gairebé el 99% del PIB.
Autonomia de pantomima
Més tinta dins el tinter a l’entrevista amb la representant i cap de l’oposició, Inés Arrimadas. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per 100 segons el criteri del flux del benefici). Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no torna -16.000 milions, un 8,5% del PIB català- procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tornen ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Catalunya greument perjudicada en tots els sectors, per un dèficit fiscal com a conseqüència d’un finançament equivocat, pèssim i injust
Catalunya, immemorial nació catalana, ha de sortir constantment al carrer en defensa dels seus drets socials, econòmics i de justícia social. La nació, de les que formen la denominació Espanya, que més contribueix al PIB espanyol i la que menys rep. Per això passa tot el que està passant ,i, sense treball de solució per part de l’Estat central i centralista.
És evident que, tot això, una representant i cap de l’oposició, en aquest cas, Inés Arrimadas, ho ha de conèixer i oferir una resposta de solució no, només, de campanya electoral. També ha de conèixer que ja l’any 2012 el president Artur Mas, va anar a la Moncloa per trobar, mitjançant el diàleg i una possible tanda de sessions de treball, una solució justa per millorar el finançament de Catalunya. Altres vegades hi va tornar, altres vegades es van veure, però, sempre el mateix, un immobilisme total per part del president Rajoy. Con la puerta en las narices. L’any 2014 una altra vegada. Un altre president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per intentar dialogar i trobar un camí de treball constructiu, circumstància normal a les democràcies europees. Immobilisme total per part del president Rajoy. Trobades posteriors. Intents i més intents de cridar al diáleg. Res de res. L’ofec econòmic i social que pateix Catalunya cada vegada s’eixampla més.
Ara, només 3 representants del Partido Popular al Parlament de Catalunya
El president Rajoy encara no ha entès res sobre la nació catalana
El Partit Popular de Xavier Garcia Albiol ha recollit en aquesta nit electoral del 21 de desembre del 2017 els pitjors resultats de la seva història a Catalunya. La formació conservadora, artífex de l’aplicació de l’article 155 que ha permès destituir el govern de Carles Puigdemont, ha baixat dels 11 diputats que va obtenir el 2015 a 3, xifra que no li permet tenir grup propi al Parlament. Dels 349.193 vots d’aleshores ha passat a 183.793 amb el 99,75% escrutat. El gran beneficiat del declivi del PP ha estat el guanyador de les eleccions, Ciutadans, que ha passat de 25 a 37 diputats.
El govern central i centralista de Madrid, no fa cas de res. Dóna la sensació de voler portar al govern de la Generalitat i a Catalunya cap a una situació límit. Gairebé 30 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i que el Partido Popular, com si repartís segells, porta al Tribunal Constitucional. Un menyspreu cap al Parlament de Catalunya i a milers de ciutadans que demanen als seus representants aquestes lleis socials. Un menyspreu cap a una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. Catalunya és una nació immemorial. El Partido Popular i Ciudadanos no han entès res. El seu constant centralisme desaforat i un intervencionisme econòmic i en tots els camps, demostra que no han entès res sobre Catalunya. Si pretenen governar bé, amb justícia social, pau, estabilitat i equanimitat, hauran d’aprendre, si cal, a governar amb els independentistes.
Merkel i l’SPD acorden una reunió per discutir la tornada a una gran coalició de govern a Alemanya
Governar en coalició: entendre i viure la democràcia i la política al servei dels ciutadans
Ja ho crec que la senyora Angela Merkel governaràen coalició! Ja ho crec que a les democràcies i Estats federals europeus es governa en coalició! Ja ho crec que els ciutadans de les nacions i Estats federals que formen una Europa democràtica i progressista, no consentirien molts dels disbarats que succeeixen aquí. Com aquesta aplicació de l’article 155 que ha deixat a la Constitució espanyola, no apta per solucionar un conflicte i problema espanyol amb Catalunya iniciat l’any 2006 -Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble- i que cada vegada s’ha anat fent més gran. Representants polítics inhabilitats, multats, embargats. Representants polítics i d’entitats associatives tancats a la presó. Representants polítics i del Govern de la Generalitat de Catalunya, exiliats a Brussel.les…El tinter ple i el més calent és a l’aigüera.
A la presó des del 2 de Novembre de 2017
En la cárcel desde el 2 de Noviembre del 2017
In jail since November 2, 2017
Oriol Junqueras i Vies. Historiador i polític català, Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d’Economia i Hisenda. Representant elegit pel poble, cessat pel president Rajoy, el Govern espanyol i el Senat, segons aplicació del 155 i que ja han recorregut diversos partits polítics i el Parlament de Catalunya, davant el Tribunal Constitucional
———————————————————————
El Deure i la Glòria
“Només una Amèrica que practiqui allò que predica sobre els drets d’igualtat i justícia social serà respectada per aquells que la seva elecció afecti al nostre futur” (President John F.Kennedy).
<<Finalment, crec que per ara ja ha d’estar més que aclarit el fet de que una nació no pot ser més forta a l’estranger del que és a casa. Només una Amèrica que practiqui allò que predica sobre els drets d’igualtat i justícia social serà respectada per aquells que la seva elecció afecti al nostre futur. Només una Amèrica que ha educat perfectament als seus ciutadans és capaç de resoldre els complexes problemes i percebre els ocults perills del món en que vivim. I només una Amèrica que està creixent i prosperant econòmicament podrà sostenir les grans defenses mundials de la llibertat alhora que demostra a tots els interessats les oportunitats del nostre sistema i societat…>> (President John F.Kennedy).
———————————————————————————————
La Terra en extinció
“És cert que no sabem del cert què va provocar que aquest animal morís de gana, però del que estem segurs és que si no reduïm les emissions de CO2, el gel marí continuarà desapareixent i molts altres ossos polars moriran de gana” (Paul Nicklen).
No cal explicar tantes vegades les coses sobre la supervivència de la Terra perquè s’entenguin. De vegades cal actuar. Quan el mur que hi ha davant no deixa escoltar ni veure res, cal tirar el mur a baix. Com el mur de Berlín. Ja ho crec que el van esfondrar! La gent l’enderrocava a cops de martell! I això ho han de fer els milions d’éssers humans que estimen la Terra, la naturalesa i la vida. La pròpia i la dels altres. La pròpia i la dels seus fills i néts. La de les futures generacions. Per sobre dels trilions de dòlars o euros de beneficis hi ha la conservació de la vida i de la Terra: el Planeta Blau. Menys CO2, més bicicletes, menys contaminació. A la Xina, 16 milions de bicicletes. Marco Polo, viatjava amb avió? La indústria és judici, inventar i intel.ligència, doncs, deixin de contaminar d’una vegada! En lloc de pensar amb tants i tants milions, bilions i trillons de diners, poden pensar que els éssers vius de la Terra han de respirar? De què serveix haver anat a les Universitats, a les famosíssimes Universitats i estudiar gran carreres, si en lloc de salvar la vida en el planeta Blau, aquesta vida pateix un ofec constant? En lloc de comprar i veure pujar tantes accions de les grans Borses mundials, comprin i facin pujar les accions per treballar a salvar la vida del planeta Terra, del planeta Blau. Ja ho deia el president John F.Kennedy: “Si una societat lliure no pot ajudar als seus molts pobres, tampoc podrà salvar als seus pocs rics”. I tant als uns com als altres ens ha tocat viure en un planeta Blau a salvar. Els que ara neixen a la Terra, fins quan podran respirar? I la força del vent a Catalunya, no veuen el que està passant? I als Estats Units d’Amèrica i a tantes parts del planeta?
———————————————————————
La frase
“Sostinc que qui infringeix una llei perquè la seva consciència la considera injusta, i accepta voluntàriament una pena de presó, per tal que s’aixequi la consciència socialcontra aquesta injustícia, fa gala, en realitat, d’un respecte superior pel dret.” (Martin Luther King).
“Sostengo que quien infringe una ley porque su conciencia la considera injusta, y acepta voluntariamente una pena de prisión, a fin de que se levante la conciencia social contra esa injusticia, hace gala, en realidad, de un respeto superior por el derecho.”(Martin Luther King).
“I argue that whoever violates a law because his conscience considers it unjust, and voluntarily accepts a prison sentence, in order to raise the social conscience against that injustice, shows, in reality, a superior respect for the law.(Martin Luther King).“
El 21-D canvi de rumb i de pista en la que, amb el no desitjat i imposat 155, ens volen fer córrer només cap enrere. En tots els camps del desenvolupament humà, social i econòmic. No és com ara ens volen fer creure des de Madrid –gobierno central, Partido Popular, Ciudadanos- que són els independentistes els que estrenyen l’accelerador de marxa enrere, no, no. Són els separadors, separadores, els que l’estrenyen des de fa 11 anys. Polítics ‘savis’, “sabios”, que van dur a terme una campanya, -electoralista abans d’hora-, d’instigació a signar contra la llei orgànica de obligado cumplimiento contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Hi havia que deien firmar contra Catalunya, per tots els territoris de les nacions que formen Espanya. Després, recurs del Partido Popular i quatre anys més tard -2010-, la pitjor de les sentències contra l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. I anant estrenyent l’accelerador per part dels separadors -11 anys-, fins al gran somni: fer fora l’autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana.
Pel plec del 155, inestabilitat, intranquil-litat, enfonsament. La Comissió Europea -més que farta- empitjorava fins al 3,5% -ara més- el dèficit d’Espanya i alertava -ara més- dels <<signes de desacceleració>>. Des de Brussel.les indiquen que, amb aquest dèficit -ara més-, el govern espanyol es desviarà molt més dels objectius marcats. L’apocalipsi i el 155 es donen la mà.
Una nació paralitzada
Ministers: (L-R), Interior Minister Joaquim Forn, Foreign Affairs Minister Raul Romeva, Labour Minister Dolors Bassa, Government Presidency Councillor Jordi Turull, Justice Minister Carles Mundo, Sustainable Development Minister Josep Rull and Culture Minister Meritxell BorrasREUTERS
A les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, és urgent una expansió d’emprenedoria i empresarial en lloc d’una expansió funcionarial. Són nacions immemorials importants, frenades i encotillades per la mediocritat del centralisme. Ja poden riure perquè, de veritat, la seva política, millor dit, la seva manca de política eficient respecte a Catalunya, no només és per riure, és penosa, patètica i buida de contingut.
El Congrés avala el 155 un mes després de la seva aprovació amb el suport del bloc constitucionalista – Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
45.000 catalans criden a Brussel·les: “Desperta, Europa”
Els carrers de la capital belga s’omplen d’estelades i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
<<Uns catorze milions de nord-americans van patir atur parcial en l’any 1962, i el vint-i-vuit per cent dels aturats de l’any passat van estar sense treballar quinze setmanes o més. El quinze per cent van estar sense fer-ho durant sis mesos o més. Em sembla que aquesta nació es mereix alguna cosa millor que tot això…>>(President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 març 1963).
<<…Però, crec que existeix la tesi fonamental de que en aquest país ens enfrontem amb greus problemes, o, millor dit, que ens enfrontarem en la propera dècada si hem de seguir mantenint dit progrés; i em vull referir-me a un d’aquests problemes perquè també crec que ens concerneix a tota la ciutat, al Govern d’aquest Estat, al Govern nacional, al camp de la indústria i del treball i a tots nosaltres com a ciutadans. Opino que la preocupació domèstica número u dels Estats Units va ser el problema dels llocs de treball…, treball per l’onada d’homes i dones que han d’envair el nostre mercat laboral en els propers cinc anys. És i serà un problema que requereix un esforç conjunt per part de tots nosaltres. Algunes persones poden creure que és estrany que els llocs de treball, que van ser el gran problema dels anys trenta, quan ens trovàbem sumits en una depressió econòmica, tornin a ser-ho en els anys seixanta, quan disfrutem un període de relativa prosperitat econòmica. La dificultat dels anys trenta va consistir en que existia una desmesurada manca de llocs de treball pels homes i dones que volien treballar>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 Març 1963).